Autor: Joan M. Girona

Quina és la tasca prioritària per una direcció de centre? El director o directora hauria de ser el pal de paller on es puguin recolzar les persones que formen la comunitat educativa. Mai una reunió ni una gestió burocràtica hauria de passar per davant d’escoltar una criatura, un familiar o una mestra.

Es torna a parlar força d’avaluació. La gran majoria estem acostumats a que ens posin notes o a posar-ne. Han estat molts anys fent-ho, unes quantes generacions ho han patit. Reflexionem-hi. La pressió de la nota existeix i molt. Prèviament o posterior, la pressió per arribar a la Universitat. Nota alta dóna prestigi, apropa als estudis superiors: la nota baixa no té prestigi i aboca a l’FP.

S’ha iniciat un debat a partir d’una publicació del MIF (Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres) sobre la ‘Millora de la formació inicial per a la docència’. Exposarem algunes reflexions que ens ha suggerit la seva lectura.

No és bo convertir l’escolarització en un intent d’homogeneïtzar l’alumnat i segregar-lo alhora en pro de l’excel·lència no equitativa. No és bo convertir l’ensenyament obligatori en una carrera d’obstacles que supera qui més s’adapta al sistema. Cal fer canvis en pro de la capacitat crítica, de les competències no competitives, de la col·laboració i la solidaritat.

Si no entrem de debò a l’arrel del tema, la segregació no acabarà. ¿Per què seguim parlant del dret inviolable dels pares a escollir centre?

Com a educadors, com a persones, com a ciutadans hem d’estar a l’alçada del nostre paper, i exigir als polítics professionals les seves grans responsabilitats.

El centre escolar ha de continuar sent un espai d’acolliment i llibertat. I ha d’anar a contracorrent del que voldria imposar la societat i les administracions

Hem tancat el cercle: des de les escoles o aules pont de finals dels anys 70 del segle XX hem arribat als centres gueto en ple segle XXI

Els de la sistèmica continuen propagant les seves creences. No les poden aportar com hipòtesis contrastades perquè no ho han aconseguit

Cada centre hauria de disposar d’un temps setmanal o quinzenal per reflexionar sobre les seves pràctiques i vivències, per repensar com estan fent i com estan vivint la seva feina