Opinió

Memòria històrica democràtica: estratègia contra l’auge del neofeixisme

Una de les assignatures pendents que segueixen sense abordar-se decididament i amb valentia política és la inclusió de la memòria històrica democràtica al sistema educatiu, especialment a l’Educació Primària i a l’Educació Secundària Obligatòria, períodes pels quals passa tota la població espanyola almenys durant deu anys de la seva vida i, per a una bona part, l’únic període en què té contacte amb el coneixement.

Això ha implicat que una bona part de la nostra joventut banalitzi el mal, parlant entre rialles de “Franco, este bro!”. Mig segle després de la mort del dictador Franco, el neofeixisme enganxa amb l’ideari de molts joves. No només a causa de la insuficient i, de vegades gairebé nul·la, atenció a la memòria històrica democràtica a les aules durant l’educació obligatòria, sinó també per aquell desconeixement de la tragèdia que va suposar la sistemàtica repressió franquista durant quaranta anys a Espanya, la lluita antifranquista que es va mantenir davant d’un dictat durant la dictadura i la recuperació de la memòria històrica la transició.

Per evitar aquesta desmemòria a l’escola hem culminat recentment, la tetralogia sobre memòria històrica democràtica, publicada per l’editorial Plaza i Valdés, destinada a facilitar al sistema educatiu el deure de memòria recollit a la legislació espanyola, així com al dret internacional i als drets humans, per educar en la veritat, la justícia, la reparació i les garanties. Per concretar d’una forma didàctica el que es va plasmar, de forma expressa i contundent, a la Llei de Memòria Democràtica, a l’article 44: “El sistema educatiu espanyol inclourà entre els seus fins al coneixement de la història i de la memòria democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtiques, desenvolupant en els llibres de text i materials curriculars la repressió que es va produir durant la Guerra i la Dictadura” i “Les administracions educatives adoptaran les mesures necessàries perquè en els plans de formació inicial i permanent del professorat s’incloguin formacions, actualització científica, didàctica i pedagògica en relació amb el tractament escolar de la memòria democràtica, impulsant així mateix a la comunitat educativa el dret a la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició”.

La publicació del llibre “Repressió franquista, resistència antifranquista i memòria històrica i democràtica de les dones”, culmina aquesta tetralogia dedicada a la recuperació de la memòria democràtica, iniciada amb ” La Assignatura Pendent ” (2020), d’anàlisi de la situació actual a Espanya, i continuada amb la trilogia d’Unidades Didácticas de recuperació de la memòria històrica democràtica, els títols de la qual són: “ La història silenciada ” (2022), “ La memòria històrica democràtica de les dones: II República, guerra i exili ” (2023) i “Repressió franquista, resistència antifranquista i memòria històrica i democràtica de les dones: unitats didàctiques amb perspectiva de gènere ” (2025).

Aquestes són obres col·lectives, elaborades conjuntament per professorat de departaments d’història contemporània i de didàctica de l’educació que ofereixen un material acadèmic, educatiu i socialment compromès. Aquest darrer volum, com els dos anteriors, ha estat plantejat en format d’unitats didàctiques, oferint una anàlisi rigorosa i alhora accessible. La proposta d’aquestes unitats didàctiques és doble: pedagògica perquè aporta materials didàctics per a secundària i batxillerat i cultural, perquè convida la ciutadania a reflexionar sobre el passat per comprendre millor el present i garantir un futur democràtic. Els textos, que adopten el format d’un llibre de text a què l’alumnat està acostumat, s’acompanyen de gràfics, fotografies i esquemes, i es completen amb activitats de comprensió global del tema, d’anàlisi de textos i fonts primàries i d’exercicis de reforç i ampliació per poder desenvolupar cadascun dels temes abordats.

En un moment en què ressorgeixen discursos d’odi i l’extrema dreta guanya terreny a Europa, aquesta col·lecció ens recorda la importància de no relegar la memòria històrica democràtica a l’oblit, ja que d’aquest oblit neix la ignorància i la ignorància la banalització del mal. Podeu trobar més informació d’aquesta col·lecció als següents enllaços:

1. DÍEZ GUTIÉRREZ, E.J. (2020). La asignatura pendiente. La memoria histórica democrática en los libros de texto escolares. Madrid: Plaza y Valdés.
2. Díez Gutiérrez, E.J. y Rodríguez González, J. (2022). La historia silenciada. Unidades Didácticas de Recuperación de la Memoria Histórica Democrática. Madrid:Plaza y Valdés.
3. Díez-Gutiérrez, E.J. y García-Prieto, B. (2023). La memoria histórica democrática de las mujeres: Segunda República, guerra y exilio. Unidades Didácticas para recuperar la memoria histórica democrática. Madrid: Plaza y Valdés.
4. Díez-Gutiérrez, E.J.; García-Prieto, B. y Rodríguez, D. (2025). Represión franquista, resistencia antifranquista y memoria histórica democrática de las mujeres. Unidades didácticas con perspectiva de género. Madrid:Plaza y Valdés.

Es tracta, en definitiva, d’una col·lecció que interpel·la la ciutadania en general, però especialment el professorat de tots els nivells educatius i de totes les matèries (la memòria històrica democràtica és una responsabilitat de tota la comunitat educativa i no només del professorat d’història) i als qui dirigeixen les institucions educatives, per continuar construint una memòria històrica, democràtica, crítica i compromesa amb els valors.