1| Un gran pacte per fer front a la pitjor xacra del sistema
Un dels moments claus de l’any va ser la firma del Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges i el Departament d’Educació, que es va signar el mes de març al Parlament de Catalunya, amb un ampli consens social i polític. A la cita no hi va ser tothom, ja que ni la Ustec ni la Fapac li van donar suport, però sí una àmplia representació de la comunitat educativa, partits polítics i administracions. Les 30 actuacions i 189 mesures que contempla el pacte seran el full de ruta per als pròxims anys en el repte col·lectiu d’aconseguir que hi hagi cada cop menys centres educatius estigmatitzats. El pacte compta amb mecanismes de seguiment per evitar que quedi en paper mullat, però l’aplicació d’aquestes mesures s’haurà de començar a veure l’any vinent, començant pel nou decret d’admissió d’alumnes –que difícilment estarà aprovat quan arribi el proper període de preinscripcions–, i seguint pel decret de concerts. Mantenir els consensos no serà fàcil.
2| L’hora de repensar els horaris
Després d’anys de silenci al voltant d’aquesta qüestió, el debat dels horaris ha tornat amb força aquest 2019, i tot indica que serà un dels grans temes de canvi en els pròxims anys. En la conferència que el conseller Bargalló va pronunciar a la seu de Rosa Sensat a començaments de setembre, en la qual va apuntar un decàleg de reptes de futur per a l’educació, el dels horaris va ser un dels que més amunt va posar en la seva ordre de prioritats. Els compromisos del Pacte per la Reforma Horària de cara a 2025 s’apropen, i alguns afecten molt directament l’educació, en especial pel que a l’etapa secundària i al temps del migdia. La Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han posat sobre la taula la proposta L’Educació a l’hora, i el Consell Escolar presentarà al seu torn un seguit de recomanacions al Departament a partir del que s’ha dit en els debats i jornada final que ha celebrat aquesta tardor. En aquests debats novament ha quedat clar que el consens serà difícil d’assolir, però també que costa de creure que l’immobilisme pugui ser una opció.
3| Escola inclusiva: una prioritat en situació de paràlisi
El camí cap a l’escola inclusiva s’ha posicionat com un dels dos grans reptes de país, juntament amb la lluita contra la segregació escolar. Però molta gent posa en dubte que s’estiguin fent passes efectives. Ho hem vist i sentit en múltiples ocasions, algunes de les quals tan assenyalades com la solemne commemoració dels 10 anys de la LEC, que va tenir lloc el mes de juny al Parlament. Una setmana més tard, però, la mateixa cambra estirava les orelles al Departament amb l’aprovació d’una moció en la qual es denunciava la paràlisi en el desplegament del decret 150/2017. El malestar és evident i aflora entre col·lectius diversos. Aquest any s’han fet sentir especialment les mares dels alumnes amb malalties cròniques, les quals reclamen la figura de la infermera escolar perquè l’atenció dels seus fills no recaigui en els docents (el Síndic va recollir la seva demanda en el seu informe anual sobre la infància, i el Parlament ha instat el Govern a posar infermeres a tots els centres educatius, però no sembla clar que això acabi passant); també s’han fet sentir les mares de l’alumnat sord bilingüe, les quals han acusat el Departament pràcticament de perseguir la llengua de signes; i ha agafat volada també la demanda que els alumnes amb necessitats educatives que acaben l’ESO ho facin amb un títol sota el braç, com la resta: al febrer explicàvem la campanya en aquest sentit d’una família de Sant Boi, i al juliol una sentència del Tribunal Superior de Castella i Lleó donava la raó a una altra família que reclamava el mateix. Ara, la pilota és sobre la teulada del Govern central, del qual han arribat ben poques novetats en l’àmbit educatiu durant aquest any, també de paràlisi, a causa de la doble convocatòria electoral.
