Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En Francisco Javier Vera Manzanares és un jove de setze anys que des de ben petit es reivindica com activista climàtic i defensor de drets humans. Va néixer a Colòmbia, on la seva veu reivindicativa el va portar a rebre amenaces. Finalment, amb nou anys, va abandonar el país amb la seva família i van venir a Espanya. I en fa quatre que viu a Girona.
Ara està fent el seu treball de recerca justament sobre la importància de tenir en compte la veu dels infants. En un futur li agradaria estudiar Dret o Ciències Polítiques. Però més enllà de l’activisme, també li agrada llegir i el mar on sovint va a nedar o a bussejar.
Ara que són les vacances escolars d’estiu i no té la seva agenda tant plena com de costum aprofitem per entrevistar-lo per a la nostra secció d’Alumnes amb molt a dir.
Com va néixer el teu interès pel medi ambient i els drets humans? De petit ja mostraves interès per aquests temes?
Jo soc de Colòmbia i des de ben petit vaig néixer en un entorn envoltat d’una natura meravellosa, i això em feia ser més sensible i conscient de la seva vulnerabilitat.
Per altra banda, la meva mare és treballadora social i el meu pare advocat, i a casa d’alguna manera he estat exposat a lluites socials, feministes i drets humans. Els meus pares sempre m’han tractat com a una persona-ciutadana del món i he sentit que els meus drets són respectats en tot moment. Tenien en compte la meva veu i jo m’he sentit escoltat. Això t’empodera en altres espais fora de casa com l’escola, el barri, etc.
De fet, va ser així com vaig liderar Guardianes por la Vida, un moviment d’infants, adolescents i joves que lluitem per al medi ambient per poder tenir un món més saludable i sostenible. On actuem des de la reivindicació però també des de l’educació mediambiental en centres educatius, especialment en escoles d’Amèrica Llatina.
Des d’aleshores, he anat movent-me per tal d’incidir en altres espais de decisió política. Per això, m’he anat incorporant en aquesta línia de reivindicar els nostres drets com a ciutadans del món.
La base del teu discurs és l’ecoesperança. Quins valors representa?
És una postura ètica i política que busca organitzar-nos de forma col·lectiva i actuar per poder canviar les coses. Per definir-ho sempre dic que no és ni el contrari de l’ecoansietat que sovint vivim, ara especialment els joves, ni tampoc un ecooptimisme.
Ara vivim una situació caòtica en termes polítics, socials i ecològics. Hi ha una crisi planetària i una degradació de la nostra societat en termes generals. Hi ha alts nivells de violència i discursos d’odi, i sembla que el món tendeix anar cap a la guerra. A més, veiem com per primer cop la democràcia i els seus valors es veuen afectats.
L’ecoesperança doncs no nega el caos, sinó que el reconeix i el fa servir per organitzar-nos, actuar i poder revertir la situació complicada que vivim.
Com definiries la situació actual?
El fet que es vagi perdent el consens social, especialment entre les societats ja desenvolupades (nord global), i també entre els mateixos estats, provoca que hi hagi una militarització a tot arreu, no només a Europa. Tot plegat provoca que es perdi el focus en el veritable problema que tenim com a civilització i aquest és ni més ni menys que el canvi climàtic.
Curiosament, estem adreçant tots els diners i esforços a les armes quan els hauríem d’invertir a combatre el canvi climàtic. I això no s’està fent, tothom sap quin és el problema real, però mirem cap a una altra banda… Segurament hi ha interessos econòmics que potencien aquesta situació absurda, la carrera armamentista sempre ha anat lligada al consum de combustible fòssil (el pitjor enemic del canvi climàtic).
Estem adreçant tots els diners i esforços a les armes quan els hauríem d’invertir a combatre el canvi climàtic
L’hegemonia global està canviant, la Xina té cada cop més poder i veiem una digitalització hiperaccelerada. No entenc massa sobre IA, però de la mateixa manera que surten avenços nous cal que la regulació d’aquests també vagi al seu ritme i no arribi tard. De fet, tota aquesta digitalització té molt a veure amb la degradació del medi ambient, ja que es necessiten grans quantitats d’aigua per refrigerar-se i també tenen un impacte sobre la terra que ocupen.
I els valors democràtics i drets humans, diries que estan en perill?
Durant anys hem vist un autèntic avenç amb tema de drets, però estem en un moment complicat on poden perillar. Especialment per tots aquells col·lectius que sempre han estat més reprimits. De cap manera, podem perdre drets, els hem de conservar i adquirir-ne de nous.
Ara bé, si la humanitat viu un moment de canvi també és el moment de poder crear altres drets. Justament amb un amic estem treballant en una idea que és poder crear un nou article dins la convenció de drets dels infants on es preservi la possibilitat de crear altres drets.
Com és el teu dia a dia com activista? Com combines l’activisme amb els teus estudis?
El meu dia a dia és com el d’un infant de la meva edat. Bàsicament, vaig a l’institut, cada dia passo per la biblioteca a llegir el diari, també treballo en el moviment de Guardianes por la Vida per tal d’organitzar-nos, i també intento anar al mar a nedar i a relaxar-me.
A més, dinamitzo les meves xarxes socials per comunicar i donar seguiment a tots els projectes que tenim en marxa. Però cal sempre trobar equilibri amb totes les coses.
