Bargalló planteja un decàleg de reptes que comença pels horaris, la postobligatòria i la formació docent

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha fet una reflexió en veu alta sobre l’educació a Catalunya i els principals reptes que es plantegen en els pròxims anys. I ha evocat l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació per demanar a la comunitat educativa la seva col·laboració en la resolució d'aquests reptes.

Víctor Saura
 
 
 

Conferència de Bargalló a Rosa Sensat | Foto: Rosa Sensat

Josep Bargalló ha visitat més de 300 centres educatius, de 150 municipis, des que va ser nomenat conseller d’Educació, ara fa una mica més d’un any. Pràcticament cada setmana ha trobat un forat per fer una escapada a dos o tres centres del Pirineu, les terres de l’Ebre, les de Ponent, l’àrea metropolitana o la Catalunya central. Tot el que ha anat reflexionant en aquestes visites ho ha acabat condensant en una conferència d’una hora que aquesta tarda ha pronunciat a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. L’escenari triat no era casual, ja que el conseller volia fer visible uns interrogants complexos la resposta dels quals només tenen sentit amb la participació de la comunitat educativa. I, de fet, al final de la xerrada ha demanat la implicació de l’entitat, així com dels moviments de renovació pedagògica, les xarxes de centres, les entitats municipalistes, sindicats, federacions de famílies, fundacions, col·lectius d’estudiants i universitats.

La conferència es titulava L’escola del 2030. 10 reptes per al futur de l’educació. “Són 10 debats cabdals, en els quals intervenen multitud d’actors i que han de contribuir a dibuixar una nova escola catalana. I s’han d’abordar des d’una doble perspectiva: prioritzant les necessitats i benestar dels alumnes, i recuperant l’esperit de consens que va fer possible el Pacte Nacional per a l’Educació”, ha subratllat el conseller. Entre els deu reptes no apareixen els dos que, segons ha insistit en la introducció, són ara per ara els més urgents, a Catalunya i al món: la lluita contra la segregació escolar i l’impuls definitiu a l’escola inclusiva. En el primer cas, cal desplegar la normativa que s’està elaborant, d’acord amb el Pacte Nacional signat fa uns mesos; en el segon, calen nous pressupostos. “Una tercera pròrroga del pressupost de 2017 és un escenari que no ens podem ni plantejar”, ha afirmat el conseller. I ha afegit: “Hi ha els diners, però no el mecanisme per poder utilitzar aquests recursos. Això és absolutament pervers”.

Els tres reptes per començar a treballar

Bargalló ha plantejat 10 reptes que no estaven per ordre de prioritat, ja que al final de tot n’ha triat tres per començar a treballar-los la setmana vinent, a partir de l’encàrrec a alguna entitat perquè impulsi el debat. “Aquests són —ha assegurat— els tres debats que volem resoldre al llarg del present curs escolar”:

· La reforma de l’educació postobligatòria. “Ens agrada la postobligatòria que tenim?” El conseller ha manifestat que hi ha un gruix important d’alumnes que es decanta per estudiar FP o batxillerat, però hi ha una part que no sap què vol fer, fet que pot accentuar el fracàs, a causa de la rigidesa del sistema. “Aquest repte necessita una urgent resolució. Reflexionar-hi, iniciar un gran debat i prendre decisions sense encantar-nos massa. No seria gens justificable que els nens i les nenes que dijous passat van començar la primària arribessin a un batxillerat que servís encara fonamentalment per preparar les PAU —com tampoc ho serà que l’accés als estudis superiors tingui encara el mateix format de més de mig segle enrere”, ha afegit.

El conseller amb la presidenta de Rosa Sensat, Francina Martí | Foto: Dept. Educació

· L’horari i calendari escolar. “Hi ha alumnes que entre les 7 del matí i les 4 de la tarda no dinen res calent. Aquest és un horari d’hàbits saludables?” El titular d’Educació s’ha preguntat si “l’horari escolar —i el calendari— s’estableixen prioritzant les necessitats dels alumnes o, en algun cas, si més no, no deixa de ser també una altra derivada de les retallades? Estem obligats a estudiar els resultats de la reforma de l’horari lectiu, de tal manera que afavoreixi que els alumnes estiguin actius durant les franges horàries més idònies per als processos educatius i alhora incorporin uns hàbits alimentaris més saludables”. Respecte al calendari, el conseller ha destacat que més hores lectives no és sinònim de millors resultats educatius; i que tota decisió sobre aquest aspecte ha de tenir en compte l’entorn dels centres, i per tant, s’ha de fer comptant amb els ajuntaments.

· Formació i itinerari professional del professorat: “És adequada per a l’escola d’avui i la del demà?” Bargalló ha reconegut que “la formació inicial del professorat és un dels principals dèficits del sistema educatiu”, i que les oposicions continuen tenint una part memorística amb un paper massa determinant: “Són qüestions que no són senzilles de resoldre, en les quals es barregen els interessos dels alumnes amb interessos corporatius, ja siguin dels docents i futurs docents com de les universitats. I aquí, entre tots, ens toca clarificar els punts de vista i prendre una decisió, perquè l’immobilisme va en contra del sistema educatiu”.

