Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els preocupats pels resultats educatius de PISA, que se n’ocupin. Tot plegat són resultats d’aprenentatge instruccional i d’aplicar seqüències i algorismes practicats. Serveixen per destriar els alumnes que tenen pensament computacional que són els que volen les empreses i economies. El màxim exponent són les matemàtiques com les proves Cangur on els pares que volen promoure els fills al més alt nivell, els matriculen a través del centre pagant la corresponent quota. Els centres que hi participen dediquen temps específics a la preparació de les proves Cangur i per això disposen dels models anteriors. Les proves PISA cobreixen una altra funció, tenen un efecte inductor i així tots els docents se centren en aquests aprenentatges i deixen a segon nivell temps al pensament reflexiu, al debat i al pensament proactiu.
Aquest pensament exposat com a pedagog, amb coneixement del sistema escolar es correspon amb el que la filòsofa Marina Garcés denuncia. ”El projecte educatiu que el capitalisme actual està desenvolupant se situa en aquest marc epistemològic. L’escola del futur ja s’ha començat a construir i no la pensen els estats ni les comunitats, sinó les grans empreses de la comunicació i els bancs. No té parets ni reixes, sinó plataformes en línia i professors disponibles les 24 hores. No li farà falta ser excloent perquè serà individualitzadora de talents i de recorreguts vitals i d’aprenentatge. Practicarà la universalitat sense igualtat: una idea en la qual hem de començar a pensar perquè serà, si és que ja no ho és, la condició educativa del nostre temps.” [Nova il·lustració radical, Anagrama, p.62].
Si obrim així el focus podem entendre, però no acceptar, que les ‘pedagogies actuals’, propostes d’acció al marge del sistema educatiu de conjunt (més ampli que el sistema escolar) se centrin en competències com comprensió lectora, resolució de problemes, emprenedoria, empatia, educació emocional… S’ignora la pedagogia ciència que conjunta el coneixement de l’educació per a la formació humana integral. El coneixement és aportat per les diverses ciències fonamentadores (biologia, psicologia, sociologia, antropologia) i la pedagogia enginya o elabora sistemes d’acció segons les finalitats educatives acordades però no es subordina a determinacions doctrinals, econòmiques, de consum o d’alienació massiva. Sí, en canvi, s’avalua empíricament el funcionament i valor dels sistemes elaborats.
El gir pedagògic, si defensem la universalitat del coneixement i la cultura, sols el poden fer els mestres i professors
El gir pedagògic, si defensem la universalitat del coneixement i la cultura, sols el poden fer els mestres i professors. Segueixen essent consistents i aplicables la pedagogia metòdica i social de Decroly, la pedagogia de les tècniques i el treball cooperatiu de Freinet, la pedagogia d’afabetització concientitzadora i dialògica de Freire i l’educació social dels expulsats del sistema escolar de Milani. Aquesta pedagogia queda ben reflectida per la UNESCO amb l’informe Faure ’Aprendre a ser’, de 1973, que incorpora a més la visió de ciutat educativa. No té res a veure amb el que des de l’any 2000 ve impulsant l’OECD amb proves i informes educatius.
L’ofici de mestre va passar a professió per assolir cultura més àmplia. Els professors d’especialitat han hagut d’incorporar coneixement didàctic per a ensenyar. Els professors, tots, han d’assolir un cos de coneixements propis, unes experiències pràctiques guiades i una acció col·legial exigent i corporativa que vetlla pel compromís deontològic. Així poden presentar-se a la societat i rebre reconeixement que els correspon. No són tècnics subordinats a normes circumstancials i a interessos sectaris que els disminueixen dia a dia. La desresponsabilització i la despolitització (com a acció en favor de la polis) del professorat ha estat provocada. S’ha estès la falta de confiança en l’educació i disminuint el sou s’han perdut aspirants amb cultura i entusiasme. Hem arribat a una situació tan desorientada i desanimada que caldrà un especial do de pit potent dels professors, no acontentar-se amb falsets. Una professió que té una clara garantia: no es poden traslladar les places a un altre país. Ara bé, alguns esperen delegar-la a la IA i, de fet, és ben possible, si la professió docent solament aporta informació i segueix protocols. Un coneixement en conserva de molt poca qualitat que es descongela i s’incorpora. El coneixement viu és producte de multiplicar la informació per la formació i que actualitza dia a dia les estructures de pensament amb el diàleg grupal. En la infància, fins als divuit anys, calen dinàmiques grupals i guiar el procés educatiu personal, entre conduir per fora i suscitar de dins. Feina precisa i delicada de professionals.
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
És clar, és clar… Podem llegir entre línies que a Catalunya, els resultats de les proves PISA s’enfonsen perquè en realitat ens dediquem al pensament reflexiu, al debat i al pensament proactiu, indispensables per a una formació “integral”. Davant d’aquesta afirmació, i atenent sempre al que passa als centres que diu conéixer tan bé, no sé si riure o plorar, com tampoc sé si adoptar una actitud sarcàstica o, senzillament, enutjar-me quan es posa al mateix nivell la comprensió lectora que les directrius neoliberals d’emprenedoria, resiliència o educació emocional.
Aquest article, perdoneu-me, però és un poc agosarat i, com diuen els castellans, “mezcla churros con merinas” per justificar allò injustificable.
No cola… Molts de vostès estan arribant a un nivell tan alt d’alienació que, sincerament, començo a preocupar-me.
Sí, com tothom sap la comprensió lectora és una imposició de l’economia i de les empreses, però el treball per projectes no ho és. El fet que es recomani una vegada i una altra aquesta metodologia en els informes de l’OCDE i altres institucions econòmiques és casualitat.
La pedagogia ciència… Ummmmm… Emmm… Ammmmmmmmm… No sé per on començaria!
Josep. Vull dir que estem fragmentant, això serveix per a investigar i conèixer, però no per a ensenyar. La comprensió lectora no és una competència; la competència és llegir i té tres vectors: identificació dels signes i paraules i producció (fluidesa), comprensió de les paraules i frases, i integració amb coneixements anteriors. En la pràctica de l’ensenyament-aprenentatge funcionen de conjunt.
L’escola tradicional, molt memoritzadora, posava l’accent en la fluidesa i velocitat. Ara, en l’extrem oposat, centrats en la comprensió, no ens adonem: 1 que falla la fluidesa, la musicalitat de la lectura, i 2 que la imatge mental del que es llegeix es construeix com a variació d’imatges anteriors, amb l’experiència personal.
Escoltant com llegeixen uns alumnes a l’aula he pogut inferir si se’ls havia ensenyat amb tonalitat, que ja palesa comprensió. Observant els alumnes en lectura individual, mental, ja es veu els qui s’interrompen, els qui mouen la llengua, els qui estan submergits en el relat o la visió descriptiva.
No es forma bé els mestres en lectura. Es fa una contraposició entre tradicional i actual per comptes d’una visió evolutiva integral. Segueix servint la lectura coral tradicional i la relectura, hem de seguir ensenyant la lectura oral pública (té diferent ritme) i hem d’induir la lectura pesonal mental (més que silenciosa).
En matemàtiques ha passat al revés, una visió total i no es distingeix aritmètica d’instrucció repetitiva, topologia i càlcul estimatiu i situacions problema (no problemes estereotipats) que cal deliberar en equip.
Has estat franc en dir que no sabries per on cemençar la pedagogia ciència. Jo n’he estudiat 4 + 5 + 2 cursos, recerca i estudi. Aprenc encara, però penso que tinc el deure de transferir el coneixement que he après, rebut o llegit d’altres.