4| Emergència climàtica, els divendres i cada dia
Durant els anys de la crisi la consciència ecològica, que mai havia assolit altes cotes de popularitat, va quedar encara més desdibuixada. El 2019 s’ha posat fi a aquesta època d’indiferència respecte d’un dels grans problemes de la humanitat, gràcies al moviment endegat uns mesos enrere per una adolescent sueca amb síndrome d’Asperger avui mundialment coneguda. El moviment dels Friday for Future s’ha sustentat en una generació que encara es troba dins del sistema educatiu, i això ha fet que l’emergència climàtica hagi entrat amb força a les aules. A Catalunya els estudiants van començar a mobilitzar-se pel planeta els primers mesos de 2019, i el setembre van convocar una setmana de mobilitzacions diverses ciutats en l’anomenada vaga del clima. També un grup de mestres s’han unit als Teachers for future, i cada cop més són les experiències i projectes que es fan a escoles i instituts relacionats amb la defensa del medi ambient.
5| L’FP es reivindica i es fa escoltar
Poques vegades s’ha parlat tant de formació professional com aquest any. Per bé i per no tan bé. La prova és que fins i tot els periodistes que escriuen sobre educació han hagut de fer un curset accelerat per informar d’una temàtica que poques vegades troba espai en els mitjans de comunicació. L’any 2019 ha vist néixer el primer Congrés d’FP, organitzat per la patronal PIMEC amb la participació d’un gran nombre d’agents socials i institucionals, i ha vist també com el Departament havia de retirar (o de posposar) una reforma de l’FP que afectava tant l’organització com els currículums, i que s’havia llençat precipitadament per intentar que entrés en vigor aquest curs. Una proposta que segueix sobre la taula i que els sindicats ja han explicat que segueixen rebutjant, ja que, segons afirmen, perjudica la formació integral de l’alumne i tindrà com a conseqüència a curt termini la pèrdua de llocs de treball.
6| Universitat: el repte d’augmentar ingressos i rebaixar taxes
Les notícies que hem tingut en el darrer any sobre la universitat s’han mogut al voltant de dos vectors, aparentment contraposats. El primer, la demanda de la rebaixa de taxes en un 30%, amb la presentació d’una ILP el mes de febrer que va aconseguir reunir sobradament les firmes necessàries perquè sigui tramitada com a llei al Parlament. El segon, l’alerta constant de les universitats públiques catalanes sobre la crítica situació de les seves finances, expressada el mes de juny per l’ACUP, el setembre pel rector de la UB i president de l’ACUP, i novament en un acte amb tota la solemnitat pels vuit rectors el mes d’octubre. Lamenten que les aportacions de la Generalitat encara estiguin lluny del que havien estat abans de la crisi. I relacionat amb tot això aquest any hem conegut estudis molt preocupants, com el que va presentar el mes de maig la Xarxa Vives, que conclou que la universitat està adquirint cada cop més dinàmiques segregadores, segons classe social i sexe, i que va amb la mateixa línia del diagnòstic sobre la menor contribució de l’educació superior a la cohesió social que feia el mes de setembre la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació.
7| L’aposta pels ecosistemes educatius locals
El 2019 ha estat un any d’eleccions municipals. Hi ha hagut canvis de cares, però al marge d’això mai com fins ara s’ha parlat de la corresponsabilitat municipal en l’educació. En la lluita contra la segregació, en els plans educatius d’entorn, en l’impuls de l’educació 360, en l’articulació de xarxes d’innovació… els municipis van agafant més i més rellevància i van donant cos i forma al concepte d’ecosistema educatiu local. En la seva conferència a Rosa Sensat, el conseller va situar la desentralització educativa entre els reptes de futur, va animar els municipis a “bastir un projecte educatiu comunitari”, i va parlar de reobrir escoles rurals tancades perquè “un poble sense escola és un poble sense futur”.
8| Un curs per reflexionar amb calma sobre l’educació pública
Vam situar el I Congrés d’Educació Pública a Catalunya entre les campanades de l’any passat, perquè és quan es va començar a organitzar. El posem aquest any, perquè és quan ha arrencat, i molt possiblement tornarà a aparèixer el 2020 perquè és quan es tancarà. En concret, entre els mesos d’abril i maig, d’acord amb el calendari previst. Tot un curs de debats territorials focalitzats en cinc eixos: currículum, organització, avaluació i pràctiques educatives; innovació, transformació, emancipació i xarxes; inclusió i equitat; formació inicial i permanent; i model d’educació pública. S’hi han involucrat un munt d’escoles bressol, escoles, instituts, CRP, etc, a més de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i per això al diari tenim la intenció de cobrir un debat de cada una de les temàtiques, i per suposat les jornades finals.
