“No estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”

Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.

Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.

La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.

A la visita han participat un trentena de docents i membres d’equips directius d’escoles de la mostra que han estat rebuts per l’Agnès Barba, la directora d’Encants. Després d’una primera part d’explicació del projecte educatiu, han visitat les instal·lacions del centre, un edifici estrenat fa un parell d’anys que té tots els seus espais adaptats a les necessitats del projecte. Han comprovat com els espais d’aquest centre públic, espaiosos i diàfans, acullen els ambients, que poden ser científics, d’història, art, disseny, natura o joc simbòlic, depenent de cada comunitat, i com els nens i nenes circulen lliurament pels ambients i els passadissos on es percep l’olor a fusta i la bellesa dels materials naturals amb què treballen.

Impressions i reptes

Després de la visita, els docents comenten les seves impressions: “M’ha encantat el clima que es respira. Cada infant s’autorregula. Va d’un espai a un altre. No se senten sorolls. Hi ha molt de gust per la decoració. És un desordre ordenat. Es transmet molta sensació de calma” -comenta Mònica Galván, mestra d’Educació Infantil a l’Escola Antoni Botey de Badalona, un centre classificat com de màxima complexitat.

“A mi m’ha agradat molt veure l’autonomia de la qual disposen els alumnes a l’hora de fer activitats. Fins ara ens hem centrat en un tipus d’educació molt limitada de cara als nens i nenes, ens hem oblidat dels recursos i capacitats que tenen. Quan se’ls deixa una mica d’espai, poden arribar molt lluny quant a motivació, respecte als altres i construcció del seu propi aprenentatge. Al claustre plantejaré que siguem més conscients d’això” -afegeix Jordi Fàbregas, secretari de l’Escola Àngela Bransuela de Mataró.

Els docents valoren la visita com a “molt enriquidora”. Es troben “satisfets”, “contents”, “orgullosos” de formar part d’Escola Nova 21 i aprecien de manera especial l’assessorament i acompanyament per engegar als seus respectius centres els processos de transformació encaminats a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit. “Ens dóna molta seguretat. Sentim que no estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”- assenyala la María Giménez, coordinadora d’Infantil de l’Àngela Bransuela.

Compartir, posar en comú experiències, treballar de manera col·laborativa resulta “fonamental” davant d’un repte que perceben com a “molt important” i que no està exempt de neguits, inseguretats, dificultats i incerteses. “A vegades em pregunto… ho sabré fer?” -confessa la Mònica, mentre que l’Elisabeth admet que al seu claustre no tots els docents estan preparats perquè la transformació agafi una velocitat accelerada. “Hi ha gent que està molt al final de la seva etapa professional, pot haver-hi reticències quan planteges canvis profunds”.

“Sí, ens trobem persones que són reticents i altres que voldrien canviar-ho tot ja. Jo el que crec és que hem de fer una reflexió tot el claustre. Esta molt bé tenir ganes de canvis, però hem de tenir temps per reflexionar i analitzar, i hem de saber adaptar bé el que veiem. Potser després de la reflexió els canvis aniran molt ràpid, però primer hem de fer la reflexió. Hem de tenir paciència i tranquil·litat per fer les coses ben fetes” -apunta el Jordi.

“Cert. Quan veiem coses que ens agraden, com ara el que hem vist a Encants, volem incorporar-ho tot ràpidament, però hem d’anar amb calma si volem que el canvi funcioni. Cadascú coneix el seu context i du la seva motxilla” -valora la Mònica.

Més enllà de les diferents velocitats de canvi que pugui portar el procés de transformació a cada centre, els docents coincideixen en què la renovació és necessària per la senzilla raó que el món ja no és el mateix que el que teníem al segle XX. “La societat és diferent, tot evoluciona i els infants també. Has de poder donar resposta a les necessitats de la societat” -reflexiona la Maria.

“No sabem com serà el món d’aquí a 30 anys, el que sí sabem és que no ens interessa primar l’adquisició passiva de coneixements definitius perquè no servirà per res. Sí que sabem que necessitarem persones que sàpiguen treballar en equip, analitzar i relacionar conceptes, que siguin imaginatives i creatives i amb una ment flexible per adaptar-se als canvis, perquè hauran de ser capaces de desenvolupar-se en una realitat que no sabem del cert com serà” -conclou l’Agnès.