Actualitat

“Una nena venia a casa cada dia perquè les meves filles tinguessin llibres per estudiar”

Aquest és un article publicat a Save The Children

La Sandra* i la Cristina* són bessones. Gairebé idèntic somriure, onze anys, ulls grans, mateixa altura, mateix raig d’energia quan juguen al parc. La Sandra i la Cristina -gairebé idèntiques- comparteixen també els mateixos llibres de classe: els diners a casa no arriben perquè la seva mare pugui pagar un lot de llibres per a cadascuna. Mateix llibre de llengua, de matemàtiques, de geografia. Abans era pitjor, els diners no arribava per a cap llibre i la seva mare, la Sabina, buscava maneres perquè les seves filles no es quedessin enrere a l’escola. “Cada dia venia una amiga a casa a estudiar amb elles, i a classe les dues utilitzaven el llibre de la professora. Era l’única manera perquè poguessin estudiar i per poder fer els deures. La situació econòmica ha estat tan difícil que hi ha coses bàsiques com llibres i roba que no he tingut l’opció de comprar”, explica la Sabina, que comparteix amb les seves filles un somriure d’aquells que fan somriure.

Per la Sabina -32 anys, mare soltera- les coses van començar a complicar-se quan va perdre una feina més o menys estable. Com un castell de cartes, sense el salari, van començar a caure moltes coses a casa, l’educació de les seves filles i els seus tres àpats diaris van ser les primeres certeses en enfonsar-se. “Sense cap ingrés era difícil donar-los de sopar i esmorzar. Les meves filles mengen al menjador del col·legi però els caps de setmana eren durs perquè no tenia res per menjar. Aconseguia una mica de menjar demanant als veïns i amics”, explica la Sabina. Ara la situació ha canviat, amb el suport de Save the Children, les nenes mengen a l’escola, compten amb xecs menjar per als aliments bàsics i han pogut pagar-se un lot de llibres escolars. “Ara vaig cada dia a recollir menjar -al menjador social del barri- i part del que ens posen ho deixo per a les nits”, explica Sabina.

A la Sabina les certeses se li van enfonsar amb la feina però també amb la caiguda en picat del suport de l’Estat. Mentre que el preu dels llibres ha pujat un 4,29% en tan sols tres anys, les aportacions per a les ajudes a material escolar han patit una disminució de 137 milions d’euros (45,2%) en tres cursos acadèmics, segons apunta Save the Children en el seu últim informe, Il·luminant el futur amb l’educació. Una caiguda en picat de les certeses per a milers de famílies a Espanya que evidencia que l’equitat educativa és, ara mateix, una utopia amb la qual, però, es podria fer front a la pobresa infantil a Espanya. De què serveix que un nen disposi d’una aula i un professor si li falten els llibres, el material escolar o la seva alimentació no és l’adequada? Una pregunta que indigna i amb la qual Save the Children està demanant signatures perquè siguin els governs -central i autonòmic- els que facin pública una resposta. I per cridar una evidència: la pobresa infantil és la més perjudicial, i la que més inequitat provoca en la societat.

Són les 11:37 del matí i acompanyo la Sabina i la Isabel a la sucursal d’un banc en què volen informar-se sobre els pisos de lloguer social. La Isabel és coordinadora de famílies de Save the Children i, com avui, dóna suport a la Sabina en totes les gestions que puguin ajudar-la a ella i les nenes a millorar la seva situació. L’Isabel té al seu càrrec el suport a prop de 60 famílies a València però el tracte evidencia una relació -personal, propera- de molts anys. “L’única ajuda que rebo és la de Save the Children”, m’explica la Sabina. “Si tinc qualsevol problema la puc trucar per telèfon i ella és la que m’ajuda a poder solucionar-ho. Si he d’anar al Jutjat, he d’anar a l’ambulatori… en tot el que em pot ajudar, m’ajuda”, i la Sabina mira la Isabel amb aquest somriure contagiós que fa que la Isabel la miri a ella, em miri a mi i acabem totes somrient.

El suport que Save the Children ofereix a la Sabina i les nenes en les gestions fonamentals, amb els xecs de menjar i de material escolar i amb el reforç escolar al qual cada dia de dilluns a dijous van les nenes, són petites peces imprescindibles per a un puzle molt més gran: que la Sandra i la Cristina -gairebé idèntiques- gaudeixin avui de les mateixes oportunitats que la resta de nens per poder ser tot el que vulguin ser.