Autor: Jaume Cela

Proposo que totes les institucions educatives –escoles de qualsevol mena, sindicats, associacions…– trobem un moment abans d’acabar el curs per llegir de manera col·lectiva un article d’en Capdevila. El que més ens agradi.

Poques vegades he vist com la por que es manifesta a la infantesa estigui tan ben mostrada com en aquesta pel·lícula. El director té la traça de fer que algunes coses ben quotidianes i innocents es presentin sota l’ombra de la sospita

M’agrada perquè considera que els adolescents i les adolescents són persones interessants, molt interessants, que tenen un munt de coses a dir

Ens trobem davant d’una història on es veuen els efectes que té la humiliació, la repressió dels instints, l’exercici del domini més absorbent que pot tenir una persona vers les altres i com la passió

De Finlàndia ens arriba una altra joia del director Aki Kaurismäki, un home que filma unes històries actuals, que retraten la societat amb tot el seu dramatisme, sense renunciar al sentit de l’humor

Il·lustra un fet que esgarrifa: que encara hi hagi persones que neguin l’evidència claríssima de l’existència dels camps d’extermini.

Ens mostra un grup de persones molt diferents que estan en un bar. Un dels clients surt al carrer i és assassinat. Qui el mata? Per què el mata?

Quan la Segona Guerra Mundial va acabar calia fer alguna cosa per evitar que les mines explotessin i matessin la població civil. Saltant per sobre dels compromisos internacionals i dels tractats sobre els drets dels presoners de guerra, l’exèrcit danès va aprofitar soldats alemanys perquè desactivessin les mines abans de deixar-los tornar a casa seva

La pel·lícula té també una lectura molt potent que il·lustra el drama dels refugiats que interpel·len la nostra consciència: la individual i la col·lectiva

L’ombra del racisme plana per damunt de tota la història com un núvol tempestuós. Ens presenta els perdedors de la història com uns veritables herois que viuen a l’altre costat del mirall