9| Les famílies obren la caixa dels trons de les quotes
A començaments de novembre la Fapac va presentar un estudi gràcies al qual, per primer cop, es posen xifres a una realitat que tothom més o menys podia intuir: una part del dèficit de finançament de l’escola pública l’estan sufragant les famílies, ja sigui a través de quotes per conceptes diversos, ja sigui perquè les AMPA col·laboren amb la compra de materials per als seus centres, o fins i tot assumint el cost d’algun professional de reforç. La Fapac calcula que la injecció de diners de les famílies en el sistema educatiu públic frega els 150 milions d’euros. Del tema no se n’ha tornat a parlar més de portes enfora, però sí que hi ha hagut reunions posteriors entre la Fapac i el Departament d’Educació, que li ha donat bona part de la raó i que està fent també la seva anàlisi a partir de les seves pròpies fonts. Sense dubte, d’aquesta qüestió se’n seguirà parlant.
10| Trenta anys d’una Convenció que cal conèixer millor
Cada any hi ha un motiu o altre de commemoració. En l’àmbit més local, per exemple, el 2019 hem viscut els 50 anys de la Fundació Bofill, els 40 del Taller de Músics i els 40 també de la creació del CEPEC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana). Però si hi ha hagut un aniversari especial ha estat el dels 30 anys de la firma de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants. Uns drets que, com vam explicar en un article publicat el dia de l’aniversari, estan ben lluny no només de ser respectats, sinó fins i tot de ser coneguts. En aquests trenta anys, la Convenció ha estat capaç de moure moltes legislacions nacionals en la bona direcció, però malgrat tot, segons considera Unicef, els drets recollits per la Convenció “ni s’apliquen en la seva totalitat ni es coneixen ni s’entenen àmpliament”. Per commemorar aquesta fita, al diari vam publicar també una selecció de 7 pel·lícules en les quals la trama parla d’una vulneració i reivindicació de drets.
11| Educació mediàtica per una ciutadania crítica
Hi ha reptes educatius als quals no hi pot fer front l’escola sola, encara que sí que hi pugui jugar un paper important, i possiblement el més urgent és l’educació mediàtica. Un concepte que té àmplies zones d’intersecció amb el que altres defineixen com a educació o alfabetització digital. O també hi ha qui prefereix parlar de la competència global o de la necessitat de fer dels alumnes ciutadans crítics, que siguin capaços d’analitzar i contrastar la informació que els arriba per múltiples canals, i que incorporin anticossos contra el verí de les fake news i les llegendes urbanes. Aquest any ha vist néixer la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, impulsada pel Consell Audiovisual de Catalunya i presidida per Salvador Alsius, i de la qual formen part 47 entitats i institucions, entre les quals la Fundació Periodisme Plural, editora d’El Diari de l’Educació. Per això el nostre compromís en intentar ajudar el jovent a entendre com es construeix l’actualitat i a saber distingir la informació de la infoxicació.
12| Adéu (fins sempre?) a Escola Nova 21
A començaments de desembre Escola Nova 21 va posar punt i final al seu periple de tres anys i mig, amb el convenciment d’haver demostrat que el canvi educatiu és urgent i factible. Al llarg d’aquest temps, el programa ha sumat fervents partidaris i no menys fervents detractors, però si més no ha tingut la virtut de fer una sacsejada al tauler educatiu del país com poques altres iniciatives ho havien fet abans. L’interès per innovar i compartir ha florit durant aquest temps, s’han multiplicat les xarxes de centres, i si bé és cert que algunes ja feia anys que existien, com la Xarxa de Competències Bàsiques, la qual el 2019 ha arribat als 18 anys, també ho és que en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial. Segons ha escrit el catedràtic César Coll, EN21 ha posat de manifest el potencial del sistema en el seu conjunt i ha identificat algunes condicions i maneres de fer que afavoreixen que aquest potencial es faci realitat. El temps dirà quin és l’abast del seu legat i si se n’ha sabut treure profit. Fa un any semblava que el Departament d’Educació assumia el repte de mantenir viu i estendre el seu model… un any després això ja no està tan clar.
