Opinió

Història educativa: la Sinaí

La Sinaí és una nena que va néixer a un barri humil de la perifèria de Sabadell, forma part d’una família formada per una mare, un pare i dos germans grans. El seu pare treballa com a carnisser al mercat principal  de la ciutat i la seva mare en treballs esporàdics, del que surti, ja que tant la seva mare com el seu pare no van arribar a graduar-se en secundària.

La Sinaí passa els primers anys de la seva vida compartint tot el temps amb la seva família, jugant amb els seus germans i cosins. Ella sap que té una família molt unida i que s’ho passa d’allò més bé perquè estan molt per ella; té moltes ganes d’anar a l’espai que van als seus germans durant la setmana, però la mare li diu que aquest espai s’anomena Escola i que encara no té l’edat, però que el curs vinent ja hi podrà anar. Així que quan la Sinaí fa els 3 anys, la seva mare decideix fer la matrícula a l’escola pública del barri, a la qual també van els seus germans grans. Inicia la seva trajectòria educativa a educació Infantil, I3. Comença amb molta il·lusió, curiositat i ganes d’aprendre. La Sinaí s’ho passa d’allò més bé a l’escola i estima molt la seva tutora. Aviat s’adona que la majoria dels seus companys i companyes de classe són cosins seus, o bé amics d’altres famílies del barri, però també hi ha nens i nenes que encara no saben parlar molt bé i que fa poc que acaben d’arribar a la ciutat. També s’adona que a l’escola parlen una llengua diferent que a casa, parlen en català, però només ho fan els professors/res, la resta de nens i nenes parlen en castellà, igual que ella. Alguns dels seus amics i amigues de classe no van a l’escola alguns dies de la setmana i és difícil que la classe estigui al complet; ella de vegades també falta a classe, però només quan està malalta i també quan fa molt, molt de fred.

A la tarda, en finalitzar l’horari escolar, la seva mare o el seu pare la porten al parc infantil del barri. Allà coincideix amb nens i nenes de la seva classe, però també amb nens i nenes d’altres escoles, ella juga amb tothom i s’ho passa molt bé jugant amb la seva amiga la Paula. La Sinaí, que ja està en I5, un dia jugant al parc amb la seva amiga li pregunta a quina escola va ella i la Paula li diu que va a  l’escola del centre de la ciutat i ella li contesta que va a l’escola del barri. La seva amiga li diu que un dia va sentir dir a la seva mare que en aquella escola no s’aprèn i que és l’escola dels gitanos.  Ah sí, disculpeu no ho havia dit, la Sinaí és una nena gitana.

La directora de l’escola i la tutora de la Sinaí tenen molt bona relació amb la seva família i són molt properes, la seva família sempre assisteix a les reunions, festes i actes que organitzen. Gràcies a aquesta proximitat, la seva família s’assabenta que a l’escola tenen una activitat extraescolar de ball modern, a la qual la Sinaí vol apuntar-se, ja que a casa no van tan bé econòmicament per poder apuntar-se a una acadèmia de ball i aquesta de l’escola és gratuïta.

La Sinaí va superant els cursos, any rere any, fins a arribar el darrer curs de primària, 6è. Alguns/es dels seu companys i companyes  de classe no saben llegir ni escriure bé, i alguns d’aquests venen d’haver repetit algun curs.  

I per fi toca el pas a la secundària, la majoria de companys i companyes passen a l’institut públic que és més proper al barri on ella resideix, els hi diuen que també es trobaran amb nens i nenes d’altres escoles. D’altra banda, també és l’institut al qual van anar els seus germans, però com que no eren gaire bons estudiants ho van deixar a 4t d’ESO i ara ajuden el seu oncle al mercat de la ciutat, el qual té una parada de roba; la Sinaí sap que això a ella no li passarà, ja que sempre ha anat traient més o menys bones notes als projectes que feien a classe, l’únic que li costa molt és parlar en català. A més, ella de gran vol ser Mestra d’escola.

