Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El passat 20 de novembre el 50è aniversari de la mort de Franco va emportar-se tots els titulars i, malauradament, i com acostuma a passar, el debat que va envoltar l’efemèride va anar esvaint-se amb el pas dels dies.
Vivim un moment de creixement de l’extrema dreta arreu d’Europa i de normalització de discursos d’odi i d’exclusió que fa uns anys ens haurien semblat impensables. Aquest fenomen té impacte a les institucions, en els mitjans, en la política… però també —i sobretot— en la població més jove. Part del jovent està experimentant un augment de la frustració, una solitud social creixent, i una manca d’expectatives de futur que alimenta el desconcert i, en molts casos, la ràbia.
Quan això passa, el feixisme hi veu una oportunitat. Els discursos simples, contundents, emocionalment molt carregats i aparentment “alliberadors” tenen la capacitat d’interpel·lar qui ho està passant malament. El rebuig al feminisme i a la immigració creix, la preferència per solucions autoritàries augmenta. Aquesta és una realitat ben fosca a la qual han d’enfrontar-se les persones joves, les seves famílies i tota la xarxa de persones educadores que les envolten.
L’antifeixisme no pot ser reactiu
És en aquest context que neix el Projecte Abril: una proposta educativa transversal per donar eines a tota la comunitat educativa per blindar la democràcia des de baix, allà on realment es construeixen les defenses contra l’odi. En efecte, l’antifeixisme no pot ser reactiu: una alarma que es fa sonar cada cop que l’extrema dreta dóna un pas endavant. Ha de ser, més aviat, un ecosistema, una estructura social, una cultura compartida. Un jovent amb xarxa té futur, un jovent sense xarxa és vulnerable al discurs de l’extrema dreta.
Per això, fa més d’un any, des de la Fundació Neus Català vam plantejar l’estructura fonamental d’un Programa d’Educació Democràtica comunitari i amb un pes molt important de les entitats socials, a diferents conselleries i direccions generals del Govern. Ara, el Departament d’Educació ha plantejat el seu “Pla per a l’Educació Democràtica”. Celebrem sincerament que la institució reconegui la urgència d’aquest tema i que, en bona mesura, assumeixi línies de treball que des del Projecte Abril, vam compartir i impulsar. És positiu que l’administració faci seva aquesta preocupació. Si més no, també és necessari dir, amb respecte i claredat, que és un error estratègic pensar que aquesta tasca pot ser liderada exclusivament des de la institució. El jovent que més pot sentir-se temptat pels discursos d’extrema dreta és precisament aquell que rebutja i desconfia del sistema i de les institucions.
Precisament, és a través del foment d’aquesta desafecció política ciutadana que el feixisme va fent germinar a foc lent la llavor dels discursos d’odi i les conductes violentes que els alimenten. I ho fa focalitzant-se sobretot en un subjecte particular, el més vulnerable als canvis: els nois joves. Són més vulnerables perquè potser és l’únic col·lectiu que no ha trobat cap nou paradigma que s’hagi focalitzat en plantejar una nova realitat des de la seva posició i les seves necessitats. Un paradigma que els doni sentit i que se sentin reconeguts, cuidats, posats en valor. Front al buit discursiu, l’extrema dreta ha trobat un enclavament estratègic per al seu motor.
La democràcia no es construeix només amb materials curriculars o visites institucionals. La democràcia es construeix amb vincles, amb comunitat, amb xarxes de persones i entitats que cuiden, que escolten i que acompanyen. Per això creiem que qualsevol pla institucional és benvingut si reforça. i no substitueix, la xarxa civil, perquè aquesta xarxa —el teixit associatiu, els moviments socials, els sindicats o els caus i els esplais, entre altres—, és la clau de volta de la societat del benestar en la seva versió 2.0: “la cuidadania”, si recorrem a la terminologia que empra Care Collective en el seu Manifest de les cures (Tigre de Paper, 2021).
