Actualitat

El 35% d’infants i adolescents estan en risc de pobresa a Catalunya

A Catalunya, un 34,8% de la infància i l’adolescència està en risc de pobresa o exclusió social, segons dades del 2024. El percentatge és del 13,3% quan els progenitors tenen estudis superiors, mentre que augmenta fins al 60% quan tenen estudis obligatoris o inferior.

Així ho han alertat aquest dimecres la Fundació Bofill i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, que han presentat ‘L’educació venç la pobresa‘, una agenda de 10 polítiques educatives per trencar amb aquesta realitat. 

L’informe indica que la pobresa i l’exclusió social tenen un impacte directe en les trajectòries educatives, laborals, econòmiques, socials i de salut. A més, les trajectòries educatives determinen la probabilitat d’augmentar la pobresa infantil.

“Com més baix és el grau de formació a la llar familiar, més gran és el risc de pobresa i exclusió dels infants, cosa que els porta a trajectòries educatives precàries i, per tant, a la reproducció del fenomen”, asseguren les entitats.

La directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, ha destacat que “hi ha polítiques educatives que poden acabar amb la pobresa infantil”. “Que els pares no tinguin estudis postobligatoris triplica la probabilitat dels fills de caure en la pobresa”, ha remarcat.

Per part de la PINCat, el coordinador, José Antonio Ruiz, ha ressaltat que “fa anys que les entitats d’infància treballem en projectes d’acompanyament educatiu, beques menjador, suport al lleure o escoles de segona oportunitat, però, no podem assumir-ho soles, cal que les administracions garanteixin que l’educació és, realment, un ascensor social per a tothom”.

Argumenten que l’educació i les polítiques educatives tenen la capacitat de generar oportunitats i neutralitzar la desigualtat i l’exclusió social, per la qual cosa plantegen un decàleg de propostes per aconseguir aquest objectiu i demanen a la Generalitat que desplegui, concreti i doti de pressupost l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, aprovada l’abril de 2024.

10 polítiques educatives per aturar la pobresa infantil

1. Educació a la primera infància: un inici segur per a totes i tots. 

L’educació 0-3 és clau per trencar la reproducció de la pobresa. De cara al 2030, caldrà garantir la universalització de l’etapa 1-3 i aconseguir la gratuïtat, almenys per a les famílies més vulnerables. També es proposa impulsar un consens de país per fer universal i avançar cap a la gratuïtat del conjunt de l’educació 0-3.

• Objectiu 2030: Universalitzar l’educació a tot el territori i que el 75% de la població infantil en situació de pobresa o risc de pobresa hi assisteixi.
• Proposta: Pla de cobertura universal, amb garantia de finançament i plans locals de recursos educatius. 

2. Beques i ajuts per a la continuïtat educativa: una educació lliure de barreres econòmiques. 

Malgrat el seu potencial, la política de beques de Catalunya continua sent clarament insuficient, sobretot a secundària. Cobreixen el 22,2% de l’alumnat, lluny de la proporció de la població menor en risc de pobresa o exclusió.

• Objectiu 2030: Cobertura de beques a l’estudi per al 100% d’alumnat de secundària en risc de pobresa o exclusió social.
• Proposta: Una beca -salari per a estudis postobligatòries complementària a la del Ministeri d’Educació (755,8€/mes escolar) i un ajut per l’alumnat de 3r i 4t d’ESO (3.000€ anuals).

3. Acompanyament de les trajectòries educatives de l’alumnat en situació de risc: programes d’orientació i mentoria.

L’acompanyament i orientació de qualitat és fonamental per reduir l’abandonament i trencar la cronificació de la pobresa. L’actual sistema d’orientació i acompanyament és incomplet, esbiaixat i poc preventiu, i molt desigual entre centres i territoris.

• Objectiu 2030: Garantir que el 100% d’alumnat de secundària pobre o en risc de pobresa disposa de 40 hores addicionals d’orientació.
• Proposta: Un pla d’orientació i acompanyament per a l’alumnat que incrementi i integri els recursos de centres i municipis i atengui l’alumnat amb més dificultats educatives i desavantatge social.

