L’educació en valors és un dels aspectes que més importància adquireix en l’Educació Infantil. El valor de la responsabilitat s’inculca des de l’edat més primerenca, s’ensenya als nens i nenes a reconèixer les conseqüències dels seus actes, fent que se’n facin càrrec sempre que per la seva edat sigui possible. Però fem-nos una pregunta: ¿Els i les docents (educadors/es i mestres) que acompanyem els nens i nenes actuem amb responsabilitat?
Responsabilitat significa comprometre’s, actuar de manera correcta, respondre per algú o per alguna cosa. Podem veure la responsabilitat com la consciència sobre les conseqüències que té tot el que fem o no fem, sobre la nostra persona o sobre d’altres. La responsabilitat en Educació Infantil adquireix un significat íntegre i ple per als docents per dos aspectes molt importants, alhora que necessaris envers la infància. D’una banda, som responsables de cada criatura que eduquem i de respondre per elles en multitud de circumstàncies. De l’altra, som responsables de la nostra persona, dels nostres actes i actituds i de la nostra manera de ser i d’estar amb aquesta criatura.
La criatura es troba en període de creació (Montessori, M. 1936), és a dir, en procés de construcció de si mateixa, i les bases de la seva personalitat es construeixen a partir de les experiències que viu en l’ambient (social, educatiu i cultural). Es desenvolupa com a subjecte a partir d’altres, amb altres i en oposició a altres (Chokler, M. 1998). Entenent això, podem afirmar que el o la docent afavoreix i influeix en aquesta construcció i ho fa per dos camins. Per una banda, la criatura té gran admiració per la persona que l’acompanya i serà el seu model de referència i d’imitació. De l’altra, la confiança i la seguretat que es diposita en la criatura i en les seves capacitats serveixen d’empenta per al seu aprenentatge.
Per tant, les actituds de l’educador, directes o indirectes, igual que els seus sentiments i la seva integritat són determinants i significatius de cara a un desenvolupament saludable de la personalitat del nen o nena.
Si els infants creixen en un ambient amb docents que els acompanyen de manera amable i responsable, on es tingui comprensió plena per les fases del seu desenvolupament i les seves veritables necessitats –necessitat de moure’s en llibertat, necessitat de jugar, necessitat d’afecte i d’establir un vincle afectiu de qualitat, necessitat d’un ambient segur que potenciï el desenvolupament de les seves capacitats i necessitat de respecte i acceptació de la seva individualitat–, podrem, llavors, donar suport a l’infant, conrear el seu benestar, afavorir la seva autonomia, motivar el seu aprenentatge actiu i enfortir la seva autoconfiança.
L’educació infantil necessita docents que encoratgin els nens i nenes a apoderar-se, a ser lliures, a ser protagonistes i actors del seu propi aprenentatge. Docents que siguin coherents i eduquin amb l’exemple, que es transformin internament, que no projectin les seves frustracions o desitjos personals, que s’alliberin de prejudicis i velles concepcions per reconèixer i confiar en el nen i la nena capaç i competent. Aquest és el veritable camí per educar infants virtuosos i honrats.
La nostra costum és visualitzar un nen o una nena que encara no ha arribat, oblidant que l’infant que tenim al davant, que pot ser de sis mesos o de quatre anys, no és un projecte de futur que l’adult o el sistema socioeducatiu construiran (o destruiran), sinó que és un ésser present, que viu i que sent aquí i ara. Un ésser complet, amb necessitats i interessos, que és capaç de construir-se a si mateix en interacció amb l’entorn i amb les persones que l’envolten.
Assumim la responsabilitat de convertir l’Educació Infantil 0-6 en un procés més humà, en el qual prevalgui l’interès i el respecte per la petita persona i el seu ritme de desenvolupament per sobre de la instrucció i l’ensinistrament que marca massa sovint aquest primer tram del sistema educatiu. Una educació infantil que permeti connectar amb cada criatura, on imperi la calma i la tranquil·litat per aprendre i desaprendre i que permeti créixer amb originalitat. La infància té dret a ser i a estar, a germinar i a florir.