Recuperar al jovent del malestar
No és casual que l’embranzida de desafecció política vingui de bracet dels nouvinguts a l’exercici de la plena ciutadania. No resulta contradictori que aquest malestar del jovent cap a la democràcia coincideixi amb una situació de precarietat i incertesa, sinó tot el contrari. S’ha fet palesa la desmitificació de l’ideal del mèrit i de la mobilitat social ascendent amb el qual havien crescut i que havien heretat com a terra promesa de la mà dels seus progenitors, últims beneficiaris de l’ideal de vida bona. Amb quin marge d’error no establiríem una correlació entre aquesta vulnerabilitat socioeconòmica potencial i la vulnerabilitat manifesta que demostren les dades de salut mental entre aquest sector de població?
Necessitem reivindicar l’ètica de les cures per reforçar el teixit social, per tal de sostenir i acompanyar aquestes noves generacions perquè no caiguin més en la desesperança i la vulnerabilitat. Per això, cal reconèixer-nos recíprocament com a agents educadors i construir plegats una estratègia amb múltiples prismes, que permeti reconèixer la nostra diversitat i a la vegada es posicioni de forma unísona cap a la defensa de la democràcia, en el seu significat més profund: equitat, justícia social i igualtat en les responsabilitats. Posicionar-se nítidament a favor de la democràcia és, com diria la Neus Català, posicionar-se clarament a favor de l’antifeixisme.
La nostra estratègia col·lectiva ha de construir-se des d’un paradigma diferent al tradicional. El feixisme, populista i violent, que identifica les víctimes més vulnerables de les classes populars per atreure-les en massa a través d’un discurs sofista i polaritzat, fonamentat en l’emoció i l’oposició irresponsable, no es pot combatre ni amb arguments sentenciadors. L’antifeixisme que va sostenir la vida als camps nazis ho va fer a partir de l’acció col·lectiva i de la resistència, però també ho va fer a partir del reforç dels vincles de cura, de l’amistat poliglota, de l’alegria i l’humor amagats en versos d’operetes escrites a les fosques, de receptes de cuina, de paraules d’estima que permetien recordar la humanitat. En definitiva, construint xarxa i comunitat davant de la barbàrie.
Recuperar el jovent del seu malestar és recuperar la seva dignitat, present i futura, donant-los exemple de cohesió. Com explica Neus Català en la seva obra De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles (1984), “Nosaltres sabíem contra què i per què lluitàvem”. Per això, les espanyoles antifeixistes deportades van resistir més nombrosament que altres persones d’altres nacionalitats que no havien conegut el feixisme. Recuperem la nostra memòria democràtica, restaurem la nostra genealogia per donar al jovent altres referents on emmirallar-se per començar a pensar i crear una alternativa diferent i innovadora.
La pedagogia com a eina antifeixista
En la tasca de recuperar la memòria històrica democràtica i dotar-nos d’altres referents, és clau fomentar una pedagogia antifeixista interdisciplinar que eduqui en valors cívics. Una pedagogia de la memòria democràtica que s’escampi a través de la societat, atorgant però, la legitimitat i el reconeixement del sector docent com a motor. Cuidar la democràcia és també, i sobretot, cuidar l’educació i les persones que la fan possible, garantint-les unes condicions de treball dignes. Respectar i valorar la docència és també una mostra sobre la relació de valors que fonamenta el sistema polític i social.
En aquest 50è aniversari, celebrem la vida democràtica, repuntant tots els filaments que han quedat afluixats després de cinquanta anys de construcció d’una democràcia i d’un Estat de benestar que han hagut de conviure –i sobreviure– amb dinàmiques involucionistes internes heretades i noves forces desregularitzadores del neoliberalisme global.
Des de la Fundació Neus Català cridem a la participació i organització de la societat civil: tothom pot ser un node de la xarxa antifeixista que dona eines al jovent per fer front als discursos d’odi. El feixisme creix quan la societat es trenca. La democràcia creix quan la societat cuida. El Projecte Abril és això: cuidar-nos, organitzar-nos, crear xarxa, donar futurs possibles a la joventut i enfortir la democràcia cada dia, des de tots els espais de vida.
