Opinió

Orientació com a remei contra a la incertesa

Fa uns dies llegia al llibre Les cançons tristes ja no parlen de mi, de Clàudia Costas Güell, que “tot ha canviat molt, fins i tot el que volíem ha canviat, estem perduts i l’estabilitat ja no forma part de gaires equacions; potser tampoc té el sentit que tenia. Som més lliures, però si no saps què fer amb la llibertat, és una putada.” Aquesta idea va començar a ressonar-me i em va portar a pensar en els i les joves que acompanyem des dels Centres de Noves Oportunitats Start, que, com molts joves i joves-adults – com podria ser jo també – senten desorientació davant d’una llibertat que potser no és tan simple com imaginem.

Però quina és l’arrel de tot plegat? Per què tenim una societat jove cada vegada més perduda? La llibertat i la incertesa, avui dia, són dues cares de la mateixa moneda, especialment pels i les joves. El món ha canviat i amb ell, els valors. El jovent viu immers en una realitat líquida que fluctua de manera accelerada.

Ja ho explicava el sociòleg Zygmund Bauman el 2003 a Modernitat Líquida: vivim en una societat de canvis constants, on hi ha un debilitament dels vincles. Ho veiem en les relacions personals, en el teixit social i en la política. Els compromisos són cada vegada més febles, i com a conseqüència, la incertesa esdevé l’estat natural.

El jovent viu immers en una realitat líquida que fluctua de manera accelerada

Però què vol dir exactament la paraula incertesa? Al WordReference trobem la següent entrada: “Falta de coneixement segur o fiable sobre alguna cosa, especialment quan crea inquietud a algú.” Per què el jovent – i la societat en general – viu immers en aquesta incertesa i sovint, també amb cert malestar?

El ritme veloç dels canvis s’adequa molt poc als tempos humans d’adaptació. Amb l’explosió de la connectivitat i la globalització, el món s’ha fet més petit, i tot ho tenim més a l’abast. L’accés a la informació és il·limitat i a l’instant. Les xarxes i mitjans ens posen en relació amb qualsevol fet o persona d’arreu del planeta, i la cultura de la immediatesa impera pertot.

Aquestes xarxes i mitjans han esdevingut altaveus de múltiples referents que ensenyen les seves vides i realitats, aparentment possibles. Es projecten opcions infinites sobre com viure, què estudiar, de què treballar, on establir-se. Però sovint, aquestes vides i realitats estan esbiaixades: la persona emissora selecciona què ensenyar de la seva vida i com fer-ho, mentre que la persona receptora, imagina aquell petit trosset de realitat com una totalitat.

Adolescents i joves es veuen impregnats per aquestes vides aparentment perfectes, i amb tantes realitats diferents, les falses esperances i els qüestionaments són constants: És aquest el lloc on vull viure? D’aquesta manera? He escollit bé els meus estudis? Vull dedicar-me a això tota la vida? Amb 16 anys, el moment de definir l’itinerari formatiu i professional, aquestes preguntes es tornen encara més vertiginoses. El món és cada vegada més petit, però els horitzons són més amplis que mai.

El gran repte és, doncs, acompanyar als i les joves a construir el seu camí enmig d’aquest caos

Aquest escenari ens obliga a repensar com acompanyem als i les joves que estan conformant la seva identitat i que troben de ple en la presa de decisions formatives i laborals. Avui dia, l’esforç no garanteix l’èxit, però com apunta Marcos Vázquez, “la falta d’esforç gairebé garanteix el fracàs”.

El gran repte és, doncs, acompanyar als i les joves a construir el seu camí enmig d’aquest caos. Des dels Centres de Noves Oportunitats Start, apostem per l’experimentació, l’exploració, l’apoderament a través de la formació tècnica en diferents sectors professionals i el treball en competències tranversals. Aquestes competències – coneixements, habilitats, aptituds i actituds – permeten donar resposta a situacions complexes, i es classifiquen en tres grans blocs: les d’identificació, les de relació i les d’afrontament.

Mitjançant el treball competencial i el foment de la constància, ajudem els i les joves a identificar i analitzar les característiques del seu context, identificar les pròpies capacitats, establir relacions sanes i resoldre diverses situacions de manera autònoma, crítica i objectiva.  

No obstant, el repte de l’orientació va més enllà: consisteix en ajudar els i les joves a concretar el seu projecte vital, formatiu i professional amb la certesa que el podran desenvolupar amb altes garanties d’assoliment. Però, com acompanyem, en un escenari tan incert, on cada decisió sembla tenir mil variables i el canvi és l’única certesa?

Cal acompanyar a construir un relat vital coherent amb el món actual

Com deia Jon Kabat-Zinn, “no pots aturar l’onada, però pots aprendre a surfejar-la”. Durant molt de temps s’ha educat en l’estabilitat, l’èxit i la seguretat i, des de fa temps, aquest discurs ha canviat. Cal parlar de canvi i resiliència, d’adaptació i flexibilitat. Cal acompanyar a construir un relat vital coherent amb el món actual, aterrant expectatives i assumint el context d’inestabilitat estructural.

Cal validar processos personals i reconèixer que l’èxit pot tenir moltes formes i ritmes. Cal, més enllà d’orientar cap a un futur professional, promoure una educació emocional i relacional que permeti als i les joves connectar amb ells mateixos i amb l’entorn.

Calen estructures flexibles que respectin diferents ritmes d’aprenentatge, amb un enfocament competencial que permeti als i les joves potenciar les seves capacitats, habilitats i aptituds. Cal reforçar positivament tot el poder que tenen els i les joves i situar-los al centre, en el present actiu de la societat.

Cal garantir l’acompanyament des de les edats més primerenques de l’adolescència. El sistema educatiu reglat sovint força els i les joves a encaixar a un motlle rígid i exclou a part d’ells si no s’hi ajusten; mentrestant, el món real demana persones polifacètiques, polivalents i adaptables.

Calen recursos. Recursos econòmics, sí. Però sobretot recursos humans. Perquè no hi ha receptes màgiques, però sí actituds possibles: escoltar, validar, oferir eines i espais de reflexió; abraçar l’error, confiar i potenciar el treball competencial. En un món incert, el més important és acompanyar a cada jove perquè pugui construir el seu propi camí. I per a fer-ho, ens calen mans.