Autor: Jaume Cela
‘Frantz’ és una pel·lícula sobre el remordiment, sobre la necessitat de ser perdonat, sobre la força d’algunes mentides per poder sobreviure, sobre els camins estranys i sorprenents que segueix l’amor i sobre el paper que juga Franz a la vida de tots els altres personatges.
Cine-poema o poema fet cine, sobre una vida on sembla que no passa res, llevat del pas de la vida, del pas del temps. El protagonista, un conductor d’autobús que té una rutina molt marcada i que aprofita les estones lliures per escriure poesia.
Un metge en plena crisi matrimonial s’ho juga tot a un mateix número: que la seva filla aprovi l’examen de final d’etapa, pugui mantenir la beca i marxi a Anglaterra, perquè al seu país poca cosa podrà fer.
Un metge en plena crisi matrimonial s’ho juga tot a un mateix número: que la seva filla aprovi l’examen de final d’etapa, pugui mantenir la beca i marxi a Anglaterra, perquè al seu país poca cosa podrà fer.
Felicitats a en Joaquim i felicitats a la gent d’El Diari de l’Educació. Aquest guardó és una manera de donar-los les gràcies per la seva bona feina i un motiu perquè tots els que ens els estimem alcem la copa
Loach continua amb el seu cine compromès amb la realitat del present. Confio que no farà gaire cas d’aquells que l’acusen de demagògia barata o de mocador de llàgrimes socials perquè necessitem pel·lícules que fent ficció denunciïn les injustícies del món.
És la història d’un pare i una mare, però sobretot la història del seu fill, que és un nen amb síndrome de Down. Quan ens trobem amb un nen que té un altre ritme, ens cal un procés d’adaptació
Una excel·lent reflexió que ens ajuda a veure que les decisions que prenem els adults poden entrebancar el món dels més joves i situar-los en un punt on ells no voldrien ser-hi de cap manera
Recordem els nostres disset anys? El món s’obre com una síndria davant nostre, però encara no sabem si mossegar-lo o anar-lo llepant dolçament.
Mirar cara a cara la veritat no és gota fàcil. El nostre jove protagonista ho aconsegueix amb l’ajuda del monstre que deixarà de ser-ho. Però abans de tot hem de saber-lo escoltar i estar disposats a mirar-lo als ulls sense cortines protectores.
