Entrevista

Javier González: “L’Associació Escola Benaiges continua gràcies al suport de la gent”

Quan Javier González i la seva dona, la Chus, van conèixer la història del mestre Benaiges es van bolcar en la recuperació de la memòria d’aquest jove de Mont-roig del Camp que va prometre al seu alumnat que els portaria a veure el mar al seu poble natal. La parella va impulsar la creació de l’Associació Escola Benaiges, la rehabilitació de l’antic edifici i l’organització d’activitats sobre la figura del mestre per donar a conèixer la seva història i la de més mestres de la República que defensaven l’educació en igualtat d’oportunitats. El mes d’abril, Javier González va visitar Barcelona amb motiu del 15è aniversari de l’Associació de Mestres i Professorat Jubiltat (RELLA) i va explicar de primera mà l’origen, el present i els reptes de futur de l’entitat.

Què t’uneix a Bañuelos de Bureba?

Jo vaig néixer a Madrid. La meva dona és de Bañuelos i durant molt de temps hem estat anant i venint, per malalties dels avis, i un cop jubilats vam anar a viure allà.

De Madrid a l’Espanya buidada…

Sí, som 14 habitants.

Com va sorgir la idea de crear l’Associació Escola Benaiges i de reformar l’escola?

Quan vam començar a conèixer la història del mestre. Des d’aquell moment, vam decidir que havíem de fer alguna cosa perquè aquella imatge que anàvem intuint ens semblava molt interessant. Era una persona que valia la pena conèixer i volíem que l’escola no caigués perquè l’edifici estava abandonat des dels anys 70, que va ser quan va deixar d’utilitzar-se com a escola. Amb les cases del poble que no es mantenen, ja passa, les teulades van caient, van sorgint goteres i es va deteriorant.

Fa 11 anys vam començar a constituir l’associació i dos anys després vam començar a treballar en l’escola. Primer, vam començar els quatre socis que érem al poble a treure runes i, després, ja es va haver de fer una obra de gran calat perquè s’havia de tirar tot per dins i reformar-ho. Només es van deixar les quatre parets exteriors, i la resta es va haver de reconstruir.

Teniu alguna relació familiar amb els alumnes o les alumnes del mestre Benaiges?

Dues tietes de la meva dona van ser alumnes del mestre. Una d’elles, la Ramona, que va venir a viure a Barcelona fins que va morir, i l’Emerenciana, que és una de les nenes que millors gravats feia. Si veus els quadernets de classe, veuràs que feia autèntiques obres d’art. També hi havia un tiet de la meva dona, l’Eubulo, que era germà de la seva mare. Era un nen que tenia molts problemes d’adaptació i el mestre va aconseguir que aquest nen s’integrés a la classe. De fet, a la revista ‘Colaboración’, en la qual molts mestres freinetistes contrastaven les seves històries, els seus problemes i els seus avenços, parla d’aquest nen i dels avenços que estava aconseguint amb ell per mitjà d’aquesta pedagogia. Això també ens va moure a participar amb més afany en l’associació.

Arran de la pel·lícula ‘El mestre que va prometre el mar’, hi ha hagut un boom de visites a l’escola i d’interès per la figura de Benaiges?

Hi ha hagut molta gent interessada en el tema i també molt turisme de pel·lícula que ve buscant l’escola que surt a la pel·lícula, l’església… I resulta que la pel·lícula s’ha gravat a un poble de Barcelona, Mura.

Organitzeu trobades amb nens i nenes per conèixer la zona de Bañuelos. Què els hi expliqueu? I què descobreixen?

Organitzem una activitat que dura tot el matí. Els hi ensenyem l’escola i expliquem totes les fases de construcció i per què s’ha fet. Tenim la foto dels nens en què apareix la porta de l’escola, i els expliquem com va aparèixer aquesta foto, perquè un dels nens la va trobar a les golfes de casa seva, l’Antonio García, que és el nen que està al costat del mestre a la foto, que porta bufanda. Ell va trobar la foto quan tenia més de vuitanta anys.

L’Antonio García surt a la pel·lícula?

No, a la pel·lícula no coincideixen els noms dels nens. Aquesta troballa va ser el detonant, juntament amb la trucada d’un catedràtic de Mèxic preguntant pel mestre, perquè estava fent un treball sobre la pedagogia Freinet i va trobar en els quadernets que feien a Mèxic el nom d’Antonio Benaiges com un dels precursors de la pedagogia Freinet a Espanya. Poc temps després, es localitza la fosa de La Pedraja i comença a moure històries.

La família de Benaiges es va interessar, pensava que les restes del mestre podien estar allí. Nosaltres pensem que poden estar en un altre lloc prop de Briviesca perquè a partir del dia 19 de juliol del 1936 no se sap res del mestre, i aquest sistema d’extermini que van establir a La Pedraja va començar a funcionar més tard. Creiem que podria estar a la cuneta perquè hi ha testimonis que diuen que van aparèixer uns cadàvers a la cruïlla de Santa Casilda, on hi ha un santuari, a un kilòmetre i mig de Briviesca. Allà hi ha un lloc que li diuen ‘la machacadora’, que era on feien la pedra per a les carreteres. Hi havia molts forats i les restes podien haver anat a parar en algun d’aquests forats.

Contacten moltes associacions de memòria històrica, organitzacions republicanes i també mestres i altres persones del món de l’educació

Quines persones o entitats es posen en contacte amb vosaltres per saber més sobre la història de Benaiges i dels mestres de la República?

Hi ha de diferents tipus. Hi ha moltes associacions de memòria històrica, organitzacions republicanes i també mestres i altres persones del món de l’educació. Recentment, a Miranda s’ha organitzat un vermut solidari per recollir fons per al viatge que farem aquest any amb diferents nens i nenes fins a arribar al mar, al poble del mestre.

