Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Les noies no avorten soles

    Patricia Rafael - eldiario.essetembre 26, 20146 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Manifestació contra la llei de l'avortament.
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    El Govern ha retirat el projecte de reforma de la llei de l’avortament. Però en un aspecte seva ofensiva cap a la llei de terminis no s’ha mogut gens ni mica: el que afecta les joves de 16 i 17 anys. Mariano Rajoy i el Partit Popular segueixen sostenint en el seu argumentari que les noies avorten soles, sense que ho sàpiguen els seus pares. I que per això la llei de 2010 ha de ser modificada.

    Però les dades i l’experiència dels professionals que porten realitzant aquestes intervencions des de fa tres dècades diuen una altra cosa ben diferent: la gran majoria de les noies d’aquestes edats que se sotmet a una interrupció voluntària de l’embaràs està sempre acompanyada d’un dels seus progenitors. Va passar així durant els 25 anys que va estar en vigor la llei de 1985, que si bé obligava al consentiment patern, aquest es podia presentar per escrit, i passa també amb la vigent llei de terminis, que només exigeix ​​el coneixement d’un dels dos progenitors o tutors.

    “Amb la llei de 1985 la majoria de les noies de 16 i 17 anys acudien al centre acompanyades dels seus pares“, afirma Olga Sancho, relacions públiques de la Clínica Dator, el primer centre privat que va ser autoritzat a Espanya a realitzar avortaments, i qui coneix molt bé la realitat de les dones que decideixen interrompre els seus embarassos.

    Amb l’anterior llei de l’avortament, de supòsits, les joves d’aquestes edats estaven obligades a que els seus pares consentissin a la prestació. El que ningú els obligava era a que els seus progenitors estiguessin amb elles en els centres, ja que l’autorització podia ser per escrit. Tot i això, com també sosté la presidenta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI), Francisca García, “gairebé sempre acompanyaven les joves la seva mare, pare o tutor“.

    No hi ha estadístiques, ni dades, almenys públiques, sobre qui acompanyava les noies quan decidien interrompre la seva gestació, però els professionals que treballen a les clíniques acreditades, que sempre han fet -i segueixen fent- més del 90% dels avortaments registrats a Espanya, com demostra l’estadística que cada any publica el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, així ho testifiquen. “Només una minoria de les noies, com passa ara, no va amb els seus pares”, explica García.

    El problema amb la llei de 1985 és que hi havia noies a les quals els era gairebé impossible aconseguir aquesta autorització i, molt menys, estar acompanyades d’algun dels seus pares. “Què passava amb aquesta noia el pare de la qual havia mort i la seva mare estava presa? O la que vivia a Espanya amb les seves ties i els seus pares estaven en un altre país a 10.000 quilòmetres? Doncs passava que havia menors que quedaven legalment desemparades perquè no hi havia manera d’obtenir un consentiment”, recorda Sancho, que explica que més d’una vegada van tramitar a través dels consolats dels respectius països de les noies les autoritzacions paternes, encara que en ocasions va resultar impossible.

    Nombre molt reduït

    Com insisteix García, aquestes noies que no poden explicar als seus pares que volen interrompre el seu embaràs són un nombre molt reduït, com demostra la seva experiència i les dades de l’estudi realitzat per ACAI en 2011 sobre una mostra de 36.178 dones que havia anat a avortar. D’un total 1.186 noies de 16 i 17 anys que van decidir interrompre els seus embarassos només 151 havien al·legat un conflicte greu per no informar de la seva decisió. En alguns casos havien adduït risc de patir maltractaments, en altres que estaven emancipades i no tenien relació amb els seus progenitors i en d’altres que els pares residien en un altre país.

    “Que no menteixin“, afirma García en relació a l’afirmació que una i altra vegada realitza el PP que les joves avorten amb la llei terminis sense el coneixement dels seus pares. Un dia després que Mariano Rajoy anunciés que el Govern no seguia endavant amb la seva llei de l’avortament però que canviaria la legislació actual per obligar les joves a obtenir el consentiment patern, el partit que ell mateix presideix va fer públic un argumentari en el qual tornava a insistir: “El Govern modificarà la llei perquè aquelles joves de 16 anys que avortin ho facin amb el coneixement i consentiment dels seus pares“.

    En l’article 13 de la vigent llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs s’estableix que almenys un dels representants legals, pares o tutors de les noies de 16 i 17 anys que vulgui avortar “ha de ser informat de la decisió de la dona“. De fet, aquesta obligació es va incloure en la llei durant el seu tràmit parlamentari ja que va ser una de les condicions del PNB per votar-hi a favor, com finalment va fer. Només quan “la menor al·legui fundadament que això [el coneixement patern] li provocarà un conflicte greu”, es prescindeix de la informació.

    Sancho assenyala que el 70% de les interrupcions que es practiquen a Dator es realitzen a través del Servei Madrileny de Salut i que si les joves no van acompanyades d’un dels seus pares, el servei no els tramita l’ordre per a realitzar la prestació a través de la sanitat pública. “Quan algunes noies ens diuen que els fa vergonya explicar-ho als seus pares els animem a fer-ho perquè sempre és millor estar acompanyades i els pares el que volem és que les nostres filles estiguin bé”, explica la relacions públiques.

    “Aquesta discussió és al voltant d’uns números molt petits, i que no ens diguin que es tracta de protegir les menors perquè el que volen és protegir un model familiar autoritari“, afirma Isabel Serrano, ginecòloga membre de la Federació de Planificació Familiar Estatal i portaveu de la Plataforma Nosaltres Decidim. “Si al final canvien aquest punt, ho faran per pura ideologia i desconeixement d’una realitat dramàtica i estaran abocant aquestes noies a situacions de greu risc com són els avortaments clandestins“, subratlla.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    avortament
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    MuMo, quan el museu apropa les obres d’art a les escoles
    Next Article Drets a l’educació: eina de futur per al canvi i la transformació social (part II)
    Patricia Rafael - eldiario.es

    Related Posts

    Anàlisi
    Nostàlgia pels estius dels noranta a l’adolescència

    maig 6, 2025

    Opinió
    ‘Adolescence’ posa el focus en el malestar juvenil: educar en valors democràtics per revertir-lo

    abril 23, 2025

    Opinió
    L’orientació acadèmica i professional: del propòsit a l’acció

    abril 4, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}