Opinió

Frantz

No és la primera vegada que es filma la novel·la ‘L’homme que j’ai tué’, de Maurice Rostand. Aquesta segona versió està dirigida per François Ozon, a qui devem, entre d’altres, ‘En la casa’, una pel·lícula que no us podeu perdre.

La pregunta inicial que posa en marxa la història pot ser semblant a aquesta: qui és el jove misteriós que visita la tomba d’un soldat alemany mort a la primera Guerra Mundial? La noia amb qui s’havia de casar el veu i inicien una relació que s’estendrà als pares del soldat mort. El visitant és francès i aquest fet encara crea més suspens, tot i que ben aviat intueixes què representa tot plegat. Però un cop sabut, quina serà la reacció de la noia?

‘Frantz’ és una pel·lícula sobre el remordiment, sobre la necessitat de ser perdonat, sobre la força d’algunes mentides per poder sobreviure, sobre els camins estranys i sorprenents que segueix l’amor i sobre el paper que juga Franz a la vida de tots els altres personatges.

Rodada en blanc i negre i en color, tot un univers simbòlic que anem redescobrint, ens trobem amb dues interpretacions memorables: per un costat l’actriu Paula Beer i per l’altre, Pierre Niney. Veient-los actuar penses que Ozon no podria haver filmat aquesta pel·lícula sense aquests dos intèrprets que donen vida als protagonistes principals. A més, un estol de secundaris de luxe afegeix més valor a aquesta pel·lícula que és gairebé rodona. Les seves imperfeccions, a més, fan que tinguis ganes de tornar-la a veure per deixar-te arrossegar pel misteri de tantes i tantes mirades.