La família mostra pors d’aquest canvi d’etapa, a més l’experiència amb els germans no ha estat bona. Però tampoc la informen ni l’orienten sobre d’altres alternatives a escollir, així que decideixen matricular la Sinaí al mateix institut a què van anar els seus germans i que continuen la majoria dels seus cosins/es. Ja sabeu el que diuen “más vale malo conocido  que bueno por conocer”.

La diversitat a la classe està en l’alumnat que procedeixen d’altres països

A l’institut, la Sinaí es troba amb un nou món. Primer de tot, les dimensions, és molt més gran que l’escola de primària, hi ha molt més alumnat i també hi ha molts professors i professores que entren i surten de classe. No acaba de conèixer-los bé. La Sinaí es troba amb la seva amiga de la Infància, la Paula, que també fa primer d’ESO. L’únic que no van a la mateixa classe, la Paula va al grup A, i la Sinaí al grup C. Ella s’adona que la majoria dels companys i companyes del seu grup classe provenen de la seva escola de primària i que la resta de grups estan barrejats amb altres escoles de la ciutat i també que la majoria dels seus companys/es del seu grup són gitanos i gitanes, la diversitat a la classe està en l’alumnat que procedeixen d’altres països, normalment del Marroc o un altre país africà. Per fi! Se sent parlar també el català al pati, però en aquest cas tampoc són companys del seu grup classe.

La família de la Sinaí ja no té la mateixa sintonia que tenia amb l’escola de primària, les comunicacions de l’institut normalment arriben via mòbil, i només veuen el seu tutor una o dues vegades a l’any per comentar les notes de la seva filla. En aquestes reunions li comenten que la Sinaí s’esforça molt per aprendre i que segueix bé el nivell del grup classe, però que han de reforçar més el català.

A la Sinaí a la classe li costa molt concentrar-se, ja que molts dels seus companys i companyes no deixen fer classe al professorat, tota l’estona la passen xerrant. D’altra banda, ella pensa que és normal que els seus companys cridin l’atenció ja que molts no saben res del que està explicant el professor; és més, alguns no saben ni llegir bé. A la seva classe sempre hi ha algun/a company expulsat per acumulació de parts, i quan tornen d’aquesta expulsió encara es porten pitjor a la classe. La resta de companyes d’altres grups es dirigeixen a la seva classe com la classe dels “tontos”.

La Sinaí, farta de no poder continuar bé la classe, demana al seu tutor si la poden canviar de grup, a ella li agradaria anar amb la seva amiga Paula. El seu tutor li diu que no, que no té el nivell per poder estar en aquest grup, que al grup que està actualment pot seguir el ritme, però que a l’altre grup segur que s’estavellarà. A més, li diu que ella té un PEI (Pla Educatiu Individual), i  al grup A no tenen aquestes adaptacions curriculars.

Seria la primera persona de la família i del seu entorn més proper que aniria a la universitat

La Sinaí te por que si continua en aquest grup no pugui treure’s l’ESO, i per tant estudiar per ser mestra d’escola. Aquest desig l’ha comentat varies vegades a casa, i en casa li donen suport i se senten orgullosos, però també mostren moltes pors, ja que seria la primera persona de la família i del seu entorn més proper que aniria a la universitat.

Van passant els cursos, i cada vegada són menys les persones a classe, algunes de les seves cosines i amigues han abandonat i ja quasi no van a l’institut i ningú els hi diu res perquè tornin. Quan les veu al carrer, els hi recrimina el perquè  no venen, però alguna d’elles li contesta que això d’estudiar és de paios. La Sinaí ho té clar, estudiar no li farà menys gitana; no obstant, veu que a la seva comunitat pocs continuen estudiant després de l’ESO. D’altra banda, a l’institut alguna vegada també ha sentit que l’estudi no és per a gitanos, però en aquest cas, aquestes paraules no han vingut per altres persones gitanes, sinó d’amics i amigues no gitanos, que li diuen que ella és una excepció per voler continuar estudiant. I fins i tot, ha sentit dir-ho a professors/es, no a ella, però sí als seus cosins i cosines. Per exemple, un professor li va dir al seu cosí que és important saber escriure i llegir, ja que encara que no estudiï, potser haurà de demanar un ajut social, i això li seria útil.

