Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“El nostre compromís és amb la qualitat, l’equitat i el prestigi del sistema universitari espanyol.” Així començava la seva intervenció Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què, per fi, s’ha aprovat el Reial Decret (RD) que estableix una sèrie de requisits per frenar la creació d’universitats privades de qualitat dubtosa.
La base d’aquest decret és la proliferació de centres universitaris els últims anys, una situació que la ministra ha descrit de manera ràpida i sintètica. En els darrers 20 anys s’han creat 24 universitats privades, fins a assolir un total de 46. Les públiques són 50, i el seu nombre no ha variat en tot aquest temps.
L’alumnat universitari no ha deixat de créixer, fins a assolir gairebé dos milions actualment. Però mentre que a la universitat pública ha augmentat un 2% en deu anys, a la privada ho ha fet un 119%, segons les dades ofertes per Morant. Avui, les universitats privades suposen el 30% del total de l’estudiantat, quan fa una dècada representava gairebé la meitat.
Segons la ministra, aquesta situació es deu principalment a l’infrafinançament de les universitats públiques per part de les comunitats autònomes, cosa que impedeix obrir més places i empeny molts joves a sol·licitar préstecs per poder estudiar.
Qualitat
A aquesta problemàtica s’hi afegeix el fet que moltes universitats han estat autoritzades en els darrers anys tot i comptar amb informes desfavorables, emesos pel personal tècnic del Ministeri, amb el vistiplau del Consell General de Política Universitària.
Per aquest motiu, a partir d’ara, les noves universitats hauran de comptar amb un informe vinculant emès per les agències de qualitat, ja sigui l’ANECA a nivell estatal o les agències autonòmiques. Com ha recordat Morant, fins ara les comunitats autònomes “li han saltat a la torera”.
La ministra ha explicat que, des del 2018 —quan va començar el primer dels governs de coalició—, el Ministeri ha emès 25 dictàmens sobre la creació d’universitats privades. D’aquests, 13 van ser negatius. Tot i això, quatre projectes van acabar convertint-se en lleis d’autorització d’altres universitats: una a Madrid, una a Andalusia i dues a Canàries.
A aquestes se sumen cinc més que segueixen en tramitació, a més de quatre més sobre les quals la ministra no ha ofert informació.
El 8 de setembre passat, el Ministeri va emetre quatre nous informes: tres desfavorables (per a dos centres a Madrid i un a Canàries) i un favorable amb condicions a Extremadura. Fins ara aquesta comunitat era una de les poques sense universitats privades.
Altres requisits
Tot i que l’informe vinculant és probablement l’element més determinant, ja que pot aturar o permetre el procediment de creació d’una nova universitat, el Reial decret incorpora altres requisits obligatoris que hauran de complir les institucions universitàries a partir d’ara.
Entre ells, l’obligació de destinar almenys el 5% del pressupost a la investigació, així com d’obtenir un 2% addicional en fons externs per a la mateixa finalitat.
La ministra ha recordat que la investigació, juntament amb la docència i la transferència de coneixement, constitueix un dels pilars essencials de la universitat. D’aquí ve aquest requisit, especialment si es té en compte que el 70% de la investigació espanyola es fa a les universitats, i d’aquesta quantitat, el 92% prové de les públiques.
A més, almenys el 50% del professorat haurà de ser doctor, i el 60% haurà de comptar amb almenys un sexenni de recerca reconegut. També s’exigeix que les noves universitats ofereixin un mínim de 10 graus, 6 màsters i 3 doctorats distribuïts almenys en tres branques del coneixement.
Com ha assenyalat la ministra, actualment la majoria de les universitats privades concentren la seva oferta en titulacions d’alta demanda o habilitants, com ara Medicina, Dret o Educació. Així mateix, les universitats han de tenir almenys 4.500 estudiants.
Un altre requisit destacat és que els equips directius de les universitats tinguin experiència contrastada en gestió universitària, i que els projectes tinguin solvència econòmica, per evitar riscos i inseguretat a l’estudiantat.
Universitats en línia
Les universitats en línia han rebut un tractament específic al decret. A partir d’ara, en no tenir un caràcter estrictament autonòmic, han de tenir informe favorable de l’ANECA i la seva autorització s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats.
D’aquesta exigència només en quedaran exemptes aquelles universitats on almenys el 50% de la seva oferta formativa s’imparteixi en una llengua cooficial, o que rebin un 20% o més de finançament públic.
La ministra ha assegurat que amb aquesta modificació del RD del 2021 s’aconseguirà augmentar la qualitat i garantir-la no només a l’estudiantat, sinó tota la societat.
