Abans de l’inici de la pandèmia teníem clar que les noves tecnologies havien vingut per quedar-se, però encara les vèiem com el futur. Actualment, i per causes sobrevingudes, han fet un gran salt endavant, i ja formen part de les nostres vides de manera inqüestionable. En l’àmbit professional, acadèmic i domèstic.
El mòbil, tot i que els que ja tenim una edat encara l’utilitzem per trucar, ho és tot menys un telèfon. Hi fem les compres, ens relacionem amb amics i família, paguem als comerços, restaurants, parquímetres…, fem i visualitzem fotografies i vídeos, és el portal de la nostra entitat bancària, el GPS, el navegador d’internet…
Davant de tants reptes socials i tecnològics ens preguntem com hem de formar en un futur, no tan llunyà, i preveure amb quins actius hem de preparar l’alumnat durant l’ensenyament obligatori.
La comprensió, entesa com la capacitat d’entendre un text, imatge (fotografia, caricatura), gràfica, taula de dades… tant pel que fa al contingut com a la intenció de l’autor, és i serà sempre la base de qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge, i per tant de la formació personal, acadèmica o professional. No té sentit llegir si no entenem el que llegim, llegir no és mecanitzar sinó entendre.
Cada vegada es necessita menys mà d’obra no qualificada, els perfils professionals del futur, molts per definir, requereixen persones que dominin amb fluïdesa habilitats de raonament a partir de l’exercici de certes activitats mentals, com ara exemplificar, formular hipòtesis, comparar, observar, classificar, etc. El raonament és la consecució de la comprensió.
L’expressió o habilitat d’usar un idioma, potser hauríem de dir més d’un idioma, amb la finalitat de comunicar-se és un altre dels pilars fonamentals de la formació. No tothom que parla o escriu comunica, per fer-ho cal estructurar les idees amb cohesió, coherència i adequació. Tot un art a cultivar. Avui en dia, presumptament, s’escriu moltíssim (Missatgeria instantània, xarxes socials…) però això no és escriure, sinó tot el contrari, aquestes innovacions són un dels principals enemics de l’expressió escrita.
No cal saber quins professionals faran falta ni quines habilitats hauran de dominar els ciutadans, ja que hi ha una sèrie de competències bàsiques que són i seguiran sent l’eix de la formació de les persones
Un dels reptes més ambiciosos és el d’aprendre a aprendre, la capacitat d’adaptar-se a noves situacions i nous contextos, i en especial a les innovacions tecnològiques que canvien a un ritme accelerat, fent que sigui imprescindible seguir aprenent al llarg de tota la vida. De la mateixa manera que els aprenentatges adquirits en un context determinat s’han de poder transferir a altres contextos. I a més, cada cop hem de ser més autònoms i autodidactes a l’hora d’aprendre, hem de ser proactius. La voràgine de canvis en què estem immersos requereix persones amb inquietud per aprendre.
En aquest món cada cop més globalitzat, i per tant més competitiu, no podem fer-hi front des de l’individualisme. Cal que els nostres alumnes aprenguin a treballar cooperativament, dialogar, compartir idees i reptes, treballar en equip.
Tot plegat ens porta a fomentar la resiliència, capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. Si no hi ha esforç no hi ha aprenentatge, si no hi ha repte no cal esforçar-se, si no coneixem la frustració mai serem resilients.
I tot això sense desatendre els coneixements, ja que són la base de la comprensió, sense els quals podem caure en l’analfabetisme funcional. No podem tenir ciutadans que sàpiguen llegir i escriure, però no siguin capaços d’interpretar un text una mica complex, o escriure’n un amb una mínima correcció gramatical i seqüència lògica de continguts.
Podríem concloure que no cal saber quins professionals es necessitaran en el futur, ni quines habilitats hauran de dominar els ciutadans de les pròximes dècades, ja que hi ha una sèrie de competències bàsiques que són l’eix de la formació de les persones, i ho seguiran sent sempre. És per tant, en aquestes competències (comprensió, raonament, expressió, aprendre a aprendre, treball en equip i resiliència) on hem de concentrar els esforços, tant des de l’escola com per part de les famílies.
