Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Som éssers d’acollida i l’escola és dels primers llocs on es va
Marina Garcés
Sigui quina sigui la condició d’un alumne, l’acollida uneix l’escola amb la família i l’educació serà una peça clau, potser la més determinant de totes, per construir un món millor o, si més no, per fer persones que es puguin desenvolupar en la societat d’una manera autònoma, plena i lliure.
Acollir la diversitat no consisteix només en bones intencions, tot i que una actitud oberta sigui essencial. Implica escoltar i comprendre cada alumne, preparar els mestres amb les eines i el saber necessaris, i convertir aquest coneixement en accions que transformin l’aula en un espai just i inclusiu per a tothom.
Durant la seva formació, els futurs mestres van adquirint les competències necessàries per dur a terme amb èxit la seva funció educadora. D’entre les competències professionals d’un mestre/a, és fonamental la competència didàctica, el pensament crític, la comunicació efectiva, la gestió i organització de les aules, competència lingüística i digital… Ens aturarem breument per reflexionar sobre la competència dels mestres per valorar la diversitat com un fet natural i per integrar-la positivament a l’aula.
Els docents han de ser un model per a l’alumnat en el respecte a la diversitat. Per poder desenvolupar aquesta competència, és necessari “entendre per atendre”, és a dir, saber identificar les dificultats d’aprenentatge per dissenyar espais educatius que, en contextos diversos, promoguin l’equitat i donin resposta a les necessitats de tot l’alumnat, especialment a aquells que presenten necessitats educatives específiques.
L’anàlisi de la realitat educativa mostra que persisteixen mancances en l’atenció a la diversitat
A Catalunya, el decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu va suposar un pas de gegant, apostant per escolaritzar el màxim d’infants amb necessitats educatives a l’escola ordinària amb els suports educatius necessaris per què aquest participi i progressi com la resta de nens i nenes. Aquest decret i els plantejaments que proposa van ser valorats molt positivament per la comunitat educativa, ja que s’alinea amb les principals directrius internacionals i fan una aposta definitiva per la inclusió. Tanmateix, el decret afegeix sens dubte, un nou repte professional a docents i especialistes de l’educació, oferint l’oportunitat d’incorporar canvis en la cultura i en les pràctiques educatives per permetre participar i progressar a tot l’alumnat, sigui quina sigui la seva condició, en el marc d’una escola inclusiva. Vuit anys després, l’anàlisi de la realitat educativa mostra que persisteixen mancances en l’atenció a la diversitat i en l’aplicació efectiva del model inclusiu previst per la normativa. L’informe del Síndic de Greuges (2021,2025) assenyala dèficits en els recursos i en la planificació de la seva provisió als centres ordinaris, tot destacant la necessitat de millorar l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives.
En la mateixa línia, i amb l’objectiu d’oferir una millor gestió dels recursos, durant el curs 2023-24, el Consorci d’Educació de Barcelona ha dut a terme un estudi de camp amb una mostra representativa de centres educatius de la ciutat, amb la participació dels professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i dels Serveis Educatius Específics (SEE). De l’estudi se’n desprèn que hi ha una quantitat elevada d’alumnat sense reconeixement de les necessitats educatives específiques, a causa sobretot de la sobrecàrrega de demandes als professionals dels EAP, malgrat la seva important dedicació a la detecció i a l’avaluació psicopedagògica, especialment en els darrers anys amb l’augment de la diversitat a les aules.
Hi ha una quantitat elevada d’alumnat sense reconeixement de les necessitats educatives específiques
Vivim en una societat diversa i canviant, amb nous models i contextos d’aprenentatge. Tot plegat evidencia que l’avaluació psicopedagògica actual no arriba a tot l’alumnat que ho necessita i cal repensar-la. Per garantir una atenció equitativa i efectiva, és fonamental que la detecció i l’avaluació psicopedagògica siguin processos compartits i col·laboratius entre docents i especialistes amb eines ajustades al context escolar, llenguatge inclusiu i psicopedagògic.
