Autor: Jaume Cela

Ens mostra la història d’una parella. Ana arrossega un trauma molt antic i té atacs de pànic. Necessita com l’aire que respira la companyia de Toma, un universitari que li fa costat

No sé quin valor històric té, però és una de les millors pel·lícules de cine bèl·lic que us recomano que aneu a veure

Hi ha una cosa que necessitarem per sobre de tot. Veure la fotografia dels pares de Rubí consolant i consolant-se –més enllà de tot consol- amb l’imam de la seva localitat que plora

Ressonàncies bíbliques i tonalitats fosques com a les tragèdies de Skakespeare on els dolents tenen relat que explica perquè fan el que fan i els bons arriben a situar-se al límit de l’abisme

Una obra rodona, per veure i reveure i tornar a veure. Algú ha proclamat que aquesta serà la pel·lícula de l’any. Doncs em sembla que té raó.

Narra la feina que va fer el matrimoni que dirigia el zoo de Varsòvia a l’època nazi i les relacions que van establir amb el director del zoo de Berlín que acaba abraçant la causa hitleriana

Mare i fill tenen converses molt senzilles que tracten sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre la guerra i sobre tot allò que és important

Aquest noi va arribar a ser el primer ballarí del Royal Ballet de Londres quan encara no tenia els vint anys

Proposo que totes les institucions educatives –escoles de qualsevol mena, sindicats, associacions…– trobem un moment abans d’acabar el curs per llegir de manera col·lectiva un article d’en Capdevila. El que més ens agradi.

Poques vegades he vist com la por que es manifesta a la infantesa estigui tan ben mostrada com en aquesta pel·lícula. El director té la traça de fer que algunes coses ben quotidianes i innocents es presentin sota l’ombra de la sospita