Diries que ets un alumne excepcional?
És cert que tinc unes condicions particulars i diferents. El fet de viatjar tant fa que perdi classes, però, tot i això, fent un gran esforç, intento recuperar temari i no perdre el fil.
És una vida agitada, pensa que l’any passat vaig fer els exàmens trimestrals en dos dies, entre dos viatges d’agenda. A mi m’agrada l’adrenalina, però mentre hi hagi equilibri i gaudeix-hi. En aquest sentit, la meva mare és una peça clau per trobar aquest equilibri.
Tu que t’has mogut per ambients de política, activisme, etc., com és? És un món fals o realment es prenen decisions importants?
És un món molt burocràtic però apassionant a la vegada. Cal poder ocupar aquests espais, perquè és una oportunitat per la ciutadania de sentir-se escoltats. Els infants tenim pocs espais des d’on poder fer-nos sentir, així que cal aprofitar-los!
Si no els ocupem, deixem que es quedin en grans mans de grups econòmics i cal anar amb compte perquè són els que acaben bloquejant algunes decisions importants.
Els infants tenim pocs espais des d’on poder fer-nos sentir
Els parlaments han de ser diversos per poder arribar a consensos, perquè en l’àmbit europeu no es funciona per votació sinó per consens. Això ho complica tot, però, malgrat això, hi ha avenços. Tot i que és cert que hi ha mancances en el sistema.
T’han nomenat assessor del Comitè de Drets dels infants de l’ONU i Defensor del Medi Ambient i Acció Climàtica per a Amèrica Llatina i el Carib per UNICEF. Això t’ha portat a assistir a esdeveniments importants arreu del món. A on has estat?
En molts països, però hi ha molts racons que encara no conec, sobretot m’agradaria conèixer més Catalunya, sobretot Lleida i Tarragona. Per a mi, viatjar és una manera d’aprendre perquè vius noves experiències, tens accés a nous coneixements i cultures i això és un aprenentatge molt interessant.
I a Catalunya com t’hi sents?
Per sort, aquí hi ha una escolta activa de la infància. Però això no passa a tot arreu. Amb UNICEF estem intentant portar la veu dels infants a altres països. Perquè la participació dels nens i nenes sovint queda reduïda, es menysté o acaba infantilitzant-se, perquè no es treballen temes importants sinó secundaris.
Cal reformular les polítiques públiques i la presa de decisions polítiques vinculants on es decideixen temes que afecten els infants, però que ara mateix no se’ls està preguntant la seva opinió.
Qui t’inspira en el teu dia a dia? Qui són els teus referents?
Els meus companys de lluita i totes les injustícies que vull combatre. Quan veig tot el que passa, les mancances i els drets vulnerats que hi ha… em dona força per tirar endavant.
Alguna anècdota? Un moment complicat o tens que hagis viscut?
Recordo especialment la convenció de canvi climàtic que hi va haver fa dos anys al Congo. Es va vetar el mot infant en la redacció final! Hi havia un infant en la negociació, espero que a poc a poc hi hagi més representació i participació de la infància dels països que hi participen.
Com veus actualment als infants i adolescents?
La nostra generació serà la primera que viurà pitjor que els seus pares. I això ja es comença a veure, els nostres pares van tenir moltes més oportunitats de vida que nosaltres en molts aspectes: habitatge, educació, serveis socials, transport públic, etc. Són tota una sèrie d’avantatges que s’estan precaritzant moltíssim. Però també la primera que viu envoltada de pantalles, fake news i altres discursos que els empoderen amb informacions buides.
En el meu treball recerca just estic analitzant aquesta idea que hi ha sobre la desafecció entre els adolescents i els joves. L’anàlisi que en faig es pot emmarcar en una situació temporal, ja que ara hi ha corrents alternatius que defensen idees més tradicionals. Però també es podria analitzar des d’una altra perspectiva com la de l’adultocentrisme creixent.
Les paraules que es dirigeixen cap als infants tenen un afecte. Si els anem dient contínuament que no poden participar, que molesten, que han de créixer per ser útils, etc., el que provoca aquest discurs és l’acumulació d’aquesta desafecció que finalment esclata entorn dels setze als divuit anys quan acaben votant idees de contrapoder que es plantegen com a renovades i amb solucions populistes. Buscar solucions fàcils a situacions complexes.
Com creus que es pot motivar les noves generacions a canviar les coses? Per què encara es poden canviar, no?
Jo crec que la situació és molt complicada. Cal reconèixer els errors que hi ha hagut, la gent que hi ha al poder no és prou conscient del malestar de molts ciutadans. No se n’adonen, i això és un problema molt gros.
I sí que hi ha temps per poder girar la truita a aquesta situació perquè si no ho fem recularem molt cap enrere pel que fa a drets… Fa falta una oposició forta, sobretot en termes socials. Però hi ha moltes contradiccions polítiques també, es promouen macroesdeveniments, l’ampliació de l’aeroport, i a la vegada diuen que treballen contra el canvi climàtic. El discurs és un i l’acció és una altra, cal coherència, més sinceritat i aproximació a la població general.
Cal revisar la democràcia actual i potenciar sistemes més participatius, inclusius, i sobretot, més descentralitzats on realment es treballin els interessos de la ciutadania. I cal recordar sempre que quan anem junts, no tenim por.
