Actualitat

El nivell de lectura a primària cau a Espanya, la UE i l’OCDE en l’informe PIRLS

L’informe PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study, Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) se centra en l’anàlisi de la comprensió lectora en estudiants del 4t curs d’educació primària de 57 països. Ho elabora la IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement, Associació Internacional per a l’Avaluació de Rendiment Educatiu).

L’anterior es va realitzar el 2016 i el que ara es publica correspon al 2021. És, segons diu el propi informe, el primer que es fa internacionalment després de la pandèmia sanitària de la covid-19. L’impacte del tancament d’escoles sembla ser clau i explicar fins al 28% del que ha ocorregut a nivell internacional, encara que amb prudència es parla de la necessitat de realitzar més estudis per confirmar la hipòtesi.

El nivell de comprensió lectora ha baixat set punts, tant per a la mitjana de l’OCDE com per a Espanya. L’informe indica que a Espanya, cinc d’aquests set punts els explicaria el tancament d’aules al final del curs 2019-20.

En qualsevol cas, hem passat de 528 punts el 2016 a 521. Es manté la mateixa diferència respecte a la mitjana de l’OCDE que en l’anterior edició estava en 540 i en aquesta ha baixat a 533. Ens trobem en els valors intermedis, però com sosté l’informe internacional, estem “significativament per sota de la mitjana”, també respecte de la UE, que obté de mitjana 528 punts.

Pitjor resultat s’obté quan es mira una mica més de prop la composició de l’alumnat. Segons la IEA, la mitjana de la puntuació es va posar en 500 punts el 1995 i, al mateix temps, es van establir quatre punts de referència. Són la frontera entre els cinc nivells de rendiment que es tenen en compte en relació a la comprensió lectora. És un sistema molt similar al de PISA. Aquests punts de control són 400, 475, 550 i 625.

Espanya es troba, dins dels països de la UE, en els llocs de cua, per davant de Turquia, Eslovènia, França i la Bèlgica flamenca i francòfona. En qualsevol cas, tenim un 5% d’estudiants en el nivell més baix, igual que la UE i un punt menys que l’OCDE. El 20% es troben en el següent nivell per baix.

El gruix d’estudiants es troben en el nivell intermedi, un 40%. En el següent nivell, l’intermedi alt, l’engrossiria el 30% i, finalment, hi ha un 6% en el nivell més avançat, per sota clarament de l’11% de l’OCDE i del 8% de la UE.

En aquest temps des de l’anterior estudi de 2016, hi ha hagut una caiguda en la majoria dels països que participen. Tan sol sis han tingut pujades, de les quals, només la meitat es consideren significatives. La d’Irlanda, Noruega i Malta. L’illa del Mediterrani, de fet, ha viscut una pujada expectacular de 63 punts respecte a l’anterior avaluació internacional que s’explica, en part, perquè llavors va tenir una puntuació significativament baixa de 452 punts. Noruega millora 22 punts i Irlanda, 11.

En qualsevol cas, Espanya es troba entre els 16 països que tenen baixades significatives, encara que la nostra és la menor de totes, de tan sols 7 punts. En l’altra punta es troba Letònia amb un descens de 30 punts, o els 17 de Finlàndia.

Des de la IEA, proposen que l’impacte del tancament d’escoles ha estat certament clau en l’explicació de la variància de les dades entre 2016 i 2021. Per a això, proposen estudiar la relació entre els dies de tancament i el canvi de l’estimació de rendiment de cada país. Han utilitzat, per a això, les dades de l’informe Panorama de l’Educació 2022 en relació als dies de tancament de 2020 i 2021.

Aquestes dades s’han comparat amb la variació de dades en PIRLS entre 2016 i 2021. D’aquest càlcul obtenen la variació en el rendiment mitjà per cada dia de tancament, que es calcula en -0,11 punts. D’aquí sortiria que dels 7 punts que s’han perdut a Espanya, 5 els justificaria el tancament de col·legis entre març i juny de 2020. Queda en l’aire l’explicació dels altres dos dies, així com els punts que, presumiblement, hauria d’haver pujat el país en aquest període seguint la tendència global de pujada des de 2006.

Segons Lucas Gortázar, investigador a Esade, “no són bones notícies”, encara que sí esperables, que s’explicarien en part “perquè la reobertura del curs escolar 2020/21 va ser molt bona”. A això afegeix que l’alumnat espanyol és uns mesos menor que la resta (9,9 anys enfront de 10,2 de la resta), “cosa que suggereix una mica d’optimisme respecte a la maduresa lectora de l’alumnat”.

Amb aquests resultats, l’investigador es pregunta “què passa entre Primària i ESO a Espanya, perquè aquí és on semblen començar alguns problemes” perquè a PIRLS l’alumnat espanyol es troba com els seus homòlegs d’Alemanya, França o Portugal, “els qui ho fan millor a PISA lectura”.

L’estudi mesura dos grans blocs. D’una banda, els propòsits de lectura, en els quals s’engloben l’adquisició i ús de la informació i l’experiència literària. En la primera, Espanya obté 522 punts i en la segona, 520. Per sota els 532 de l’OCDE i els 527 de la UE, en la primera i els 532 i 530, respectivament, de la segona.

L’altre gran grup és el dels processos de comprensió, on estan l’obtenció d’informació i realització d’inferències i la integració i avaluació de contingut. En tots dos obtenim 522 punts. De nou, lluny dels 532 i 529 de l’OCDE i la UE en el primer i els 534 i els 528, respectivament, del segon.

Equitat en lectura

Una de les dades positives de l’informe és que Espanya és un dels països en els quals existeix menys diferència de puntuació entre els qui tenen un pitjor i un millor ISEC, és a dir, índex socioeconòmic i cultural. En aquest cas, mesuraven 62 punts. Només Letònia i Eslovènia milloren amb 61 i 60 punts, respectivament. En l’altra punta de la taula apareixen Bulgària (122), Turquia (117) o Àustria (93).

Les diferències per gènere tampoc són cridaneres en el cas d’Espanya. Els percentatges de repartiment de noies i nois al llarg dels cinc diferents nivells de rendiment són pràcticament iguals. La variació, d’un punt percentual, estaria en el fet que elles tenen més representació entre el nivell superior i menys en l’inferior. De fet, som el país en el qual menys significativa és la diferència entre nois i noies com pot veure’s en els dos gràfics següents.