Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El govern valencià diu haver traçat la seva línia vermella contra les retallades: educació, sanitat i serveis socials. Pot ser, però la morositat de la Generalitat, que està en fallida, també arriba a instituts de secundària i escoles de primària.
Als primers, se’l deu ara mateix vuit mesos. I als segons, almenys als col·legis concertats catòlics, 5 mesos. Conseqüència: els concertats –de titularitat privada però finançament públic– frenen la contractació d’especialistes per combatre el fracàs escolar o millorar la formació dels docents, segons declaracions de la presidenta de l’associació d’Escoles Catòliques de la Comunitat Valenciana que recull Las Provincias.
En les escoles públiques, amb totes les mancances del moment, la situació no és tan dolenta, ja que el manteniment va a càrrec dels ajuntaments. Una altra cosa són els instituts, de gestió autònoma en base a les transferències de la Generalitat, amb les quals es paguen les despeses corrents (les nòmines si s’abonen amb puntualitat).
El passat novembre, els 51 centres de secundària de Castelló van exigir en bloc a la Generalitat el pagament de 5 milions de deute per poder pagar, a les portes de l’hivern, serveis essencials com la calefacció. Cinc mesos més tard, la situació no ha millorat molt.
Vicent Baggetto, president de l’Associació de directors de Secundària de la Comunitat Valenciana, ho deixa clar al Levante-EMV: “Ens deuen dos quadrimestres”. “Els instituts grans i amb diverses línies tenen més facilitat per a generar recursos propis i poden tenir més reserves”. La resta, sense diners, o no paga als seus proveïdors o redueix la despesa en llum, calefacció, aigua o papereria. Almenys, fins que la consellera d’Educació, María José Catalá, pagui.
El Diari de l’Educació, 2025