Entrevista

Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

Eduardo Núñez Martínez va arribar al capdavant de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya en el congrés celebrat a finals de març amb més del 92% dels vots. En aquesta primera entrevista com a nou secretari general de CCOO Educació, destaca la necessitat de dotar l’educació d’un bon finançament per reduir ràtios a l’aula i disminuir la sobrecàrrega dels docents, i posa en valor el fet de formar part d’un sindicat general que reivindica els drets de diferents sectors des d’una perspectiva global.

Quan es destinarà 6% del PIB de Catalunya a educació? Aquest mes es va donar llum verda en el debat parlamentari a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), impulsada per CCOO, amb més de 57.000 signatures, i la majoria dels grups hi van donar suport. Actualment, el percentatge no arriba al 4%.

La ILP respon a un sentit popular. Té el suport de tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants, l’hem construït amb 50 entitats socials i del món educatiu. Té aquesta empenta que el Parlament ha sabut llegir. Al concepte del 6% li van donar suport tots els partits, ara bé, va haver-hi una esmena a la totalitat de Vox que va ser rebutjada per la resta de grups a excepció del PP, que es va abstenir.

Hi ha un consens majoritari quant a la necessitat que arribi aquest 6% a l’educació perquè l’educació té un infrafinançament crònic des de fa molt de temps; ara, sobre la immediatesa del 6%, som realistes, la ILP planteja una escalada en el temps: dos anys, fins a arribar a la mitjana del conjunt de les administracions estatals –4,93%– i dos anys fins a arribar al 6%, perquè sabem que l’impacte pressupostari que tindria. El 6% ja està estipulat a la llei, l’interessant de la ILP és que és una garantia de finançament, que no depengui de conjuntures econòmiques, etc., perquè això té un impacte molt important en l’educació i en els resultats educatius.

Quines millores educatives concretes haurien de prioritzar-se amb aquest finançament?

Hi ha aspectes fonamentals que estan tenint una problemàtica important. Hem detectat que hi ha un malestar educatiu que afecta docents, famílies i alumnat en general, que és el resultat d’aquest infrafinançament. Hi ha mesures que poden ajudar a revertir aquesta situació, per exemple, la reducció de ràtios. És una qüestió molt important perquè té a veure amb la sobrecàrrega que tenen els docens i les docents.

Una altra mesura clau té a veure amb l’atenció a la diversitat, en una Catalunya que ja no té sis milions d’habitants sinó que parlaríem de vuit milions de persones, i l’atenció a l’alumnat amb necessitats especials. Tot és clau: més personal d’atenció educativa, més vetlladores… Són qüestions molt bàsiques i molt rellevants que amb un bon coneixement es podrien fer i que pensem que tindrien un impacte directe sobre les condicions laborals i la qualitat de l’educació.

Quin balanç fa del Pacte contra la Segregació Escolar signat el 2019?

Fem un balanç positiu. La lluita contra la segregació i per una escola inclusiva són claus per nosaltres. Les dades que tenim de la reducció de segregació són molt bones i no haurien estat possible sense el Pacte contra la Segregació Escolar.

Un dels aspectes que es van destacar al congrés de CCOO Educació en què vas ser escollit nou secretari general, va ser com frenar la deriva ultradretana. Què es pot fer des de les aules per combatre els discursos de l’odi?

Nosaltres hem identificat que hi ha com una triple transició en aquest món canviant que ens ha tocat viure: la transició demogràfica, la climàtica i la tecnològica, que té a veure amb tot el món de les dades i la digitalització. En les transicions, hi ha una lluita per l’apropiació d’aquests processos de canvi i, com a sindicat i com a força progressista, volem que aquestes transicions arribin a un port de justícia social i que siguin transicions justes. La dreta i la ultradreta estan en aquesta lluita per apropiar-se d’aquests canvis, però amb una lògica que ens pot portar a un món més desigual, amb un tic de racisme, amb negacionisme del canvi climàtic… Nosaltres hem posat com a element estratègic de la nostra acció sindical en els propers quatre anys, la lluita democràtica.

“Hem posat com a element estratègic de la nostra acció sindical en els propers quatre anys, la lluita democràtica”

Pel que fa a la pregunta concreta, també hem situat en el nostre congrés elements curriculars que lluitin justament contra el discurs de l’odi, amb l’educació en la diversitat, amb la importància de l’escola inclusiva, perquè la diferència ens fa més forts i més rics. També considerem molt important la memòria democràtica, entendre la història d’aquest país i quin impacte van tenir la dreta i la ultradreta en 40 anys de dictadura a tots els nivells, des del punt de vista de repressió política, de situació econòmica complicada i del que vam patir. Des del punt de vista curricular, aquests elements es poden introduir a les aules.

Parlem de condicions laborals dels docents. Es menysprea la tasca de les professionals de les escoles bressol? Són moltes les mobilitzacions d’aquest sector, que reclama més personal per atendre la petita infància i en molts casos els sous estan sobre els 1.000 euros mensuals.

Crec que el 0-3 no s’està posant en el valor social que pertoca i això és una mancança que tenim com a societat, quan en aquestes edats primerenques moltes vegades s’identifiquen aspectes que avancen símptomes que, després, poden ser aspectes de fracàs escolar. És una època fonamental per al desenvolupament de l’alumne des d’un punt de vista de salut mental.

El sector és molt desigual i no està homogeneïtzat des del punt de vista de les condicions laborals, segons si són municipals o si estan externalitzades i depenen de licitacions. Nosaltres hem plantejat en diverses ocasions al Departament d’Educació la necessitat de constituir una taula del 0-3 en la qual hi hagi tots els agents implicats, tant socials, com les patronals i les pròpies administracions per tal d’articular una resposta i homogeneïtzar les condicions laborals de manera que tinguem unes condicions laborals dignes. Per això, reivindiquem un conveni català del 0-3.