Els set reptes restants

· El currículum. “És un marc que delimita les propostes d’innovació, transformació i millora dels processos d’aprenentatge o, al contrari, ha de ser una eina dúctil i transformadora, en constant transformació ell mateix?”. Parlar del currículum, ha posat com a exemple, és plantejar-se com cal abordar l’educació afectiva i sexual o la cultura religiosa en una societat cada vegada més diversa. O si s’han de seguir dividint els cursos per edats, que segurament és la forma més còmoda d’organitzar-se però no la més beneficiosa per l’alumnat.

· La innovació. “És un mètode, una tecnologia, una finalitat en si mateixa? Som a l’època de la innovació i quan s’acabi ja haurem assolit el que ens calia?”. Bargalló ha considerat que tot aquell centre que aposta per la millora és un centre innovador, i que aquesta millora només es pot fer en xarxa. Però la innovació només ho pot ser “si va lligada a la idea d’inclusió, perquè la innovació sense inclusió pot esdevenir una forma d’elitisme que el sistema públic no es pot permetre”. També ha demanat superar debats estèrils i, en concret, el dels mòbils a les aules.

· La descentralització educativa i la participació dels municipis. “Què volem dir quan parlem de descentralització? Fins on arriba la corresponsabilitat dels ajuntaments?”. Pel conseller, aquesta descentralització ha d’anar “molt més enllà de l’educació infantil, la primària i alguns ensenyaments de règim especial no professionalitzadors. La corresponsabilitat es tradueix en el que s’ha anomenat educació 360 per explicar que l’educació va molt més enllà del que passa als centres educatius. Necessitem revalorar el paper educatiu de l’administració local”, i per això “cada municipi s’ha de plantejar bastir un projecte educatiu comunitari”. Bargalló ha parlat fins i tot d’obrir escoles rurals tancades perquè “un poble sense escola és un poble sense futur” i perquè “ens surt molt més cara la despoblació que obrir una escola rural”.

Foto: Rosa Sensat

· Autonomia i gestió democràtica dels centres. “Aquests són dos conceptes antinòmics o sense l’un no es pot entendre –ni exercir– l’altre?” Pel conseller, no hi ha dubte que una de les fortaleses del sistema educatiu català és la “diversitat i pluralitat” de projectes educatius de centre. Amb tot, ha afirmat, en el conjunt dels països de l’OCDE els centres tenen molta més autonomia, o sigui que “hi ha un ampli camí per recórrer”. I en aquest punt ha llençat un missatge que semblava adreçat directament als sindicats de docents: “No s’hi val defensar l’autonomia de centre per definir els horaris però negar-la per definir els perfils específics que donen resposta al projecte educatiu. Què hem de prioritzar? La llei de funció pública espanyola o les necessitats educatives d’un centre”. Segons Bargalló, el lideratge ha de ser compartit i cooperatiu, el professorat ha de participar, i si hi ha una mala praxi “s’ha d’actuar amb contundència”, però “seria profundament injust” que per una minoria “es coartés la llibertat de les escoles i instituts que actuen bé”.

· Famílies. “Ens podem permetre que encara hi hagi centre sense cap AFA constituïda o amb una AFA poc activa? Com podem aconseguir que les famílies en situació més desfavorida, les provinents de les darreres emigracions o les que tenen un capital social i cultural més feble siguin partícips actius de l’escola on estudien els seus fills?” Bargalló ha posat l’èmfasi en la necessitat que a les AFA, com sol passar, no estigui representada únicament “una classe social concreta”, en referència inequívoca a la classe mitjana.

· Gratuïtat. “Fins on ha d’arribar la universalització i la gratuïtat de l’educació? A les llars d’infants? Al material escolar dels ensenyaments obligatoris? A les sortides i les colònies aprovades pel Consell Escolar? Al menjador escolar?” El conseller ha qualificat de “greu problema” el fet que les famílies assumeixin despeses que no s’interpreten com a costos d’escolarització, ja que això té un efecte segregador, i s’ha mostrat partidari d’avançar cap a la plena gratuïtat, però d’alguna manera ha demanat consens a l’hora d’establir prioritats, conscient que tot a la vegada no pot ser. I, pel que fa a l’escola concertada, ha plantejat la següent “qüestió incòmode”: “Cal que totes les escoles, amb independència de la seva titularitat, tinguin el mateix finançament? El meu plantejament és que la igualtat pot arribar a ser terriblement injusta, i que el més just és l’equitat”.

· Llengua. “El sistema lingüístic de les nostres escoles és millorable?” En opinió del conseller, “l’escola compleix, amb escreix, la funció que té encomanada”, ja que tots els alumnes que acaben l’educació obligatòria han de ser competents en llengua catalana, castellana i una tercera llengua. I no se li pot demanar res més. Si l’ús social del català està retrocedint no s’ha de mirar als patis de les escoles, ha vingut a dir, en referència clara a la polèmica de començaments d’estiu arran de l’estudi de Plataforma per la Llengua. Cal una estratègia global i “no és suficient ja un Club Super 3” per fer que el català sigui atractiu per les noves generacions. L’escola hi pot ajudar, però per això cal “treure-la d’un focus mediàtic i polític que només contribueix a alimentar una polèmica artificial orquestrada”, en referència clara als qui acusen l’escola d’adoctrinadora i el sistema d’immersió lingüística de perseguir l’aniquilació del castellà a Catalunya.

1 Comment on Bargalló planteja un decàleg de reptes que comença pels horaris, la postobligatòria i la formació docent

  1. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 20/09/2019 a les 7:39 // Respon

    Un resum excel.lent!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*