A partir d’aquesta detecció conjunta es poden identificar les necessitats de cada grup-classe per planificar millor els recursos educatius. D’aquesta manera, es pot definir una resposta educativa adequada per a tot l’alumnat. És necessari per dur a terme això, flexibilitzar les fronteres entre els diversos professionals de l’àmbit educatiu i donar valor a la figura del mestre/a en la detecció de necessitats educatives. El coneixement especialitzat també és necessari, tant per part de les mestres de suport a la inclusió com els professors d’orientació educativa i professionals dels serveis educatius, però per ser útil a les escoles aquest coneixement ha de ser compartit, desmitificat i contrastat amb els docents que estan directament implicats amb els alumnes i el grup.
Per tant, la funció de l’EAP no ha de tendir a substituir els mestres o professors en tasques i funcions que ells puguin realitzar, sinó de col·laboració i complementació amb la psicopedagogia i la psicologia escolar, potenciant el saber de cadascun dels mestres, especialistes o no, i en essència, donar empoderar al mestre, especialment el docent de suport a la inclusió per generar coneixement i autonomia en els centres educatius en la detecció de necessitats educatives i en la planificació dels recursos propis del centre. D’aquesta manera, detecció, avaluació compartida, planificació de recursos i desenvolupament professional dels docents formen un cercle integrat que reforça les competències del professorat i garanteix una resposta educativa adequada per a tot l’alumnat.
Els EAP poden assumir un paper actiu i directe en l’acompanyament del professorat
D’altra banda, els EAP poden assumir un paper actiu i directe en l’acompanyament del professorat. Donen suport en la implementació del model d’educació inclusiva a les aules, així com en el disseny i desplegament de programes preventius que garanteixin una escola inclusiva. També contribueixen a la capacitació del professorat per detectar i respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat. D’aquesta manera, els EAP esdevenen agents de transformació del sistema educatiu inclusiu, acompanyant l’alumnat, les seves famílies al llarg de l’escolaritat i els professionals, especialment el professorat, en tot el procés de detecció, avaluació i planificació de recursos.
La universitat i l’educació superior no poden viure alienes a aquest repte. Han de contribuir a desenvolupar-lo i, alhora, arriscar-se a innovar iniciatives i aportar solucions als desafiaments que avui planteja la nostra societat. És necessari seguir actualitzant la formació universitària i els cursos d’iniciació a la tasca docent, perquè els futurs mestres comptin amb les competències clau per respondre a les necessitats educatives actuals de les aules.
No es tracta només de proporcionar una mirada crítica i sòlida sobre els conceptes que defineixen la diversitat en el context escolar, sinó també de contribuir a capacitar-los perquè identifiquin senyals d’alerta, planifiquin respostes educatives posant l’èmfasi en el paper de l’entorn i en la detecció de barreres com a factor clau en el procés d’aprenentatge. Només així podran convertir-se en agents capaços de transformar cada aula en un espai inclusiu, just i ple de possibilitats per a tots els alumnes, de manera col·laborativa amb els seus companys i especialistes de l’educació.
Els mestres i professors, per tant, són les parets mestres i els especialistes som el contrafort
Josep M. Jarque
Bibliografia
-Jarque i Jutglar, Josep Maria (2018) “Escrits d’escola inclusiva: De que parlem d’inclusió o d’escola inclusiva”. Editorial Octaedro
-Consorci d’Educació de Barcelona (2024) “Guia per la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat de 3 a 16 anys”
– Síndic de Greuges de Catalunya. “L’educació inclusiva a Catalunya” (2021, 2025)
– Giné, Climent i diversos autors. “La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado” (2009) Editorial Horsori
-Esquirol, Josep M. “L’escola de l’ànima” (2024) Quaderns Crema S.A.
– Garcès, Marina. “Escola d’aprenents” (2020) Editorial Galaxia Gutenberg
-Domenech, Joan i Cela, Jaume “Quines competències professionals ha de tenir un mestre avui? (2015) Revista Racó
-Ainscow, M. (2012). Desarrollo de Escuelas Inclusivas: Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Narcea Ediciones
-Echeita Sarrionandia, G. Serrano Rodríguez, G. (2019). Educación inclusiva: El sueño de una noche de verano. Barcelona: Editorial Octaedro
