Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya porta tres anys llargs sense aprovar uns pressupostos propis. La situació ha bloquejat la capacitat de planificació del país i ha obligat la Generalitat a gestionar el dia a dia amb suplements de crèdit pactats any rere any. Ara, amb l’acord entre Illa, ERC i els Comuns pràcticament tancat, els nous comptes per al 2026 —els primers des del març del 2023— podrien posar fi a una etapa que ha tingut costos tangibles per als serveis públics catalans.
Educació: barraques, mestres i escola bressol
El departament d’Educació i Formació Professional, amb 8.356 milions d’euros, és el segon en dotació pressupostària, amb un creixement del 24,5% respecte al 2023. Però les xifres arriben enmig d’un conflicte laboral sense precedents recents: des del març, i de manera ininterrompuda durant tot el mes de maig, milers de mestres i professors han fet vaga i han tallat carreteres i rondes a Barcelona i arreu del país. La marea groga —el color que els docents han adoptat com a símbol— ha portat pancartes amb missatges com “Ens demanen excel·lència amb pressupost de supervivència” fins a les portes del Parlament.
Darrere la protesta hi ha reivindicacions que arrosseguen anys: la recuperació del poder adquisitiu —els docents catalans són dels tercers pitjor pagats de l’Estat—, la reducció de ràtios, més recursos per a l’escola inclusiva i menys burocràcia. El Govern va signar un acord amb CCOO i UGT, però que el sindicat majoritari del sector, USTEC, rebutja per insuficient. Les mobilitzacions s’allarguen fins al 5 de juny. És en aquest context de malestar acumulat que arriben els nous pressupostos.
Precisament en infraestructures, els pressupostos preveuen 314 milions d’euros per construir, ampliar o reformar centres educatius. La mesura té una justificació urgent: a Catalunya hi ha operatius més d’un miler de barracons en centres escolars, una situació que diverses organitzacions educatives i sindicats consideren inacceptable per a un sistema públic del segle XXI.
En l’àmbit de l’equitat, es dobla la partida d’ajuts al transport i menjador escolar, que arriba als 253 milions d’euros i ha de beneficiar 214.000 infants en el cas del transport i 46.800 en el de menjador. La mesura respon a un problema ben documentat: Catalunya és una de les comunitats amb menor despesa per alumne, però amb una presència notable de l’escola concertada, la que cobra les quotes familiars més altes de tot l’Estat.
Pel que fa a l’etapa 0-3, els comptes creen 900 noves places en escoles bressol públiques i preveuen 54,3 milions per a la implantació progressiva de la gratuïtat d’aquesta etapa, un compromís que el Govern ha adquirit com a prioritat de legislatura.
El llarg túnel sense comptes nous
Els darrers pressupostos aprovats van ser els del 2023, impulsats pel govern d’ERC en minoria de Pere Aragonès amb el suport del PSC i dels Comuns, i aprovats al Parlament el 10 de març d’aquell any. A partir d’aleshores, la Generalitat va entrar en una dinàmica de pròrrogues que s’ha perpetuat fins avui.
El 2024, el govern d’Aragonès no va aconseguir tirar endavant uns nous pressupostos. La falta de suport parlamentari va ser una de les causes que va accelerar la convocatòria d’eleccions anticipades. Amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència, la situació no va millorar de manera immediata: en el seu primer any al capdavant de la Generalitat, Illa tampoc va aconseguir els suports necessaris per aprovar els comptes del 2025. El resultat va ser que el país funcionés un altre any prorrogat, amb els pressupostos del 2023 com a base.
Per compensar la rigidesa d’aquesta situació, el Govern va recórrer a un mecanisme excepcional: l’aprovació de suplements de crèdit. En total, durant el 2025 es van aprovar tres ampliacions que van injectar prop de 4.000 milions d’euros addicionals als comptes prorrogats.
Aquests suplements, pactats amb ERC i els Comuns, van permetre mantenir a flotació els serveis bàsics, però no eren una solució estructural. Sense uns pressupostos actualitzats, decisions estratègiques com l’ampliació del cribratge del càncer de còlon i de mama van quedar congelades. El sistema de salut, l’educació i els serveis socials van acumular un dèficit de planificació que els nous comptes hauran d’intentar resoldre.
Amb tot, val la pena posar en perspectiva la durada del bloqueig: aquest ha estat el període més llarg sense pressupostos aprovats des de la primera legislatura. Supera els tres anys i un mes que va transcórrer entre el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, fins als comptes aprovats en pandèmia l’abril del 2020, just després de l’aplicació del 155.