Hi ha sobrecàrrega de feina i emocional en aquest sector i, en general, en totes les etapes educatives?

Sí, és un problema general. És primordial la reducció de ràtios. Pensem que la reducció de línies que ens hem trobat en els darrers mesos és una mala solució per part del Departament perquè, si hi ha un tema demogràfic, que també està per veure perquè arriben nous catalans i catalanes, hem d’aprofitar-ho precisament per reduir ràtios perquè és una condició de possibilitat per atendre millor la diversitat. Arribar al 6% en un temps raonable és condició de possibilitat de superar la sobrecàrrega, de millora retributiva, d’aconseguir personal que atengui a la diversitat i a l’alumnat amb necessitats especials, tenir un menjador universal i gratuït a l’escola…

Pel que fa al debat sobre l’horari escolar i la conciliació familiar, com es pot solucionar? No es resoldrà d’un dia per l’altre, però podem trobar un punt intermedi? Hi ha molts pares i mares que han d’organitzar-se en funció del que faci l’escola dels seus fills…

No té una solució fàcil, i no té una resposta únicament des de l’àmbit educatiu, de l’escola i dels instituts, sinó que ha de ser una solució diria holística. És un tema de tota la societat que interpel·la particularment la responsabilitat de les patronals i els partits polítics, per exemple amb la reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals. Com a sindicat de classe tenim aquesta visió global. No posaria l’èmfasi en la qüestió de l’horari escolar exclusivament perquè és un plantejament que posa la responsabilitat en l’àmbit educatiu i dels docents, i trobo que no és l’enfocament apropiat, és un tema que transcendeix i que ha de trobar una solució com a societat.

És adequada la formació docent? O la complexitat de l’aula fa que aquesta formació inicial s’hagi de revisar?

En termes generals, les societats canvien i, per tant, les formacions també han d’evolucionar. En el món educatiu en particular, estem reivindicant la qüestió del nou estatut docent i estem fent un replantejament de la formació inicial a causa de les noves realitats que ens trobem a les aules, pels canvis demogràfics, etc. Des de la formació inicial ha de donar les eines perquè després, quan arribis a exercir la docència, no et trobis aquest decalatge. És veritat que això passa en el món de l’educació, però trobo que passa de manera bastant general. Sovint, quan acabes la universitat i et trobes amb el món laboral, veus que estàs aprenent novament.

Hi ha una altra qüestió sobre la formació inicial: s’ha de reforçar l’acompanyament dels docents en els seus inicis i s’han de reforçar les pràctiques. I s’ha d’ampliar l’oferta pública perquè estem detectant que hi ha ofertes des de l’àmbit privat que van sortint a conseqüència de la mancança d’oferta pública, i això s’ha d’anar corregint.

Hi ha una tendència a la privatització dels centres de formació professional, que han augmentat en el conjunt de l’Estat. Ho atribueixen a l’auge de l’ensenyament a distància? Li preocupa? 

És cert que està passant això amb la formació professional, i és justament el que situava, és una substitució de la mancança d’ofert pública per donar resposta a la demanda creixent de places. Nosaltres insistim que els centres de formació professionals són fonamentals perquè aquí s’articula no només l’educació sinó també el treball de l’alumne. És una responsabilitat de l’administració pública atendre aquesta demanda perquè si no sorgeixen plataformes telemàtiques que veuen nínxols de negoci i aprofiten, quan la formació professional ha de ser una garantia de la ciutadania.

S’ha de potenciar la formació professional telemàtica des de l’IOC (Institut Obert de Catalunya), des de l’àmbit públic. Encara té molt recorregut i s’ha de promocionar més. No dona la cobertura suficient i ha de venir acompanyat de més personal i més recursos per posar les condicions perquè doni sortida a tota aquesta demanda que hi ha de formació professional telemàtica.

“Potenciar l’ús del català en el món del treball i les aules d’acollida és fonamental”

Sobre la situació del català, les proves diagnòstiques alerten que prop de la meitat de l’alumnat té un coneixement baix. Com es pot ajudar a la tasca docent per millorar això? Què necessita el docent per millorar l’aprenentatge del català?

S’han de donar eines als docents per potenciar l’ús del català, tecnològiques i de tot tipus, per facilitar la tasca de transmetre no només el català com a llengua des del punt de vista filològic, sinó com fenomen vivencial. Crec que és un problema no només de l’aula. L’aula és un reflex del que hi ha a la societat, i no pot haver-hi una solució unilateral, parcial, que només responsabilitza l’aula de l’escola o de la universitat, sinó que cal fer una solució holística i global.

En el Pacte Nacional per la Llengua, situem diferents coses: primer, la importància del català en el món del treball, amb formació gratuïta, i en el món educatiu, més aules d’acollida. Potenciar l’ús del català en el món del treball i potenciar les aules d’acollida és fonamental perquè la realitat ha canviat, ara el 20% de la població activa són nous catalans que venen d’altres països. Altres mesures importants són augmentar els mòduls de català d’FP, o potenciar l’ús del català en el lleure i el món esportiu.

A CCOO Educació, com a part d’un sindicat general i de classe, tenim aquesta capacitat de no quedar-nos en allò particular i veure les reivindicacions laborals contemplades des de diferents àmbits, articular-les i fer-les formar part d’una lluita conjunta perquè junts som més forts. És el nostre plantejament de la ILP: tenim la reivindicació d’homologar les condicions laborals del conjunt de professionals del món educatiu, de recuperar el deute i millorar les retribucions, de reduir les ràtios… Tot això són demandes particulars que només es poden articular sota un prisma de caràcter general perquè per tirar tot això endavant, és fonamental tenir el finançament suficient.