Opinió

Discriminació per motiu de discapacitat a l’elecció de la llengua base a València

S’ha celebrat una votació per a l’elecció de la llengua base als centres educatius de tota la comunitat valenciana. A la votació les famílies elegien en quina llengua base s’estudiarà en el curs dels seus fills i filles. Algunes famílies no han tingut dret a vot, són les famílies que tenen els fills matriculats en modalitat d’unitat específica en centre ordinari o en Centre d’Educació Especial, és a dir, els fills dels quals tenen discapacitat.

Aquesta votació té importants implicacions educatives relacionades amb l’aprenentatge de les llengües, del valencià i el castellà sobretot. Això ha estat el que més polèmica ha portat als mitjans de comunicació i s’han posat demandes a la llei. Però no se n’ha parlat res del que suposa en termes de discriminació i exclusió de l’alumnat més vulnerable.

En primer lloc, la llei directament segrega i exclou de la consulta les famílies amb alumnat amb Necessitats Educatives Especials escolaritzats en aules UECO i en centres específics. L’argumentació de la llei diu que aquestes famílies no cal que votin perquè triaran de forma individual. Això que sembla un tracte preferent, en què tenir en compte les seves característiques i necessitats per tenir discapacitat, en realitat és una exclusió en tota regla, en què se’ls nega a aquestes famílies la capacitat de decidir quina llengua base hi haurà al grup classe a què pertanyen els seus fills.

Posaré un exemple pràctic perquè s’entengui com aquesta llei és discriminatòria: un alumne amb una modalitat d’escolarització UECO (Unitat específica en centre ordinari). Aquest nen passa un 30% del temps a l’aula UECO i un 70% del temps a la seva aula ordinària de 3er B. La família d’aquest nen no pot votar, el que preveu la llei és que comunicarà al centre individualment en quina llengua vol que rebi l’escolaritat, però no pot participar en la votació, amb la qual cosa, no decideix ni en quina llengua base s’educarà el 30% del temps a l’aula UECO (allà cada nen o nena haurà triat una, però són un únic grup que treballa conjuntament) del temps.

És greu que la llei pressuposi que a les aules quan es parla en gran grup o petit grup, realment el professorat no s’adreça a aquest alumnat, que hi són, però com si no hi fossin, segons sembla només “existeixen” quan hi ha una atenció individualitzada en la llengua que ha triat la seva família. Res més lluny del dret a l’educació inclusiva, en què els centres educatius i les aules han de trencar les barreres per a l’accés, l’aprenentatge i la participació, i treballar per fer accessible l’experiència a l’escola a tot l’alumnat amb tots els mitjans al seu abast, és a dir, quan es fa una classe, en la llengua base que sigui, hi ha l’obligació d’amplificar el missatge amb tots els mitjans.

D’altra banda, hi ha un altre pressupost paternalista i discriminatori en el text de la llei: “l’alumnat que presenti necessitats educatives especials, escolaritzat en centres d’educació especial o en unitats específiques en centres ordinaris, serà partícip en els processos d’ensenyament-aprenentatge en la llengua cooficial que sigui habitual en el seu àmbit familiar, o si no n’hi ha, en aquella llengua cooficial en què disposi d’acord amb els seus membres. En conseqüència, els representants legals de l’alumnat esmentat comunicaran al centre docent de forma individual la llengua d’elecció i no hauran de participar a la consulta”.

Com es pot llegir, l’elecció individual que pugui fer la família ha d’estar supeditada a la que sigui habitual en l’àmbit familiar o en què disposi un domini més gran, donant per fet que la família d’aquest alumnat no pot tenir la voluntat que el seu fill o filla s’eduqui i domini les dues llengües cooficials de la nostra comunitat, que si ells són d’origen migrant no renunciïn a que el seu fill renunciïn a més que el seu fill o filla valenciana renunciïn a que el seu fill o la ciutadania hi renunciïn. A les aules UECO i als Centres d’Educació Especial hi ha alumnat molt divers, és cert que a una part d’aquest alumnat es recomana pedagògicament parlar-li en la seva llengua materna, però també tenim alumnat que domina diversos idiomes, amb aquesta llei s’està fent “taula rasa”, com si no importés la inclusió social que pot obtenir aquest alumnat en educar-se en una de les nostres.

En tercer lloc, és excloent perquè torna a establir les dues línies (castellà i valencià) que hi havia abans a la nostra comunitat; aquestes línies en què se segrega l’alumnat segons la llengua d’elecció de les famílies sabem que acaba sent un gran problema per a la inclusió de l’alumnat de fills de migrants i l’alumnat racialitzat. A la gran part dels col·legis que tenien dues línies, acabava havent-hi un grup molt reduït d’alumnat en la línia en castellà, amb un nivell de competència curricular més baix i amb molts «repetidors» i un altre grup molt nombrós amb la resta d’alumnat, les famílies del qual parlessin l’idioma que parlessin a casa, els matriculaven a Valencià per fugir de la segregació.

El vent antidemocràtic que creix a la Generalitat també ha colpejat les persones amb discapacitat.