Opinió

Ha tornat a passar

                                                                 Els habitants de Gaza

Vaig morir abans de viure

vaig viure fa temps en una tomba

ara em diuen que no és prou gran

per contenir totes les meves morts.

Nathalie Handal

Fa uns cinc anys vam escriure (1) sobre l’incendi d’una nau on malvivien més de dues-centes persones, la majoria immigrants subsaharians. Enguany ha tornat a passar un fet greu i cruel: l’edifici de l’antic Institut de secundària Badalona9, ha estat desallotjat. Allí se n’aixoplugaven més de quatre-centes. Per què?

Vaig ser professor i director en aquell institut. El B9 va néixer implantant abans d‘hora la reforma de la LOGSE, l’equip de professorat que va obrir el centre va veure la necessitat de donar resposta als problemes d’aprenentatge d’alumnat que vivia en situacions precàries; la situació de moltes famílies dels barris badalonins de Sant Roc i el Remei, als anys 90 el segle passat. El B9 era reconegut, fins i tot pel departament, com un model d’èxit en inclusió de l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques i/o pertanyent altres cultures i en aplicació de la LOGSE (una reforma que no es va aplicar correctament, sense prou preparació ni prou recursos i per això no va assolir els resultats que pretenia).

Però a poc a poc, les polítiques del departament (augment d’escoles concertades i el respecte a l’inexistent dret de les famílies a escollir escola) i la baixada de natalitat van anar convertint el centre en un gueto d’alumnat gitano. El professorat vam lluitar perquè el centre deixés de ser un gueto. Les accions i les denúncies públiques van rebre el menyspreu i la repressió per part de l’administració. Alumnat gitano i nouvingut omplia (no omplia del tot) les aules als darrers anys del segle XX. Al començament del segle XXI va anar acabant la seva vida acadèmica, continuant però amb un projecte d’excel·lència per a l’alumnat, fins que es va tancar amb l’acord de l’ajuntament de Badalona.

Després va quedar abandonat, ni l’Ajuntament ni la Generalitat van donar una utilitat a l’ampli edifici que ha estat refugi de qui no té casa, de qui no té gaires esperances de futur. Curiosament, o no tant, ha continuat sent un gueto, ha continuat com refugi de persones que han de viure al marge de la societat majoritària.

Cinc anys després podem repetir el que vam escriure: senyal que la situació social del nostre país no ha millorat, les desigualtats socioeconòmiques han augmentat, el nombre de persones que dormen al carrer s’ha multiplicat, l’alumnat que viu en la pobresa també.

Quina solució representa un desallotjament? On hauran d’anar a viure? Els continuarem expulsant fins que arribin al mar, com estan fent a Palestina? Seguirem fent cas al que promouen els polítics de dretes? Continuaran les  barreres per permetre la legalització de les persones que arriben al nostre país per necessitat, per trobar feina i habitatge? L’actual normativa restrictiva permet que els empresaris trobin mà d’obra barata i puguin mantenir els sous baixos per als autòctons. La llei d’estrangeria dóna cobertura legal a aquestes situacions, per això s’aplica perquè convé als empresaris, el desallotjament ha servit també per internar al CIE –Centro de Internamiento de Extranjeros- a unes quantes persones, a qui s’obriran els processos d’expulsió del país.

La situació social del nostre país no ha millorat, les desigualtats socioeconòmiques han augmentat, el nombre de persones que dormen al carrer s’ha multiplicat, l’alumnat que viu en la pobresa també

Aquells i aquelles que van demanar el desnonament, amb l’alcalde Albiol al capdavant, actuant a imatge i semblança del seu ídol Trump; les que ho han aprovat; les que ho han executat, les que ho han aplaudit… segurament es creuen cristianes, per això a les portes de Nadal, en ple hivern, han volgut reviure la llegenda de Jesús de Nazaret. Han deixat al carrer a centenars de persones. Mentre elles celebraran les anomenades festes, desitjaran pau i amor, es faran regals, menjaran bé… Ni les mesures mínimes de suport i protecció que impliquen les normatives i que ha recollit la sentència judicial, no s’han complert. Cap ajuda ni acompanyament per part dels serveis socials. Podem parlar de tractes inhumans i degradants perquè no els han proporcionat cap alternativa on allotjar-se en ple hivern, tal com denuncien veïns i veïnes de Badalona mateix.

Potser la despesa en diners públics i recursos o de la macro operació del desallotjament serà la inversió més alta que s’ha fet als barris del Remei i de sant Roc enguany. Quanta misèria humana! Quanta hipocresia! Com explicar-ho a l’alumnat? Com explicar-ho a les persones que voten l’Albiol, que voten PP-VOX o Aliança Catalana?

Després de Palestina els valors de la humanitat s’han perdut; tot està permès. Els racismes i les insolidaritats creixen, l’individualisme que agrada als poderosos va guanyant terreny.

Com no pot ser d’altra manera les situacions socials afecten directament a l’ensenyament. No podrem avançar en la millora educativa a Catalunya sense millorar les condicions de vida del 35% de la població catalana. L’escola no pot lluitar tota sola contra les desigualtats, contra la mala alimentació, contra el fred o calor que passen les criatures al seu habitatge; no pot compensar les frustracions d’infants i adolescents desnonats o pendents de ser-ho…

Cal un bon ensenyament, cal una política social que compensi a qui ho necessiti, cal respectar i fer complir el dret a l’habitatge que proclama la Constitució, un document que es fa servir com moneda canvi quan convé als poderosos, als que es beneficien amb la gravíssima crisi d’habitatge.

Cal estar en la línia de les persones que han posat els seus cossos davant la força bruta dels policies, de les que denuncien les situacions de marginació, dels docents de les plataformes en pro de l’habitatge i en contra dels desnonaments.

És una utopia, ho sé, però vull confiar que l’any que ve alguna cosa millorarà.

(1)https://diarieducacio.cat/a-badalona-ha-passat-2/