Opinió

Què és una Vila Groga i per què cada cop n’hi ha més?

El 26 de març de 2014, el Ple Municipal de Polinyà va ser el primer de Catalunya que va declarar-se Vila Groga. Des d’aleshores fins a 21 municipis més han fet la mateixa declaració. A Badalona ho vam fer el passat 23 de febrer, i ens vam convertir així en la vintena Vila Groga de Catalunya, i uns dies més tard el Prat de Llobregat també s’hi va afegir.

Què és una Vila Groga?

Un municipi esdevé Vila Groga quan el seu Ple Municipal aprova comprometre’s a treballar en la defensa d’un model públic d’educació, és a dir, l’educació pública, de qualitat, en català, inclusiva, democràtica, laica, participativa, diversa i per a tothom. I, alhora, dóna suport també a les reivindicacions dels moviments socials i educatius contra la LOMCE.

La LOMCE també retalla competències locals

La LOMCE no és només una llei regressiva, segregadora, més pròpia del segle XIX que no pas del segle XXI… És també una llei que redueix encara més les -ja prou minses- competències educatives de les administracions locals. Amb la LOMCE, entre d’altres coses, els municipis també deixen de ser interlocutors en la definició de l’oferta educativa i desapareix el representant municipal dels consells escolars dels centres privats concertats.

Per què creix el nombre de Viles Grogues?

Aquest despertar de Viles Grogues per tot el territori català (des de les comarques gironines fins a les de Tarragona, passant per l’àrea metropolitana de Barcelona) és fruit del desig creixent per part d’alguns municipis de reclamar davant de les administracions autonòmiques i estatals un paper més actiu i rellevant en matèria educativa.

Som molt conscients que actualment les competències municipals són més aviat escasses. Però també sabem que l’educació comença als zero anys i no s’acaba mai, ja que va lligada al creixement i al desenvolupament integral de les persones. El procés educatiu és constant i divers al llarg de la vida i es produeix en qualsevol moment i espai de la nostra ciutat o poble. La constatació d’aquesta, diguem-ne, obvietat fa que poc a poc augmenti el nombre d’ajuntaments que volen assumir més competències en educació i tenir més pes a l’hora de dissenyar i d’aplicar un model educatiu que respongui a les necessitats actuals de la nostra societat. I és que, com diuen en anglès: Think globally, act locally (pensa en global, actua local).

El paper dels municipis amb la legislació actual

La LEC (Llei d’Educació de Catalunya – Llei 12/2009, del 10 de juliol) diu en el seu preàmbul: “La Llei d’educació requereix la implicació de la comunitat educativa i de la societat catalana en l’acompliment de les seves finalitats”. La realitat, però, és que això al final queda en no res i és una simple declaració de bones intencions.

Quan comencem la casa per la teulada i fem les lleis des de dalt sense comptar amb els de baix, que som els qui coneixem de primera mà les mancances i les virtuts del nostre sistema educatiu, però també les necessitats educatives del nostre entorn, costa molt de creure que hi hagi un desig real de fer que l’educació sigui una responsabilitat compartida per tota la societat. D’una banda, el departament d’Ensenyament reclama la implicació de la comunitat educativa i de l’altra, aquest mateix departament fa i desfà al seu gust sense permetre que la comunitat educativa i els municipis tinguin un paper actiu en el disseny del model educatiu. (Del que reclama i ofereix el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte… millor en parlem un altre dia.)

Alguns ajuntaments ja han entès, molt abans i tot que les altres administracions, que la millora de la qualitat educativa comença amb els municipis assumint un major protagonisme i segueix amb l’anàlisi del model actual, el debat i la definició d’un nou model educatiu, tot això amb la participació i el treball conjunt de les institucions (també les locals!), la comunitat educativa i tots els agents socials que hi intervenen.

El paper que han de tenir els municipis en matèria educativa

Tots estarem d’acord, tal i com recull la LEC, que l’educació és un dret de totes les persones; que l’exercici d’aquest dret s’ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional; que l’educació és la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats; i que cal garantir d’una manera efectiva el dret a l’educació per a tothom, tot removent els obstacles de tota mena que el dificultin…

Si ens ho creiem de debò i volem que l’educació sigui tot això, hauríem d’estar també d’acord en que no podem deixar al marge (o amb un paper residual) les administracions locals. Els municipis han d’assumir més competències educatives i han de dissenyar el seu propi model educatiu de ciutat conjuntament amb les altres administracions educatives, la comunitat educativa i els agents socials. Hi ha qui parla de Plans Educatius de Ciutat, hi ha qui parla de Ciutats Educadores…, posem-li el nom que vulgueu, la qüestió és que li posem nom, però sobretot que li donem forma i contingut.

Necessitem models educatius municipals que contemplin el disseny del mapa escolar i de l’oferta educativa; el foment de la matrícula en centres públics; projectes que garanteixin l’accés de tothom a l’educació independentment de les seves circumstàncies personals, econòmiques o socials; el lligam entre l’educació formal i l’educació no formal; la participació i el treball en xarxa; la potenciació del binomi esport i educació; la importància de l’educació artística; la defensa de l’educació en català; recursos per a la prevenció, la detecció i l’atenció de trastorns de salut…

Badalona Vila Groga

En el cas de Badalona, hem iniciat recentment aquest camí amb la voluntat de seguir una línia de treball conjunt i participatiu, i amb la confiança de que ben aviat els municipis Vila Groga serem una majoria suficient que es traduirà, inevitablement, en el traspàs de més competències per als ajuntaments i en que la propera llei educativa s’elaborarà, aquest cop sí, amb la participació de tots aquells que “aspirem a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida”.