Enric Aragonès Jové és titulat superior en Música per l’ESMUC, amb especialitat en pedagogia, i màster en gestió pública. La seva trajectòria professional està enfocada en la igualtat d’oportunitats per accedir a l’educació artística, entesa aquesta com un dret cultural. És professor del Departament d’Educació i Mediació Artística de l’ESMUC i anteriorment ha estat professor i coordinador pedagògic de diferents tallers i iniciatives culturals, a més de consultor extern de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, entre altres institucions.Compartim alguns extractes del pòdcast:
Si l’educació és dins i fora de l’aula, per què hi ha tanta desigualtat entre l’alumnat per accedir a les activitats extraescolars que voldrien fer? Quines són les principals barreres?
Sembla que hi ha consens en què l’educació es dona més enllà de l’espai i el temps escolar, però tot el que es dona fora de l’escola és un àmbit molt desregulat, atomitzat i desarticulat. Queda com a l’ombra del focus de les polítiques educatives. Hi ha barreres econòmiques, però també socials, culturals, logístiques, territorials, perquè l’oferta tampoc no està distribuïda equitativament.
Costa fer entendre que el lleure educatiu també és aprenentatge per a la infància i per a l’adolescència?
Les enquestes que hem fet ens mostren que hi ha una valoració alta per part de les famílies. Sobretot, el que valoren les famílies és com obren noves relacions, com els infants i els adolescents entren en contacte amb nous companys i companyes, amb nous referents adults, amb altres entorns, equipaments i serveis. Per tant, té un impacte no només sobre l’infant o l’adolescent en concret, sinó sobre la comunitat. Té un impacte en una comunitat més cohesionada.
Quina és la situació a l’estiu, quan no hi ha classes ordinàries?
Durant les vacances escolars, hi ha infants que no tenen cap activitat de lleure educatiu, que per a molts és un espai d’enriquiment, de gaudi, de socialització, d’exploració de nous entorns i noves habilitats, nous interessos, però hi ha molts infants que se’n veuen privats.
Perquè hi hagi unes activitats extraescolars de qualitat no només és necessari que hi hagi l’activitat, sinó canvis socials, culturals, econòmics, polítics…
El preu és la barrera principal. Quan es demana a les famílies amb menys recursos que no porten els seus fills i filles extraescolars, per què?, l’enorme majoria, el 77%, ens diu que és pel preu i, fins i tot, els que hi participen han de triar en funció del preu, la ubicació i l’horari d’aquestes activitats.
No és l’única barrera. La informació circula per canals informals, l’oferta no és equilibrada en tot el territori i en tota la diversitat. Necessitem estratègies combinades que ens porten al final a una conclusió, que és que necessitem l’ecosistema educatiu connectat.
Des de l’Aliança Educació 360 incidiu en el paper del món local. Podríem parlar d’experiències que hagin funcionat per tenir-les en compte?
L’Ajuntament de Barcelona fa uns anys va impulsar una estratègia molt completa i que inclou diverses accions per assegurar que tots els infants tenen dues tardes educatives, per tant, amb activitats extraescolars a la setmana, i això va incloure un sistema de beques. A més, es va adonar que l’oferta no estava ben distribuïda arreu del territori i, amb el Pla de Barris, va implicar entitats, associacions, famílies i centres educatius.
L’Ajuntament de Martorell, per exemple, ha desplegat unes activitats extraescolars esportives, culturals i artístiques per arribar a tots els infants, gratuïtes, amb un component clau, que és que si fas aquestes activitats gratuïtes has d’assegurar la qualitat. El component de qualitat és indissociable de l’equitat educativa.
Què demaneu al nou Govern de la Generalitat?
Es donen totes les condicions perquè aquesta legislatura sigui la que garanteixi l’accés universal a les activitats extraescolars i d’estiu. Com ho hem de fer? Amb els municipis. El que ha de fer la Generalitat és donar un marc reglamentari clar i un finançament estable.