L’intent fallit del febrer i la recta final
El primer intent d’Illa per aprovar els pressupostos del 2026 va fracassar abans d’arribar al Parlament. El 27 de febrer, el Govern va aprovar el projecte de llei al Consell Executiu amb el suport dels Comuns, però sense haver tancat l’acord amb ERC. Els republicans van bloquejar els comptes perquè consideraven que el PSC no avançava prou en la cessió de la gestió de l’IRPF a Catalunya, una de les seves exigències centrals des de l’acord d’investidura d’Illa, i van advertir que presentarien una esmena a la totalitat si no hi havia avanços. Davant la impossibilitat d’obtenir els vots necessaris, el projecte va quedar aturat al Parlament sense ni arribar a votació.
Des d’aleshores, les negociacions s’han reprès amb un to diferent. ERC ha acabat rebaixant la seva principal línia vermella: la recaptació del 100% de l’IRPF ha quedat fora de la taula de negociació pressupostària, en gran part pel bloqueig de Junts al Congrés. A canvi, republicans i socialistes han acordat un paquet de contrapartides concretes: el rellançament del tren orbital, el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya amb 527 milions fins al 2029, i avenços en autogovern com ara la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
El dilluns 18 de maig, Illa i Junqueras van presentar junts el projecte del tren orbital a Sant Sadurní d’Anoia. Aquella mateixa nit, el consell nacional d’ERC va avalar formalment els pactes en una reunió de tres hores i mitja que va acabar sense votació formal dels òrgans del partit. L’endemà, dimarts 19 de maig, Illa i Junqueras van signar l’acord a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. L’objectiu del Govern és aprovar els comptes en un nou Consell Executiu extraordinari demà divendres 22 de maig i registrar-los al Parlament el mateix dia. El calendari apunta a uns pressupostos en vigor a principis de juliol.
Un pressupost rècord amb accent social
Els pressupostos per al 2026 sumen un total de 49.162 milions d’euros, una xifra rècord en la història de la Generalitat. Representen un increment del 22,8% respecte als darrers comptes aprovats, els del 2023. El Govern destaca que tres de cada quatre euros del pressupost es destinen a partides socials i vinculades a l’estat del benestar: educació, sanitat, drets socials i habitatge.
Les inversions arriben als 4.146 milions, compensant amb escreix la fi dels fons europeus Next Generation. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha subratllat que des del 2020 “ha crescut un 50% la despesa corrent, sobretot Sanitat, que l’any 2019 estava per sota dels 10.000 milions i avui està per sobre dels 16.000”.
Sanitat: l’aposta per l’atenció primària
El departament de Salut es consolida com el de major dotació pressupostària, amb 13.840 milions d’euros, un increment de 2.428 milions respecte al 2023, equivalent a un augment del 21,3%. L’atenció primària rep una injecció notable: 616 milions d’euros addicionals, amb l’objectiu que representi el 31% del pressupost total de salut, seguint els criteris de l’OMS. Aquesta aposta és rellevant perquè Catalunya ha estat històricament per sota d’altres comunitats autònomes en inversió per càpita en sanitat pública, una realitat que ha impulsat la sanitat privada entre els qui es poden permetre pagar.
Els comptes preveuen 5.911 noves places de personal sanitari i administratiu, una mesura destinada a reduir les llistes d’espera i millorar la qualitat de l’atenció. En paral·lel, s’hi destinen 463 milions d’euros en inversions per construir, ampliar o reformar hospitals i centres d’atenció primària arreu del territori. Entre les actuacions concretes, destaquen 54,2 milions per a la transformació global de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, 23,9 milions per a la remodelació del Clínic de Barcelona, 17,8 milions per a l’ampliació del Verge de la Cinta de Tortosa i 14,2 milions per a millores a l’Hospital Trueta de Girona. L’atenció especialitzada, per la seva banda, rep més de 8.600 milions, amb l’objectiu que les persones que ho requereixin puguin ser ateses en un termini màxim de 48 hores.
L’increment és substancial, però la sanitat pública catalana acumula anys de dèficit pressupostari estructural: cada exercici s’acaba gastant per sobre del que s’ha previst, generant una bossa de deute d’uns 2.000 milions que s’arrossega d’un any a l’altre. Créixer en xifres és necessari, però no suficient si el sistema no millora també la capacitat de gestionar els recursos.
Uns comptes que arriben tard, però que arriben
Els pressupostos del 2026 arriben amb retard i amb crítiques de bona part de l’oposició, però si s’acaben aprovant permetran a Catalunya planificar amb horitzons clars per primera vegada en tres anys. La pregunta és si les xifres es traduiran en millores concretes o si, com ha passat altres vegades, es quedaran en intencions. La sanitat i l’educació necessiten diners, però també una gestió que converteixi els recursos en resultats. Enmig del soroll de les negociacions, allò que compta és el que acabarà rebent el ciutadà al CAP o a l’escola.
