Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
«Humanitzem el que ens passa a còpia de parlar-ne,
i en fer-ho aprenem a ser humans»
Hannah Arendt
Hi ha pobles que no desapareixen, reben el seu llegat a través del llenguatge, mitjançant les lleis, les tradicions, les institucions o l’acceptació de formes d’autoritat (pròpies i externes). Un equilibri delicat entre les necessitats i els interessos. Tanmateix, moltes cultures han pogut aixecar-se sobre les ruïnes malgrat la crueltat dels seus dominadors, transmetent a les seves generacions els codis més savis per així adaptar-se als requisits dels entorns.
Ara per ara, a molts indrets no és permès que els conflictes atemptin contra la dignitat humana i el dret dels pobles. No obstant això, assolim reptes que requereixen un tacte especial, una major reflexió en la recerca de solucions, més intel·ligència social, amb prudència en aplicar la llei al peu de la lletra: per exemple, quan es tracta d’organitzar la convivència. Arraconar els estigmes, identificar allò bo (no només allò dolent), tenir cura dels missatges, sense ingenuïtats ni excessos… Informar amb rigor i compromís col·lectiu per fer les coses correctament.
Tothom és influenciable -cal acceptar aquesta realitat- doncs no sempre estem en condicions d’opinar bé, de saber distingir la veritat davant d’altres maneres de pensar
Per jutjar és important no sotmetre’ns a preferències ni conveniències emocionals, caldrà atendre les circumstàncies sense deixar-se dur per la pressa dels fanatismes, analitzar tots els angles, avantatges i inconvenients, antecedents… Tothom és influenciable -cal acceptar aquesta realitat- doncs no sempre estem en condicions d’opinar bé, de saber distingir la veritat davant d’altres maneres de pensar. La bona notícia és que els escrúpols no són permanents: hem de dubtar dels prejudicis; es pot aprendre a canviar amb criteris que orientin les decisions. Perquè debatre vol dir discernir, no atacar.
La història de les ideologies acostuma a caminar per una passarel·la nodrida d’errors, sovint suggereix que qui persegueix el poder acaba perdent sentiments d’empatia i generositat, condueix a naturalitzar la discriminació limitant la llibertat d’expressió, normalitzant la marginalitat, emprant polítiques més publicitàries que efectistes, confonent la solidaritat amb la satisfacció d’egos narcisistes.
Conviure en pluralitat exigeix desenvolupar fórmules de gestió que sàpiguen combinar els interessos legítims (prou variats) amb una mirada neta, per molt que ens incomodi –consensuant o discrepant- que permeti cultivar l’art de la conversa, una pedagogia del diàleg que respecti (també limitant) els esquemes morals de cada grup o individu.
2025 ha estat declarat Any del Poble Gitano a l’Estat espanyol. El reconeixement d’aquesta ocasió suposa prosseguir un viatge que avanci cap a quotes més altes de democràcia.
