Opinió

Infància i temps lliure, el dret a descobrir

En aquest món  cada vegada més competitiu els infants són l’exemple més convincent de com les seves vides s’inicien amb una desbordant planificació de labors, obligacions acadèmiques i  complementàries en la seva formació.

En èpoques pretèrites, els infants omplien carrers i places ideant jocs i cantarelles improvisades fins a caure el sol.

El temps ha evolucionat  transformant el joc en altres escenaris, com la paulatina aparició del món digital i electrònic i la innovació d’antics divertiments en vigents però modernitzats espais d’esbarjo.

El joc és la manera que tenen els infants de viure les coses

El joc és la manera que tenen  els infants de viure les coses i el món que els rodeja, descobreixen l’entorn, la seva realitat, els horitzons que algun dia s’esforçaran a aconseguir, socialitzen i adquireixen patrons importantíssims com el respecte, la generositat o l’empatia.

El joc és, per tant, inherent i universal en l’infant i  la seva curiositat creant un món de llibertat i creativitat única i extraordinària, en el seu desenvolupament emocional i psicològic tan primordial.

S’hauria de respectar aquesta part tan important del nen? Són els nous temps més exigents amb la pedagogia que han de rebre infants i joves?

Les activitats educatives són un complement importantíssim en la formació dels infants; esports, idiomes, disciplines artístiques com ballet, música o arts pictòriques, també ceràmica, costura o la totpoderosa informàtica i les seves eines digitals… Un ampli ventall per a tots els gustos i sensibilitats que són avui dia una realitat  aclaparadora.

L’elevada càrrega d’activitats no permet sovint  aquest temps lliure ideal

Molts experts incideixen però, en relaxar les obligacions i els atapeïts horaris extraescolars i donar prioritat al joc sobretot en les primeres edats per, de mica en mica,  experimentar una font d’aprenentatge  mitjançant la interacció i la curiositat.

Jugar pel plaer de jugar inventant mil possibilitats, entorns de comprensió cognitiva i emocional, manipular i descobrir amb la seva imaginació el que es pot arribar a descobrir.

El joc tan necessari que contribueix al desenvolupament de l’infant amb un infinit univers de possibilitats per adquirir la seva llibertat i autonomia mitjançant l’exploració i la interacció social.

L’elevada càrrega d’activitats no permet sovint aquest temps lliure ideal, així com tenir molts deures gairebé cada dia, la qual cosa està sent avui dia qüestionada per molts professionals de l’educació i psicòlegs especialitzats en infància i joventut.

Trastorns com ansietat, tristor, aclaparament o manca de descans són alguns dels problemes que pot ocasionar una sobrecàrrega lectiva i extraescolar.

Els infants demanden més temps per gaudir amb la família

El joc hauria de ser l’activitat fonamental de l’infant que es dóna de manera innata, lliure i plaent sense ordres ni horaris, que neix de l’interès, de l’observació  de l’entorn i de la necessitat de comunicació i interacció amb els altres.

Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el percentatge d’estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d’Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. En la seva última enquesta, realitzada a més 11.000 joves en edat escolar, destaca la incidència dels deures sobre la salut dels alumnes, que augmenta a mesura que creixen. Assenyala que aquesta pressió es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois i noies a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”. 

El dret a descobrir i a una infància plena de màgia, de tresors amagats i mirades compartides, aprenent a viure les obligacions naturals, escolars i acadèmiques necessàries per al  desenvolupament  maduratiu però amb el seny i l’equilibri d’una plena i feliç infantesa.

Els infants demanden més temps per gaudir amb la família, temps per jugar amb els seus amics i per ells mateixos… Per  aprendre a viure cal  silenci, escoltar, compartir i atresorar instants de felicitat, per una infància respectuosa.