Actualitat

Catalunya és on més va caure la inversió en educació amb les retallades i on més ha crescut després

El Ministeri d’Educació i FP acaba de publicar les últimes dades oficials relatives a la inversió de les administracions en educació. Les últimes xifres corresponen a 2020. La recuperació pressupostària en general va ser notable en comparació amb les xifres més elevades de finançament fins aleshores, que eren les de 2009. Malgrat això, la inversió del mateix ministeri no havia recuperat els valors d’aquell any. Caldrà esperar algun temps per a conèixer les xifres de despesa consolidada de 2021 i 2022 per veure com ha estat aquesta recuperació en els últims temps, principalment gràcies al mecanisme de Recuperació i Resiliència generat per la pandèmia.

En qualsevol cas, la major part de les comunitats autònomes han recuperat i augmentat les seves inversions educatives en relació a 2009. L’única excepció és Castella-la Manxa, que encara no ha recuperat el mateix nivell de despesa. Es trobava, el 2020, a 100 milions d’aconseguir-ho.

Sense entrar en una anàlisi exhaustiva de cada comunitat autònoma, és destacable el viatge inversor de Catalunya. És la comunitat autònoma que més esforç ha fet entre 2009 i 2020. Ha passat dels 6.870.970.000 euros d’aquell any als 7.551.954.000 de 2020. Més meritori si es té en compte que és la comunitat que va reduir més dràsticament el seu pressupost en els anys de la depressió posterior a 2008. El 2014 havia perdut 1.299 milions d’euros, encara que el 2020 ja en sumava 1.980 milions més.

El 2014 Catalunya tenia un pressupost que era el 81% del que havia tingut el 2009. El 2020 n’era el 110%. Una cosa similar, encara que no tan acusada, va passar al País Valencià. Entre 2009 i 2020 hi ha un increment de 422.425.000 d’euros. El 2014 la caiguda pressupostària havia estat de 681.227.000. Si el pressupost de 2009 valgués 100, el de 2014 tindria un valor 86 i el de 2020 de 108,7.

D’altra banda, hi ha les dades d’inversió del mateix Ministeri. Mentre la suma d’aquesta quantitat i la que aporten les comunitats autònomes representen un important augment enfront del millor any fins avui, si es desglossen les dades relatives només al Ministeri, ja sigui abans o després de les transferències a les comunitats autònomes, les xifres, com en el cas de Castella-la Manxa, no han aconseguit encara arribar a les de 2009.

Amb tot, quan s’apropa una mica més la mirada a les xifres, es descobreixen algunes coses que esborronen aquestes mitjanes que parlen de pujades. Tal vegada un dels exemples més cridaners és la partida de formació i perfeccionament del professorat, que el 2009 era de 276 milions d’euros i que es va veure reduïda gairebé a la meitat el 2013: 141,5 milions. El 2020, malgrat alguns increments, la inversió estava encara 100 milions per sota del vist en 2009: 174,5 milions. I això tenint en compte que entremig s’havia posat en marxa la Lomce. Caldrà esperar al pressupost consolidat de 2021 per conèixer si la Lomloe ha suposat un increment en aquesta partida.

Una altra partida que tampoc ha estat capaç de recuperar-se és la dedicada a les activitats extraescolars. El 2010 va tenir el seu valor més alt, gairebé 585 milions d’euros invertits pel Ministeri. El 2020 va ser d’uns 490 milions, mentre que un any abans s’havia situat en els 575.