Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc

    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    Alejandro Hidalgo Zamorano
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Atreveix-te!

    Jaume Celamaig 10, 20214 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Conec en Joan des de qui sap quan però des de fa molt. Vam començar sent companys de centenars de reunions i d’accions, de manifestos i jornades i congressos sobre l’educació. I ara puc afirmar que som amics, perquè parlem d’altres coses. M’agrada conversar amb ell, sobretot quan hi discrepo, que no passa massa sovint. Dic això perquè sempre aprenc més quan algú em remou les seguretats, les certeses. En Joan és dels que remou perquè sap de què parla tot i que la vida, el pas del temps, ens ha fet a tots dos menys definitius, més oberts a la novetat, menys categòrics i menys esclaus d’uns determinats principis inamovibles. I malgrat tot en educació hi ha principis que cal mantenir perquè si els toquem cau tot l’edifici, com per exemple tenir clar que l’escola –transmissió i  novetat– és fonamental per la vida de les persones o que mai podem humiliar ningú i menys a una criatura.

    Si repasseu l’índex del llibre trobareu que hi és gairebé tot, per no dir tot. Hi és ben endreçat, ben exposat i, sovint, qüestionat perquè en Joan té l’habilitat de saber veure allò que veu des de perspectives diferents.

    A mi em passa com li passa a en Mèlich, em fascinen els començaments dels llibres. Aquest –després d’uns comentaris que li serveixen per introduir cada capítol i que són de Flàvia Company, del seu llibre Haru– diu això: “Sempre he repetit que les novel·les, les conferències, les pel·lícules, les obres d’art en general, són interessants quan t’ajuden a pensar en les pròpies coses”. Doncs objectiu assolit: he pensat en les pròpies coses que en aquest cas no són altres que veure de què es  nodreix l’ofici de mestre, quines llums i ombres té, per quins camins ens cal transitar i quines marrades hem d’evitar. Sobretot, quins són els intangibles que tenen una importància cabdal però que en moltes ocasions s’escapen de la mostra anàlisi –queden fora de la graella– fins que descobrim que hem arribat a un carreró sense sortida justament perquè no hem sabut fer-los presents.

    Aquest és un llibre que reclama una lectura lenta –no podria ser d’una altra manera si pensem que en Joan és autor del llibre Elogi de l’educació lenta–, però vivim en temps d’urgència i jo he fet una lectura ràpida, tot i que ara hi tornaré, hi aniré tornant més a poc a poc. Però si ara no teniu temps, perquè la feina us crida i inunda el vostre dia a dia, llegiu les reflexions finals, que són esplèndides en tot allò que ens enforteix i en tot allò que ens debilita, que ens porta a descobrir que anem mig vestits només.

    Aquest és un llibre que reclama una lectura lenta, però si no teniu temps perquè la feina us crida, llegiu les reflexions finals, que són esplèndides en tot allò que ens enforteix i en tot allò que ens debilita

    He gosat llegir, conèixer seguint el principi kantià que va començar molt abans del filòsof que feia de la puntualitat i de l’ordre una virtut i que ara s’ha popularitzat gràcies a una ficció merlinesca. He gosat llegir i redescobreixo un Joan que ja conec. Per exemple, en Joan viu sense esquerdes aparents la teoria i la pràctica, sap que som sobretot en allò que fem i qualsevol idea seva sempre apareix acompanyada d’una proposta d’acció. En aquest cas, en diu “Idees clau”, idees que posen punt i seguit a cada capítol i que esborren la diferència entre teoria i pràctica.

    I he redescobert un Joan que gosa dir-me que gosi jo també i que acaba el llibre afirmant “que no hi haurà la més mínima certesa en aquest futur si no comptem amb l’educació i l’escola”. Ens queden, per sort meva, moltes converses al voltant del llibre que us recomano. I encara més: moltes coses al voltant de les pròpies coses, totes petites, subtils, potser intangibles, però d’una intensitat que sempre commou profundament, com passa amb els versos de Wordsworth.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Llibres opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    El conflicte d’Acadèmia Cultura acampa davant del Departament d’Educació
    Next Article
    Actualitat
    Una nova agressió d’un alumne a una docent: què s’hi pot fer? Són casos aïllats? (I)
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    Ràdio Arrels i la defensa de la Catalunya Nord

    maig 21, 2025

    Actualitat
    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    maig 21, 2025

    Opinió
    Maria Zambrano i l’agonia d’Europa

    maig 20, 2025

    No hi ha comentaris

    1. Josep on maig 12, 2021 10:09 pm

      Ensabonar: Adreçar (a algú) lloances falses o exagerades (Diccionari IEC).
      Només he coincidit de passada amb en Joan Domènech i, sincerament, em fan molta gràcia aquests dubtes, trontollar de certeses, els mirars des de diferents perspectives… perquè el context era de dogmatisme manifest. El vespre que vam coincidir vaig marxar afectat per la munió d’irracionalitats que vaig haver d’escoltar fent bona cara… perquè el dogmatisme que hi imperava impedia qüestionar o disentir.
      I ara, des de la distància, llegint-lo a vostè m’entra el riure. Recomano no llegir aquest llibre per higiene (mental i professional).

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.