Actualitat

Còmics, més enllà dels superherois

Dibuixos plens de detalls, reproduccions de tancs a escala real i exposicions de tot tipus i tota mena. Tires còmiques sobre el periodisme de guerra, d’altres amb un profund valor històric i unes quantes més d’alumnes que tot just comencen a dibuixar. 36.000 metres quadrats de relats vinculats als conflictes bèl·lics omplen aquests dies la Fira de Barcelona. La curiositat dels nens i joves que dijous al matí visitaven el Saló del Còmic de Barcelona era proporcional a les historietes que aquest gènere conegut, però menyspreat, desperta.

La guerra centra el Saló del Còmic que des d’ahir dijous i fins diumenge ocupa el recinte de la Fira de Barcelona a Montjuïc. El certamen arriba a la seva 32a edició gaudint del privilegi d’haver-se convertit en la segona fira més important del còmic a Europa. Amb 150 expositors i una desena de mostres, l’organització preveu que prop de 100.000 persones assisteixin a un saló que retrocedeix en la història per commemorar el Tricentenari, els 75 anys de la fi de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la I Guerra Mundial i els 75 de l’inici de la segona.

Entreteniment és, probablement, una de les primeres paraules que apareixen a la ment quan se sent a parlar del còmic. Entreteniment, superherois, guerres i videojocs. Carles Santamaria, director de la Fira del Còmic, reconeix que és cert que “el còmic està estigmatitzat i s’associa únicament a l’entreteniment”, que és una funció clau, però assegura que no és l’única. A l’Afganistan, la constitució va prendre forma de còmic, així com també va fer-ho la planificació de part de la guerra a Iraq. Molts autors internacionalment coneguts han fet servir les il·lustracions, les bombolles i l’humor com a mètode infal·lible per explicar històries reals, didàctiques i, a més, entretingudes.

Segons Santamaria, “cada cop més edats s’endinsen a la lectura del còmic”. Pel director de la Fira, “és un mitjà d’expressió infalible i un recurs de narrativa gràfica que desenvolupa les capacitats artístiques de les persones”. D’aquí que el saló projecti la seva voluntat per fer-se un lloc a les aules. Santamaria està convençut que “el còmic hauria d’estar present com a més nivells de l’ensenyament millor perquè permet desenvolupar moltes capacitats.”

El còmic, a les escoles?

L’oferta, per tant, és molt més àmplia i es converteix en una eina potencialment útil a les escoles. Dins del Saló del Còmic s’organitza la setena edició de ‘El còmic: una eina pedagògica’, que busca arribar als professors i pedagogs perquè “perdin la por a utilitzar els còmics dins les aules”, tal com explica el coordinador de la jornada, Oriol Borràs.

Un total de 123 professors van assistir ahir a les jornades d’enguany, dedicades a la història i la gestió dels conflictes, seguint el fil conductor de la pròpia fira. Després de set anys, la valoració de la feina “de formigues” és positiva, tot i que Borràs reconeix que encara queda molt camí per fer perquè si bé “cada cop hi ha més escoles interessades, una bona part del col·lectiu encara veu el còmic com un joc”.

Lectura més fàcil

Des de la fira es proporcionen eines i guies de lectura als professors perquè puguin treballar a classe. Després de la publicació de diversos estudis i informes, com el PISA, que posen sobre la taula la baixa comprensió lectora dels infants i joves, Borràs creu que el còmic pot entrar en acció: “Són llibres amb grans històries que incorporen dibuixos i menys text, un fet que no atabala els nois i els endinsa en el plaer de llegir”.

Però no es tracta, només, que els infants i els joves agafin un còmic per conèixer el plaer de llegir, sinó per usar-lo com a eina per estudiar altres temàtiques. O almenys això creu Borràs, que afirma que “el toc d’humor i les il·lustracions corresponents també poden fer del còmic una eina secundària en l’estudi d’altres assignatures com la Història, la Biologia o fins i tot, per apropar l’actualitat als alumnes”.

Més que entreteniment

El ventall de títols i temàtiques del món del còmic és molt ample i així ho demostren les nombroses publicacions dedicades a històries allunyades dels superherois.  El dibuixant Nicolas Wild, per exemple, va publicar un còmic, ‘Kabul Disco’, sobre l’etern conflicte entre Israel i Palestina i en va editar un altre, més endavant, sobre Corea del Nord, el país amb el règim més opac del planeta. No cal anar tan lluny segurament. El català Oriol Garcia va publicar una sèrie de còmics sobre la història de Catalunya del segle XX. Altres autors s’han decantat per temes més socials com Paco Roca amb el còmic sobre l’Alzheimer ‘Arrugas’ o Miguel Gallardo amb un relat al voltant de la síndrome de down, ‘María y yo’.