Actualitat

Catalunya, Madrid i País Basc és on la concertada cobra quotes més elevades

La transparència és quelcom cada cop més demandat i, al mateix temps, un dels elements que més costa aconseguir tant de les administracions públiques com de les empreses privades. Aquesta podria ser una de les dades més rellevants de l’últim informe que han realitzat Ceapa al costat de Cicae sobre els preus dels concerts educatius.

L’estudi, realitzat per l’empresa Garlic B2B, mostra la dificultat que tenen les famílies per aconseguir informació fiable i oficial durant el període de matriculació quan la sol·liciten als centres. El cobrament de quotes, prohibit per llei quan té a veure amb el servei educatiu en les etapes obligatòries, és una pràctica absolutament estesa a tot l’Estat. Una pràctica que, en molts casos, es justifica pel fet que els diners que reben els col·legis privats a través dels concerts educatius no cobreixen totes les despeses que han d’afrontar. El concert està dissenyat per sufragar les despeses de personal.

En l’edició d’enguany, Garlic B2B ha realitzat dos intents diferenciats d’acostar-se als centres. En el primer, va enviar una comunicació a tots els centres amb concert de la Comunitat de Madrid perquè participessin en l’estudi enviant informació sobre els cobraments mensuals a les famílies. Segons l’informe, dels 454 centres contactats en dues onades, només un centre va contestar al requeriment d’informació, és a dir, el 0,22%.

L’altra eina per aconseguir la informació es basa en la tècnica del mistery shopper, segons la qual es contactava als centres (per telèfon, videoconferència o presencialment) simulant ser una família que vol informació per escolaritzar a algun dels seus fills en el centre. Segons l’informe, per unificar criteris, la simulació es va realitzar per un alumne que entrés en el segon cicle d’educació infantil. Encara que també es va sol·licitar informació sobre les quotes en etapes posteriors. En aquesta fase es van realitzar 338 simulacions.

Segons recull l’informe presentat per CEAPAi CICAE, el 45% dels centres no lliura fulls amb la informació dels preus, hi ha un 13% que sí que ho fan però sense indicar la quota base, i un 11% que ho fa sense que consti la capçalera del centre o ho fa sense identificar-se. A això se suma que el 42% dels centres no lliura aquesta informació de manera voluntària, sinó que són les famílies les que l’han de sol·licitar, en alguns casos de manera insistent, quelcom que, a més, no garanteix que la coneguin en tots els casos. I quan es lliura la informació, no sempre es facilita el desglossament del cobrament, de manera que no se sap el motiu pel qual es cobra.

Pel que fa a l’import en si, les diferències són importants segons centres i territoris. El més alt, segons l’informe, és de 930 euros al mes, encara que la quota màxima mitjana és de 220 €. Bé és cert que la diferència entre les tres comunitats en les quals es cobra més superen amb molt a la resta. En tot cas, el 87% dels centres privats concertats cobren a les famílies.

L’equip investigador també ha aclarit quina és la denominació que utilitzen els centres a l’hora de cobrar. En el 32% dels casos s’usa la paraula «quota»; en el 31%, activitats complementàries, aportació i un 5% usa l’expressió «projecte de centre».

Les quotes, que en principi han de ser voluntàries, en la major part dels casos no ho són. Segons l’informe de Garlic B2B, en el 77% dels casos no ho són, o bé perquè s’especifica directament que és així o bé perquè l’alumnat que no paga queda exclòs de les activitats complementàries. De l’altre 23%, asseguren els investigadors, tan sols set centres informen clarament que les quotes són voluntàries.

També en això existeix una enorme diferència per comunitats autònomes. Mentre que el 57% dels centres d’Andalusia i el 72% dels d’Aragó informen de la voluntarietat del pagament, a Catalunya aquest percentatge és del 2% i al País Basc del 8%. Aquestes dues comunitats s’emporten la palma, ja que en la primera el 98% dels centres avisen de l’obligatorietat i en la segona, ho fan el 92%.