Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el context educatiu i familiar, és fonamental seleccionar contes que fomentin la coeducació i la igualtat de gènere, així com aquells que ajudin a desfer estereotips que, sovint, es perpetuen des de la infància. Els primers anys de vida són crucials per al desenvolupament de la identitat i la comprensió del món. Per aquest motiu, els llibres poden ser una eina poderosa per ensenyar als infants valors de respecte i empatia.
La coeducació: un valor fonamental
La coeducació és un enfocament educatiu que busca promoure la igualtat entre homes i dones i canviar els rols de gènere tradicionals. En l’etapa inicial de la vida, és essencial que tant les famílies com els professionals de l’educació fomentin un entorn que no només reconegui les diferències, sinó que també celebri la diversitat. En aquest sentit, els contes poden ser una eina clau en aquest procés, ja que ofereixen models positius i fan reflexionar sobre els estereotips de gènere.
La influència dels contes en la formació d’identitat
Les narracions ajuden a construir l’imaginari dels infants i, per tant, és important que els personatges, les accions i les situacions que es presenten no siguin únicament els rols de gènere tradicionals. Així doncs, és essencial seleccionar llibres que presentin personatges diversos i que fomentin la igualtat.
Des de Cavall de Cartró, triem aquests tipus de literatura inclusiva a les escoles infantils que gestionem i per això, proposem a les famílies una selecció de 10 títols alternatius adreçats a la primera infància que promouen la coeducació i ofereixen una visió diversa i inclusiva del món.
“Monstre Rosa”, d’Olga de Dios (Estrella Polar): Monstre Rosa, diferent des del seu naixement, busca un lloc on encaixar i ser feliç.
“Rosa Caramel”, d’Adela Turín (Kalakandra): Margarita, una elefanta que no es torna rosa, inspira altres elefantes a viure lliurement.
“Em dic pigues”, de Raquel Díaz Reguera (NubeOcho): Pigues explora si hi ha coses de nens i coses de nenes, desmuntant alguns estereotips.
“Daniela Pirata”, de Susanna Isern (NubeOcho): Una història que ens recorda que no hi ha coses de nenes i coses de nens. Tots i totes podem ser el que vulguem!
“Dracs, princeses i roses”, de diversos autors (Barcanova): Dracs bons, princeses esportistes i roses de tots colors canvien els estereotips tradicionals.
“El drac i el cavaller suculent”, d’Elli Woolard i Benji Davies (Picarona): Una amistat inesperada entre un cavaller i un drac que descobreixen que no són enemics.
“La fantàstica llegenda de la Jordina”, de Joana Bruna (Ediciones Oblicuas): La Jordina, una noia valenta, salva el poble d’un extraterrestre en una versió moderna de Sant Jordi.
“Sant Jordi a la cova del drac” (contes desexplicats), de diversos autors (Edicions Baula): Versió totalment capgirada de la llegenda on Sant Jordi és un poruc, la princesa resol el problema i el drac és un cuiner.
“L’Artur i la Clementina”, d’Adela Turín (Kalakandra): Aquest conte pretén posar en valor el rol femení dins la societat i fer desaparèixer els estereotips sexistes i la discriminació, per tal d’aconseguir un canvi de mentalitat i construir un món millor.
“La Caputxeta forçuda”. Vivim del Cuentu, il·lustracions d’Albert Vitó (Edicions Baula): Qui va dir que la Caputxeta no podia ser valenta, esportista, decidida i forçuda? I que el llop no es podia esgotar de seguida?
Així doncs, aquest és només un petit exemple de com la literatura pot esdevenir un mirall de la societat i, com a tal, pot reflectir els valors que volem transmetre als nens i nenes, tot tenint en compte que les paraules i les imatges que veuen i escolten influiran en la seva percepció del món. Un món en constant canvi en la qual la lectura de contes inclusius pot contribuir a la construcció d’un futur més divers i inclusiu.
