Escoltar amb voluntat de comprendre

En alguns centres educatius catalans s’han sentit, en boca d’alumnes de famílies immigrades, veus favorables als assassins de Charlie HebdoÉs lògic que aquestes reaccions hagin suscitat alarma entre el professorat, però hem de fer l’esforç d’escoltar

Xavier Besalú
 
 
 

El documental Ciutat morta ens mostra, amb tota la seva cruesa, què és i com actua aquest ens sovint invisible i de mal descriure que anomenem “el sistema”: un conglomerat d’agències, burocràcies i poders que conformen una cadena opaca i complementària, que s’ajuda i es protegeix, i que repel·leix qualsevol intent de penetració, contrast o crítica. El treball de X. Artigas i X. Ortega ha servit, com a mínim, per fer audible la veu dels acusats i empresonats, especialment de Rodrigo Lanza i Patricia Heras (que va acabar per llevar-se la vida), i la veu digníssima i trencada de la mare del primer, Mariana Huidobro. Veus inaudibles fins llavors per a la ciutadania, veus desestimades sense més per la policia, el poder judicial i la majoria dels mitjans de comunicació, que només van tenir en compte la versió d’uns policies manifestament mentiders i d’uns pèrits prou ambigus com per ser utilitzats per bastir la veritat oficial. Els drets humans i l’estat de dret no poden quedar-se només en una declaració d’intencions, en uns principis retòrics que serveixen per jutjar i condemnar els altres (els no-nosaltres), sobretot si estan geogràficament, socialment o culturalment lluny. Els drets humans s’han de practicar cada dia, especialment en situacions properes. I ara que la tecnologia ens ho posa més fàcil, hem de fer l’esforç d’escoltar totes les veus, sense desqualificacions prèvies, amb ànim d’entendre les seves pròpies lògiques i d’arribar a valoracions matisades i provisionals. La història d’avui (i aquesta n’és una de ben pròxima i il·lustrativa) ens pot ajudar a entendre les grans revolucions i canvis del passat i pot ser una bona simulació per encarar l’acció futura d’una ciutadania compromesa i sobirana.

Aquests dies, en alguns centres educatius catalans s’han sentit, en boca d’alumnes de famílies immigrades, veus favorables als assassins de Charlie Hebdo; opinions que justifiquen les insuportables decapitacions o incineracions perpetrades per militants d’Estat Islàmic. Fa uns anys, s’havien sentit visques a Bin Laden o somriures còmplices davant l’ensorrament de les torres bessones de Nova York… És lògic que aquestes reaccions hagin suscitat alarma entre el professorat, però hem de fer l’esforç d’escoltar i de mirar d’entendre quin és el missatge que aquests nois i noies estan emetent, quina és la malaltia que s’amaga sota aquests símptomes, per no reaccionar equivocadament, per no respondre a les provocacions, sinó amb eficàcia pedagògica i amb responsabilitat ètica.

Ens hi poden ajudar les paraules del pensador indi Pankaj Mishra, autor del llibre De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia (Galaxia Gutenberg), escrit des de la perspectiva dels pobles i cultures subjugats per Occident, que han sofert una experiència continuada d’humiliació i d’indignitat, i que han anat incubant al llarg dels darrers dos-cents anys un ressentiment, un odi i una set de venjança present no només a Líbia, Afganistan o Síria, sinó també a Turquia, Rússia, Índia o la Xina i dels quals en tenim proves cada dia.

La reacció d’Occident sol ser d’incredulitat. Els neocolonialistes reivindicant les aportacions civilitzadores, tant en l’àmbit econòmic i tecnològic com en el cultural, de les potències occidentals, des d’una visió unilateral i esbiaixada de la cultura i del progrés, i sense haver escoltat mai el punt de vista, ni el patiment, dels colonitzats, considerats inevitablement inferiors. La majoria afirmant consternada que ens odien perquè rebutgen els “nostres valors”: la democràcia, els drets humans, la igualtat entre homes i dones, la separació entre religió i estat, l’economia de mercat… en contraposició als “seus”: dictadura, arbitrarietat, masclisme, confessionalitat, una economia premoderna… Ens cal escoltar i mirar de comprendre, diu Pankaj Misra, i no confondre els símptomes amb les causes d’aquest odi, si realment volem dialogar d’igual a igual. La supremacia occidental s’ha fet insuportable per als qui sempre s’han sentit marginats, maltractats i menystinguts. No es pot esperar que la reacció de les víctimes impotents i desesperançades tingui la subtilesa i la formalitat de les accions (passades i actuals) dels agressors…

Escoltar amb voluntat de comprendre no significa, en cap cas, justificar res. Però és una actitud imprescindible per poder fer front a situacions d’aquest calibre amb la serenitat i la profunditat que demanda el temps educatiu. La primera reacció, faltaria més, és la de deixar clar que algunes manifestacions són absolutament intolerables, però hem de salvar i respectar les persones que les fan, sabent que la ferida històrica és massa fonda perquè pugui cicatritzar ràpidament.

Xavier Besalú
About Xavier Besalú

Xavier Besalú és professor de Pedagogia de la Universitat de Girona Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*