Aquest és un article publicat a eldiario.es
L’Estat del benestar va ser concebut com un igualador d’oportunitats davant les diferències socials i una xarxa de protecció enfront dels embats de la malaltia, la vellesa o la pobresa. En el cas d’Espanya -i durant aquests sis anys de la Gran Recessió- el sistema ha protegit de manera notable els pensionistes i, en menor mesura, els aturats, però ha fracassat estrepitosament en la protecció dels infants. Amb un de cada tres menors en situació de pobresa o risc d’exclusió, avui el nostre país assoleix nivells rècord en un àmbit que estableix el raser moral de les societats i les seves possibilitats de progrés futur.
Quina part d’aquesta situació depèn d’un major esforç pressupostari de les administracions públiques és un assumpte que no té una resposta simple. Nivells equiparables de despesa en diferents països o regions obtenen resultats molt diferents, perquè l’eficàcia de la inversió en infància està relacionada amb els destinataris, l’abast i la durada les polítiques.
El que sembla fora de discussió és que el volum de la despesa importa, perquè les seves reduccions estan directament relacionades amb el deteriorament de les condicions de vida dels nens. D’acord amb l’informe d’UNICEF Els nens de la recessió -que analitza l’impacte de la crisi en la infància dels països desenvolupats- és possible identificar dues fases molt clares en la resposta dels països a la crisi: durant el període 2008-10, caracteritzat per l’expansió de la despesa en polítiques de protecció, 19 dels 30 països analitzats van aconseguir reduir la pobresa dels nens (en algun cas, com el de Lituània, Islàndia i el Regne Unit, de manera considerable). El panorama va canviar de manera radical amb l’aplicació de les mesures d’austeritat, un període (2010-12) en què només quatre països van aconseguir reduir la pobresa infantil més d’un 1%.
Espanya constitueix un petit laboratori d’aquest experiment social, com mostren els números analitzats per la Fundació porCausa a partir de les dades de la Fundació Farigola/UNICEF Comitè Espanyol. El fenomen de V invertida que representa l’evolució de la despesa entre 2007 i 2013 coincideix amb un punt d’inflexió en els nivells de pobresa dels nens, que cauen lleument fins a 2011 i creixen des de llavors.
Com en altres àmbits essencials de l’interès públic, la informació amb què treballem és massa gruixuda per establir conclusions definitives que informin un debat públic de qualitat sobre aquest assumpte, però almenys serveix com a senyal d’alarma. Cap campanya electoral estarà completa si no aborda aquestes qüestions de manera clara en les pròximes setmanes.
