Opinió

Estabilització de places sí, però com?

Al llarg dels últims mesos el professorat interí, que representa al voltant del 40% del professorat del sistema públic català, s’ha trobat  immers en un procés d’estabilització de la plantilla anomenat “concurs excepcional de mèrits” que té com a objectiu reduir la temporalitat i donar estabilitat laboral al personal interí. Es convocaven 12.859 places, i les persones admeses obtindran una plaça fixa a la funció pública. Per la gran quantitat de places a estabilitzar, aquesta convocatòria tindrà un impacte enorme sobre el sistema educatiu català. Sent una mesura de tant abast i impacte, sobta que els mitjans de comunicació no se’n facin més ressò.

L’últim dia del trimestre, mentre ens despedíem dels companys de claustre arribava la notícia que alguns d’ells, interins, s’acabaven de convertir en funcionaris gràcies al procés d’estabilització extraordinari (sense oposicions) que acabava de finalitzar amb la publicació de les llistes definitives dels futurs funcionaris. Vam fer un brindis a la seva salut, però amb un regust una mica agredolç perquè d’altres companys no havien tingut aquesta mateixa “sort”. 

Des de Clam Educatiu creiem que aportar estabilitat al personal interí no és quelcom que haguem de fer perquè s’exigeix des d’Europa, sinó perquè l’estabilitat laboral de les docents és rellevant perquè puguin dur a terme les seves funcions amb la qualitat que socialment s’espera. Ara bé, creiem que el que seria desitjable per a un sistema públic i de qualitat és incorporar a la funció pública les docents més competents i, per això, és necessari establir un procés que permeti indentificar-les. En aquest sentit, considerem que la resolució EDU/2563/2022, de 16 d’agost, de convocatòria dels processos d’estabilització, no ofereix garanties a l’hora de valorar la competència docent.

Creiem que un procés amb garanties hauria de:

• En primer lloc, definir quin perfil docent es vol estabilitzar en el sistema. Quines són les característiques d’un bon docent? Quines competències docents poden contribuir a millorar la qualitat educativa del sistema? 
• En segon lloc, crear criteris que permetin identificar aquestes competències entre les persones candidates.

No tenir claredat sobre el perfil competencial del docent que el sistema necessita complica l’anàlisi sobre el procés d’estabilització (no se sap què s’està buscant), tot i així a continuació destaquem algunes mancances que detectem en el concurs de mèrits:

Aspecte principal: creiem que el concurs s’hauria de basar en avaluar la competència docent i no en l’antiguitat

El barem de mèrits té tres conceptes: 

• Experiència docent prèvia (7 punts). 
• Formació acadèmica (3 punts).
• Altres mèrits, que inclou la formació permanent i la superació d’oposicions prèvies (5 punts). 

Valorar l’experiència docent només com una acumulació d’anys treballats no té en compte amb quina qualitat s’ha desenvolupat la professió al llarg dels anys. I és aquest, en realitat, l’aspecte més valuós de l’experiència docent. Hi ha docents magnífics amb molts anys d’experiència i també n’hi ha de no tan magnífics, com passa amb qualsevol franja d’edat. Caldria, doncs, establir mecanismes per valorar la qualitat dels docents durant la seva pràctica educativa per poder afegir a l’experiència docent, a més de la variable de la quantitat, la variable de la qualitat.

Aspectes secundaris:

• Caldria revisar la manera com es valoren els mèrits de formació permanent. Aquesta formació està definida com la recerca continuada i voluntària del coneixement amb l’objectiu d’actualitzar-se, entre d’altres, en competències docents específiques, metodologies o gestió d’aula. Tal i com està plantejada la resolució, hi ha docents que tenen tots els punts de formació permanent que poden no haver-se format voluntàriament en els últims 10 anys i, per tant, estar desactualitzats.
• Cada any d’experiència docent en un centre públic compta 0,7 punts, mentre que cada any en un centre concertat compta 0,1 punts. Considerem que la titularitat d’un centre no té cap relació amb la qualitat docent que ha aportat aquesta experiència als docents i, per tant, no és comprensible que puntuïn diferent.
• El propi sistema és contradictori: exigeix haver superat oposicions per accedir a la funció pública per la via corrent, però en el concurs de mèrits actual el fet d’haver superat oposicions puntua molt poc. Som crítics amb el sistema d’oposicions, ja que és molt millorable a l’hora d’avaluar la competència docent de les persones candidates. No obstant això, per coherència, si l’accés tradicional a la funció pública són les oposicions no s’entén que aquest concurs de mèrits gairebé no tingui en compte aquest factor.

Què proposem? 

En conclusió, creiem que caldria establir processos d’estabilització dels docents justos i transparents, basats en eines d’avaluació i indicadors contrastats que permetin avaluar la competència docent d’acord amb allò que s’espera d’un docent en l’actualitat.

L’objectiu és incorporar els docents més competents al sistema públic i donar-los les millors condicions perquè puguin desenvolupar la seva professió. Estabilitzar milers de places amb criteris poc rigorosos suposa perdre l’oportunitat d’incorporar al sistema públic els docents més competents, fet que repercutirà de forma negativa sobre el sistema educatiu català per molts anys.

Si les idees que hem exposat en aquest article et ressonen, adhereix-te al Clam Educatiu!