Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Estem aquí per defensar els nostres drets. Estem molt fartes i cremades de la situació“, explica en Blai, professor de l’Institut Miramar de Viladecans, que ha vingut a la manifestació de Barcelona amb 17 companys i companyes més del centre. “El nostre sou no s’ha revaloritzat des del 2010, i ens han venut uns sindicats que no són majoritaris, sense tenir en compte la majoria del professorat”.
“Falten recursos econòmics i humans a l’escola pública. Les mestres no podem aguantar més. I ens estan traient vetlladores“, diu una cap d’estudis que ha vingut de Mollet, visiblement indignada, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Són moltes les persones que han vingut des de diferents llocs de Catalunya, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, després d’una setmana de vagues i manifestacions territorials. Les seves reaccions són semblants a les que es van cantant durant la marxa, com “Això no és docència, és supervivència”, i les que es llegeixen a les pancartes: “El 0-3 exiteix“, “Inclusió sense recursos, és postureig” o “La vocació no justifica la precarietat”.
Un grup de docents de Santpedor comentava que és un moment de canvi, i que havien de venir a Barcelona perquè “si no, el Departament creurà que pot fer i desfer, però el Departament, sense nosaltres, no és res“, diu el Pau González. “És important que s’ajunti tot el col·lectiu, portem dies de vaga, i hem de fer-nos sentir”, afegeix la Mònica Pérez.
També han vingut mestres de Montcada i Reixach: “Reivindiquem més recursos a les aules, i que la inclusió sigui, de veritat, inclusió. I una millora salarial!”, indica la Silvia. I les seves companyes recorden altres de les reclamacions. “I menys ràtios”. “I que no siguem un aparcament de nens i nenes”.
Milers de persones es van concentrant a la plaça Tetuan de Barcelona. Moltes venen d’alguna de les quatre columnes que han començat la marxa des de les 9.30 hores a Francesc Macià, la Meridiana, Rambla de Prim i la Ciutat de la Justícia. D’altres han anat reunint-se als carrers del voltant, que hores abans de la concentració ja es veien amb menys trànsit del que és habitual un divendres al matí.
El lema de la pancarta és clar: “Ja n’hi ha prou, millores laborals, ja! A l’educació: +salaris +recursos -ràtios -burocràcia”. Hi apareixen els quatre sindicats convocants: USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical i, també, amb els noms guixats de CCOO i UGT, les dues organitzacions que la setmana passada van signar un acord amb el Govern que inclou un increment del complement específic i reducció de ràtios en els pròxims anys. Un acord que, durant tota la mobilització, s’ha titllat de “vergonyós” perquè el consideren insuficient.
Totes les etapes educatives estaven convocades a la protesta, des de l’escola bressol fins a la universitat, passant per Escoles Oficials d’Idiomes, Formació Professional, Infantil, Primària, Secundària… I també el Personal d’Atenció Educativa (PAE), Personal d’Administració i Serveis (PAS), el sector del lleure, i el conjunt de treballadors i treballadores del sector. Així es veia també en les pancartes que mostraven els i les manifestants: “Som PAS. Som clau!” o “L’educació especial és essencial”.
Després de cinc dies de protestes per tot Catalunya, hi havia qui parlava de cansament i de perseverança, però sobretot que era un dia “històric” com no havien vist mai, i el comparaven amb les mobilitzacions del 1988. En declaracions als mitjans, la portaveu nacional d’USTEC·STEs (IAC), Iolanda Segura, ha afirmat que el col·lectiu vol negociar, mentre que “el Govern no té cap voluntat negociadora” i ha recordat l’enquesta segons la qual el 95% dels docents s’oposen a l’acord.
El secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, ha destacat que es tracta d’una vaga massiva i s’ha dirigit al Govern: “Equivocar-se és humà, i rectificar és de savis”. La secretària general de la Federació d’Ensenyament CGT Catalunya, Laura Gené, ha dit que “l’acord no és històric, el que és històric són les mobilitzacions“, tot recordant que inclouen la totalitat de les persones que formen part dels centres educatius.
Per part seva, el portaveu de La Intersindical Educació, Marc Martorell, ha subratllat que feia “dècades” que no es veia una mobilització per l’educació com aquesta a Barcelona que es tradueix, ha dit, en un “no” al pacte Govern-CCOO-UGT i ha desglossat algunes de les reivindicacions del sector: destinar un 6% del PIB a Educació, un augment salarial que garanteixi recuperar la pèrdua del 25% del poder adquisitiu dels últims anys, més personal PAE, estabilitat de plantilles i una immersió lingüística efectiva a les aules.
Durant més d’una hora, des de la plaça Tetuan fins al parc de la Ciutadella, l’ambient ha estat festiu i reivindicatiu, entonant cançons i lemes i escenificant la desitjada baixada de ràtios i l’augment de sous, ajupint-se i posant-se dempeus: “Com volem les ràtios? Avall, avall. I la burocràcia? Avall, avall. I com volem el sou? Amunt, amunt”.
Un dels moments més emotius ha estat cap a les 13.30 hores quan han coincidit amb les protestes del personal sanitari al parc de la Ciutadella, tal com era previst, abans d’arribar fins a les portes del Parlament. La manifestació educativa ha estat rebuda amb aplaudiments i botzines per part de les bates blanques, i és que durant la setmana han estat diversos els col·lectius que han donat suport al sector educatiu, des de bombers fins a la pagesia, que han acompanyat alguns dels talls de carreteres amb camions i tractors.
El sector educatiu ha contestat el sanitari amb més aplaudiments, punys en alt i xiulets, fins que ha aconseguit arribar la capçalera, i s’han cantat lemes com “Illa, escolta, s’acosta la revolta” o “Les despeses militars, per escoles i hospitals” o “Illa, Illa, Illa, volem més plantilla”, mentre es concentraven portadores de pancartes com “Cada alumne importa”, “RIP educació” o “Perquè la docència no és supervivència”. L’organització ha qualificat el seguiment de la vaga educativa en un 90%, mentre que segons dades del Govern ha estat d’un 40%. Les dues manifestacions han sumat 35.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i prop de 100.000, segons els convocants.
En el moment dels parlaments, Iolanda Segura ha ressaltat que aquesta setmana “hem buidat les aules i hem omplert els carrers i les carreteres” per dir “no al pacte de la vergonya” perquè, ha argumentat, no recupera el poder adquisitiu perdut, no garanteix una reducció de ràtios i tampoc una escola inclusiva de qualitat. “No es pot governar l’educació contra les persones que la sustentem en el dia a dia”, ha emfatitzat, i ha posat, en nom de totes les organitzacions convocants, dia i hora per reunir-se amb els representants del Govern: el pròxim dimarts a les 10 hores al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Els discursos han estat seguits d’aplaudiments i d’un crit unànime: “Ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou”. Segura ha fet un advertiment i una promesa: “Persistirem”, i ha animat a continuar amb més assemblees i més organització: “Visca la força del col·lectiu organitzat”, ha tancat.
