Actualitat

Més recursos però més insatisfacció; balanç de cinc anys del decret d’inclusiva

El decret d’escola inclusiva no s’està desplegant prou bé o amb prou eficàcia. Això ja fa temps que ho venen dient moltes persones i entitats, inclòs el Síndic de Greuges, i a aquesta constatació s’hi ha sumat avui la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), formada per les federacions i entitats d’acompanyament a la infància que formen part de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta plataforma ha presentat un informe (el número 65 de la col·lecció ‘Catalunya social’), elaborat per la periodista i professora associada de la UOC Núria Martínez, en el qual s’analitzen els cinc anys d’aplicació del decret. La conclusió no s’allunya gaire dels informes precedents: falten recursos, falta transparència i falta el que el Síndic en deia cultura inclusiva i que en aquest informe s’anomena “mirada inclusiva transversal”.

L’informe se centra en els 39.596 alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta és la terminologia usada a l’informe, si bé darrerament s’usa més NESE A (necessitats especials de suport educatiu). En tot cas, aquestes categoritzacions han anat variant tant al llarg del temps que no s’acaba de tenir clar amb exactitud el seu abast. Inclou els alumnes que presenten algun tipus de discapacitat, però no només. Tampoc les xifres que aporta sobre alumnat escolaritzat en Centres d’Educació Especial, malgrat que són del mateix Departament d’Educació, coincideixen amb les que, per exemple, ha proporcionat la mateixa font oficial en les rodes de premsa d’inici de curs. Així, per exemple, segons l’informe de PINCat, el curs 2021/22 hi havia 6.153 alumnes en CEE i segons el dossier d’inici de curs del mateix Departament n’eren 8.067.

En tot cas, l’informe aporta, també citant al Departament, una dada fins ara inèdita, que és la inversió total en educació inclusiva al llarg dels darrers cursos. Aquesta inversió, que el curs 20/21 es va situar en 426,7 milions d’euros és un 15% superior als 359,7 que es van invertir el curs 2017/18, el de l’aprovació del decret. L’autora de l’informe ha explicat a aquest diari que Educació no detalla el mètode de càlcul per arribar a aquestes xifres, és a dir, què considera que és despesa en educació inclusiva i què no ho és, una frontera molt difícil de delimitar. Segons dades del Departament recollides també a l’informe, Educació ha analitzat si s’havien complert les previsions de la memòria econòmica del decret, i la resposta és que sí i que no. És a dir, hi havia un seguit d’actuacions previstes per una inversió total de 142 milions, de les quals les que s’han fet han arribat als 117 milions de despesa (o d’increment de despesa, si es té en compte que se sumen a la que ja es feia abans del decret), però a la vegada s’han fet altres actuacions no previstes en el decret que sumen 264 milions, i que per tant són molts més dels contemplats inicialment.

Al respecte, l’informe cita aquesta explicació de la nova directora general d’Educació Inclusiva, Laia Asso: “Part de la inversió queda reflectida a la previsió del decret, però també hi ha recursos que tenen a veure amb la millora cap un sistema d’educació inclusiu que no estan inclosos en el decret, on la despesa ha superat la previsió inicial”. I a continuació s’esmenta una major dotació de psicopedagogs, orientadors, docents d’aules d’acollida o mestres d’educació especial, entre d’altres.

A banda, l’informe també constata que l’alumnat amb NESE A (o NEE) escolaritzat en centres concertats baixa lleugerament, el mateix que puja a la pública; o el fet, també conegut, que els centres especials escolaritzen un percentatge lleugerament superior d’alumnat d’origen immigrant (19%) en relació al sistema ordinari (17%). També crida l’atenció la molt escassa presència d’alumnat amb NESE A en la formació postobligatòria. El curs 2021/22 només n’hi havia 583 cursant batxillerat i 620 fent algun grau d’FP. Els IFE (Itineraris Formatius Específics) ja sumaven aleshores 969 alumnes, una xifra que segur que ha augmentat, ja que des de la posada en marxa d’aquesta formació de quatre anys cada curs s’han anat creant nous grups a tots els serveis territorials.

Desigualtats, discriminació, opacitat

Xifres a banda, l’informe de Núria Martínez constata la insatisfacció de les famílies i les entitats pel que fa al desplegament del decret. No s’ha aconseguit baixar el nombre d’alumnes escolaritzats en centres d’educació especial (al contrari, ha augmentat); ni un sector important de famílies amb fills amb discapacitat confia ara més que abans en el sistema educatiu ordinari, fet que provoca que es mantingui alta la demanda per una escolarització en centres específics. I la reconversió dels CEE en CEEPSIR s’està fent a pas de tortuga. A més, es constata també que encara hi ha edificis d’escoles i instituts en els quals l’accessibilitat no està garantida. I que a banda de problemes d’accessibilitat física, com manca de rampes i ascensors, també hi ha la dels materials, en especial les eines digitals. Això, afirma l’informe, “perpetua el capacitisme i la segregació”.

També s’apunta que el sistema té un problema “d’opacitat”, ja que no se sap com estan distribuïts els recursos. De fet, el decret contemplava la publicació d’un mapa de recursos, del qual es ve parlant des d’aleshores i que no ha vist la llum encara en aquests cinc anys. En aquest sentit, la directora general, que s’ha encarregat de cloure la jornada, ha afirmat que la seva publicació és imminent, i que durant un temps estarà en “versió oberta” perquè tothom qui vulgui pugui fer aportacions i correccions. Asso també ha dit que des de la seva direcció general s’està posant el focus en una nova convocatòria de CEEPSIRS, en millorar la situació dels monitors de suport (més coneguts com a vetlladores), en la formació dels docents “que hi ha ara i que hi haurà”, i en potenciar els serveis educatius (EAP, CREDA, CRETDIC, etc.) perquè esdevinguis autèntics generadors de transformació.

L’informe finalitza amb 10 propostes “perquè l’escola inclusiva sigui una realitat”. La primera és “aplicar un pla de xoc que desplegui correctament el decret”. També es demana “garantir l’accessibilitat universal”, “formar la comunitat educativa”, “acompanyar l’equip amb professionals especialitzats”, “més inclusió a l’escola concertada”, “més inclusió a la postobligatòria i en les activitats de lleure”, “més sensibilització social” (perquè la societat entengui els beneficis de l’educació inclusiva), “aplicar canvis en el sistema d’avaluació” (no esmenta la titulació, que és una altra qüestió sobre la qual es registren moltes queixes), “escola inclusiva a tot el territori”, i “aplicar canvis en els horaris i en el calendari escolar”. En aquest últim punt, l’informe critica els horaris “rígids” del sistema educatiu i s’alinea amb els qui propugnen un escurçament de les vacances escolars i que els instituts recuperin l’hora de menjador, ja que, segons es diu, els perjudicis de l’actual situació s’agreugen en el cas dels alumnes amb NEE.