En tots aquests anys d’institut a la Sinaí també li ha sobtat una cosa i és que no s’ha parlat mai de la història del Poble Gitano, ni a l’assignatura d’història!  La Sinaí sí que pensa que estudiar no la farà menys gitana, però també que l’institut és molt poc Gitano.

I per fi, la Sinaí arriba a 4t d’ESO, té les primeres sessions d’orientació per saber què estudiar després de l’ESO. Ella sap que aquests darrers cursos li ha costat més seguir el ritme de classe, i que s’ha trobat més desmotivada, també algunes amigues i amics han abandonat i ja no continuen aquest últim curs. La Sinaí, malgrat això, continua amb el seu somni de ser Mestra d’escola i el curs vinent li agradaria estudiar batxillerat, com la seva amiga Paula. L’orientadora educativa li diu que malgrat arribar a 4rt ESO amb tot aprovat, no té el nivell per estudiar el batxillerat, i li tornen a dir que ella ha tingut durant tota la seva trajectòria a l’institut un Pla Individualitzat i que el nivell que ara mateix presenta no és el d’una alumna de 4t ESO. També li comenta que si es gradua podria estudiar un grau  mitjà, o bé en cas que no, un PFI (Programa de Formació i Inserció). La Sinaí s’enfonsa, el seu somni de ser Mestra el veu cada vegada més lluny. La Sinaí comença a faltar alguns dies a l’institut, està molt desmotivada. Els pares li pregunten per què no vol anar a l’institut quan ella sempre ha estat la primera a no faltar cap dia, fins i tot els dies que fa molt, molt de fred.

Els pares demanen reunió amb la seva tutora perquè estan preocupats per la Sinaí. La tutora els diu que si la Sinaí continua amb aquesta irregularitat d’assistència segur que no podrà graduar-se. Els pares li diuen que no entenen per què a la Sinaí la van orientar d’aquesta manera, ja que sempre ho havia aprovat tot. Des del centre educatiu els diuen que l’alumnat que prové de l’escola de primària d’on venia la Sinaí, venen amb un nivell molt baix i que, llavors, per poder adaptar millor les classes els posen tots junts i d’aquesta manera es considera que és més fàcil, que puguin graduar-se. (Tot i així passa el contrari).

Arriba el final de curs, la Sinaí va a recollir les notes amb els seus pares, a la porta es troben amb la Paula i els seus pares que també surten de recollir les notes. La Paula li diu a la Sinaí que el curs vinent continuarà estudiant batxillerat al mateix centre educatiu i li pregunta a la Sinaí, que farà el curs vinent, respon que no ho sap encara, que va a recollir les notes.

La Sinaí, finalment no es gradua, i li comenten que encara és a temps de preinscriure’s a un PFI de cuina. La Sinaí, desmotivada, contesta que de moment no ho farà, que necessita un temps per decidir el que farà el curs vinent.

Fi de la història, qualsevol semblança amb la realitat, és només una coincidència.

La història de Sinaí no és única, és la suma d’històries de més nenes i nens que han patit la segregació educativa. Al llarg de la seva educació va viure les conseqüències d’un sistema educatiu segregat que no va saber integrar la diversitat cultural ni oferir a tots els alumnes les mateixes oportunitats. La Sinaí, com molts altres nens i nenes gitanos, va ser víctima de prejudicis, expectatives baixes i falta de recursos que van dificultar el seu accés a una educació de qualitat.