Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pandèmia també aporta alguna bona notícia: l’any 2021 s’ha registrat una forta caiguda en l’abandonament dels estudis de joves en edat de continuar formant-se en l’etapa postobligatòria, segons reflecteix l’última EPA (enquesta de població activa) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya s’ha passat del 17,4% el 2020 al 14,8%, una baixada similar a la de la mitjana estatal (del 16% al 13,3%). A les Illes Balears la caiguda és encara més pronunciada, ja que es passa del 21,3% al 15,4%. Aquestes dades reflecteixen una tendència, si bé no coincideixen al mil·límetre amb les que publica també l’Idescat.
Múrcia i Andalusia són les comunitats autònomes amb els pitjors indicadors, ja que en ambdós casos la taxa d’abandonament supera el 17%, mentre que les comunitats amb millors xifres són el País Basc (4,8%), Cantàbria (6,4%), Galícia (8,1%) i Navarra (9,1%). Totes quatre es troben per sota de la mitjana europea, que és del 9,9%, i per tant per sota de l’objectiu del 10% fixat per la Unió Europea des de fa molt de temps.
Per descomptat, aquesta caiguda té molt a veure amb el context econòmic derivat de la pandèmia, ja que la falta d’expectatives laborals té com a conseqüència que un sector de població juvenil continuï estudiant un cop superada l’etapa obligatòria. Durant la llarga crisi que va començar el 2008 no va deixar de caure la taxa d’AEP, però amb la lleugera recuperació econòmica experimentada entre els anys 2016 i 2019 la tendència va ser a l’estancament i fins i tot hi va haver algun any amb un petit repunt.
Per sexes, en l’àmbit estatal el descens més acusat ha estat entre els nois, ja que ha passat del 31% el 2011 al 16,7% el 2021, mentre que les noies han passat del 21,5% al 9,7%. A Catalunya, aquest patró és similar, però si s’agafa només la dada de l’evolució de l’últim any s’observa una pronunciada reducció de l’abandonament entre les noies, ja que passa del 17,4% al 9,9% (pràcticament 8 punts en un any!), mentre que en el cas dels nois la baixada és molt més lleugera: del 21,3% al 19,4%. Dit d’una altra manera, fa un any hi havia una distància de 3,9 punts entre elles i ells, que ara s’ha més que duplicat i pràcticament arriba als 10 punts percentuals.
Més universitaris
L’enquesta de població activa també aporta altres indicadors relacionats amb l’educació. Per exemple, l’any 2021 el 48,7% de la població de 25-34 anys ha assolit el nivell d’educació superior, una xifra que millora en 1,3 punts la de l’any anterior i que se situa força per sobre de la mitjana europea (40,5%). Destaca el percentatge en el cas de les dones (54,4%), que supera clarament al dels homes.
També conté un indicador de participació de la població adulta en formació, considerat com el percentatge de població de 25 a 64 anys que ha seguit algun tipus de formació en les quatre últimes setmanes. En aquest cas, el creixement és també significatiu, ja que es passa de l’11% el 2020 al 14,4% el 2021, una variació que supera àmpliament les registrades durant els anys precedents, i que sense dubte també està molt relacionada amb el context econòmic derivat de la pandèmia.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
L’alt absentisme produit al llarg de tot el curs passat, afectarà a l’bandonament prematur?
Sobre tot d’aquell alumnat que estava a sisè de primària i no s’ha preinscrit a secundària.
No és un tema menor de la situació actual a l’ensenyament del país.