L’estiu passat vau fer aquest viatge per primer cop amb menors de la Cañada Real de Madrid i del barri de la Cartuja de Granada. Que va significar aquest viatge, que té molt de simbòlic?

El fet de portar els nens i les nenes a Mont-roig i, en concret, a la platja de la Pixerota, que era on el mestre volia portar els seus nens de vacances a veure el mar i no va poder complir aquest desig, era un dels objectius de l’associació, complir el desig del mestre. Vam mirar de trobar un grup de nens en risc d’exclusió.

I què va significar per als nens i les nenes?

És difícil que no hagin vist el mar, però hi havia alguns nens que no l’havien vist perquè no havien sortit de la Cañada Real, ni tan sols havien anat a Madrid, que està al costat. Va ser un viatge amb moltes etapes, perquè vam anar a Atapuerca, Bañuelos, Logronyo, per visitar el memorial de La Barranca, Sartaguda, que és un poble de Navarra que li diuen el poble de les vídues on hi va haver una massacre amb més de 400 víctimes i hi ha un parc de la memòria i un mural amb el nom de totes les víctimes.

Hi havia alguns nens que no havien vist el mar perquè no havien sortit de la Cañada Real, ni tan sols havien anat a Madrid

També vam tenir cura de l’aspecte lúdic, amb piscina i temps d’esbarjo. Després vam anar a Maella, un poble de Saragossa que va ser molt reconegut a nivell nacional en temps de la República pels seus projectes. Allà vam organitzar jocs al poliesportiu i, finalment, vam arribar a Mont-roig, on vam visitar la Fundació Mas Miró i vam organitzar uns tallers. Vam anar a la platja, a Port Aventura.

I teniu intenció de repetir el viatge amb nous nois i noies.

Sí. Potser canviem alguns aspectes, fem menys parades i estem més en contacte amb el mar i a Mont-roig. En principi, el repte és fer-ho periòdicament, anualment. Esperem tenir el mateix suport que l’any anterior.

Abans comentaves que dins del món educatiu hi ha moltes persones interessades. D’on venen? On veieu més interès en conèixer la figura de Benaiges?

De diversos llocs d’Espanya, però fa poc va venir un autocar ple d’estudiants francesos, amb el seu mestre. Ja havien vist la pel·lícula, venien amb un treball fet, amb textos escrits per ells i ens vam intercanviar regals. Van quedar encantats.

Les institucions de la zona, com veuen aquest projecte?

No el veuen. Un exemple: Nosaltres vam col·laborar en fer un documental que es diu Deshabitados en què denunciem el problema que tenim als pobles amb l’abandonament rural i com proposem la cultura com a solució a través de diversos projectes. També van organitzar un concurs de relats. Per a això, vam demanar una subvenció a la comunitat autònoma i el que ens van adjudicar van ser 200 euros, per al documental i el concurs. És d’aquestes coses que et sorprenen. Només el fet de sol·licitar-ho i de complir tots els requisits i d’anar dues o tres vegades a Burgos perquè s’havien de presentar certificats del banc i més documentació, només aquestes despeses ja eren més de 200 euros. 200 euros era el que donàvem al segon classificat del concurs de contes. Vam arribar a la conclusió que no ens interessava, i hem continuat amb vàries iniciatives.

Hem fet jornades de pedagogia en què han vingut mestres de tota Espanya i s’han fet tallers d’imprempta, conferències i intercanvi d’experiències a l’escola. També hem organitzat el 50è aniversari de la fundació del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular (MCEP)…

Si gairebé no hi ha subvencions, com ho financeu?

Amb els nostres mitjans: una quota anual de 25 euros a l’any per soci, que són prop de 60, i la venda dels quadernets. El suport de la gent és el que ens està ajudant a continuar i el que ens està estimulant. A més, formem part de la Xarxa de Museus Vius, que et facilita l’accés a través de la seva web per fer la visita autònoma: poses la data i el dia i pots fer la visita. Nosaltres hem rebut 700 persones en tres anys gràcies a aquest mitjà. A més, hi ha les visites que atenem nosaltres personalment.

Antoni Benaiges va ser un fidel reflex del que jo entenc per persones que creuen en un món millor i es comprometen en aconseguir-ho

Quan el juliol del 2023 l’Ajuntament de Briviesca, governat per PP i VOX, va prohibir l’obre de teatre sobre Antoni Benaiges, com ho vau viure?

Directament, no ens va tocar, era l’Ajuntament del costat. Ens afecta més el de Bañuelos. L’alcalde que hi havia anteriorment sí es va bolcar amb nosaltres, va ajudar a fer tota l’obra i va arribar a ser president de l’associació. En canvi, l’actual no vol invertir-hi.

Sabem que hi ha persones interesades en la memòria històrica i d’altres que no. En aquest sentit, veieu una deriva ultradretana?

Nosaltres no la notem perquè les persones que venen a visitar-nos són sensibles a certs temes, estan en la nostra línia i estan encantades amb l’escola.

A nivell més personal, com definiries Antoni Benaiges?

Per a mi, Antoni Benaiges va ser un fidel reflex del que jo entenc per persones que creuen en un món millor i es comprometen en aconseguir-ho. Ell ho va fer utilitzant l’educació, però jo crec que va més enllà, ja que Antoni es va implicar en la vida social de tal manera que li va costar la vida. Creia en els principis que la República proposava d’igualtat d’oportunitats i de defensa de les classes més oprimides i sobretot s’ocupava dels nens que serien la llavor d’una societat més justa i millor preparada. Resumint, una bona persona que es preocupava per la resta i per una societat millor.