Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les polítiques públiques han permés reduir un 25% la segregació escolar a Catalunya en sis anys, però encara hi ha diferències entre els centres públics i concertats. Aquests últims han triplicat la matriculació d’alumnat d’origen estranger en deu anys fins a arribar al 16%, però persisteixen els elitistes que, tot i rebre fons públics, no compleixen amb la normativa.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘L’escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat’ de la Fundació Bofill, presentat per l’autora de l’estudi, María Segurola, i el director de l’entitat, Ismael Palacín.
Segurola ha destacat que el 69% de les escoles concertades escolaritzen alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i reflecteixen millor la realitat social dels seus barris. Hi ha, però, un 31% de centres concertats que no escolaritzen l’alumnat que els pertoca i no garanteixen una distribució equilibrada, de manera que no reflecteixen la diversitat dels seus barris.
Tal com ha explicat Segurola, set de cada deu centres concertats reflecteixen la composició diversa del seu entorn, mentre que tres de cada deu perpetuen la segregació escolar. “Això és un greuge per al sistema educatiu i per a les escoles concertades que sí son corresponsables”, ha afegit.
L’estudi denuncia que, dins dels centres concertats, hi ha un 21% que són elitistes. Es troben en barris benestants, reben fons públics i no escolaritzen el mínim d’alumnat en situació de vulnerabilitat que marca la normativa. La concertada elitista matricula un o cap d’aquests alumnes del seu veïnat per aula, quan la normativa en marca un mínim de dos i, de mitjana, a cada aula de Catalunya n’hi ha quatre.
A la banda oposada, en el 9% de les escoles concertades més de la meitat de l’alumnat està en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Com a notes positives, Segurola i Palacín han mencionat el Pacte contra la Segregació signat fa sis anys i el decret d’admissions, que permet una reserva de places per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
L’informe, que s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de dades oficials del Departament d’Educació i Formació Professional, remarca que un 34% del pressupost de concerts es destina a centres privats que perpetuen la segregació, i això suposa que la Generalitat destina 402 milions d’euros a escoles que segreguen.
La xarxa concertada representa a Catalunya un 32% del Servei d’Educació de Catalunya. Les escoles elitistes (21% de la concertada) serien 105 centres de gran tamany ubicats a localitats de més de 10.000 habitants i en barris amb poca vulnerabilitat socioeconòmica. Reben fons públics encara que majoritàriament no redueixen la ràtio a 20, atreuen alumnat benestant d’altres zones i tenen grans desequilibris respecte a la composició social dels seus municipis. De fet, la majoria (54%) tenen altres centres amb més diversitat social a 15 minuts a peu.
En aquest context, Segurola ha afirmat que, per tal de seguir la tendència a disminuir la segregació escolar, “cal que hi hagi una oferta ajustada al padró de cada lloc”. “Com més benestant és un centre, menys mesures està aplicant, i això és preocupant”, ha agregat.
Renovació de concerts
Aquest debat es produeix en un moment en què cal renovar els concerts, com es fa cada quatre anys. L’informe alerta que actualment els acords de concert no són prou explícits ni exigents, ja que no contemplen mesures com la reducció de ràtios a I3, per exemple.
Per això, la Fundació Bofill demana a la Generalitat i al Parlament que la renovació de concerts no sigui un tràmit automàtic, sinó “que vagi lligada als compromisos i a una regulació més clara, transparent i exigent, que incloguin la participació conjunta de l’oferta, avançar cap a un finançament basat en la complexitat, reforçar la transparència i el control i millorar les ‘motxilles econòmiques'”.
L’estudi s’ha centrat en el segon cicle d’educació infantil (I3 i I4) perquè són els nivells afectats per les ‘motxilles econòmiques’, que són transferències específiques per garantir la gratuïtat de la plaça a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per motius socioeconòmics o socioculturals (NESCD).
Resposta de la FECC
En resposta a l’informe de la Fundació Bofill, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) ha assegurat que els seus centres compleixen el Pacte contra la segregació escolar i escolaritzen alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu de tipus socioeconòmic (NESE B).
La FECC indica que prop del 80% de les escoles concertades escolaritzen més d’un 10% d’alumnat amb NESE B: la meitat dels centres escolaritzen entre un 10 i un 30% d’aquests alumnes i un 27% n’escolaritza més del 30%. Les que no hi arriben, també compleixen la normativa: totes reserven el 2% de places per a NESE B.
La secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, afirma que “l’informe de la Fundació Bofill, el que proposa és tancar el 20% d’escola concertada i passar-la a privada. El problema seria que aquells més de 3.000 alumnes vulnerables NESE B que van a aquestes escoles haurien de passar a l’escola pública i, per tant, les saturarien, i també totes aquelles persones, famílies de classe mitjana que no podrien pagar una quota a una escola privada, doncs també suposarien una saturació del sistema”.
“La nostra proposta mai és la privatització, perquè això seria la mort del Servei d’Educació de Catalunya, sinó que l’educació sigui gratuïta, perquè al final el que acaba segregant de debò és que les famílies hagin de pagar per anar a una escola perquè la seva plaça no és gratuïta. Quina és la nostra proposta? Doncs que el Servei d’Educació de Catalunya, com el servei sanitari català, sigui totalment gratuït”, ha dit.
Ruiz ha fet èmfasi en el dret de les famílies a escollir l’escola dels seus fills i filles: “Si aquestes places estan reservades, però no hi ha famílies vulnerables que les vulguin ocupar, el que no podem fer és obligar-les a anar-hi. Però, en tot cas, aquestes escoles estan complint la normativa. El problema és que no tenen famílies vulnerables que les hagin triat”.