4. Suport educatiu perquè ningú quedi enrere: la importància d’igualar aprenentatges.

Com s’observa en la diferència entre alumnes rics i pobres de les proves PISA, les puntuacions augmenten significativament a mesura que augmenta l’estatus socioeconòmic. D’altra banda, hi ha grans diferències en la participació en activitats extraescolars de reforç. Hi participa el 92% de l’alumnat de nivell socioeconòmic alt però només el 66% d’alumnat de nivell socioeconòmic baix.

• Objectiu 2030: Augmentar 25 punts la mitjana de l’alumnat amb menys estatus socioeconòmic  en matemàtiques, lectura i ciència.
• Proposta: Promocionar els programes locals de suport educatiu amb una programació adaptada 

5. Polítiques de segona oportunitat per reenganxar els estudis.

El 13,3% de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudien ni treballen ha disminuït significativament els últims anys, però la proporció de joves ni-ni a casa nostra continua sent superior a la mitjana de la UE (12%) i aquest grup està format, principalment, per joves amb un nivell educatiu baix i un alt risc d’exclusió social.

• Objectiu 2030: Crear 7.000 noves places en centres, escoles i programes de segona oportunitat.
• Proposta: Mapes locals de recursos de noves oportunitats ajustat al perfil dels joves ni-ni.

6. Una xarxa escolar no segregada que iguali les condicions d’aprenentatge de tot l’alumnat.

A l’educació secundària, el 37% dels alumnes amb menys recursos econòmics i el 43% de l’alumnat immigrant haurien de canviar d’escola perquè no hi hagués segregació al nostre país. La segregació per motius socioeconòmics i d’immigració limita el progrés educatiu dels centres i de l’alumnat més desfavorit, alhora que condiciona la resiliència i la capacitat d’igualació d’oportunitats del sistema educatiu. 

• Objectiu 2030: Reduir la segregació de tipus socioeconòmic i aconseguir l’equilibri màxim en la distribució de l’alumnat vulnerable entre centres públics i concertats.
• Proposta: Mesures d’escolarització equilibrada, d’apoderament de centres segregats i informatives per apostar per la proximitat en l’elecció d’escola.

7. El menjador escolar i l’espai del migdia com a dret a l’educació.

El preu del menjador és una barrera per a les famílies amb menys recursos econòmics. A Catalunya, l’import màxim fixat per al curs 2024-25 (7,25 euros diaris) és dels més alts de l’Estat. Malgrat l’aposta clara per enfortir el sistema de beques menjador dels darrers cursos, només cobreixen la meitat de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió.

• Objectiu 2030: 180.000 noves beques per cobrir el menjador de tots els alumnes en risc de pobresa i exclusió.
• Proposta: Pla nacional d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per l’alumnat i els centres d’entorns més vulnerables.

8. Educació extraescolar a l’abast de tothom: una política educativa en majúscules.

La participació en les extraescolars està molt condicionada per l’origen social, amb gairebé 25 punts de diferència entre la participació d’infants i adolescents de classe alta i baixa. En funció dels estudis dels progenitors, hi ha prop de 40 punts de diferència.

• Objectiu 2030: Participació setmanal d’activitats extraescolars gratuïtes del 75% d’alumnat de primària i ESO en risc de pobresa.
• Proposta: Pla nacional per la promoció de l’educació més enllà de l’escola, amb una oferta àmplia i diversa d’activitats. 

9. Un estiu d’oportunitats: recursos socioeducatius més enllà del calendari escolar. 

Catalunya és dels països europeus amb més vacances d’estiu. La participació en activitats d’estiu és molt desigual i depèn en gran mesura del poder adquisitiu de les famílies. Mentre que la participació de l’alumnat amb més nivells socioeconòmic va ser d’un 72% el 2022, amb un nivell socioeconòmic baix només va ser d’un 41%. El preu n’és el principal obstacle.

• Objectiu 2030: Garantir que el 60% d’infants i adolescents d’entre 5 i 16 anys en risc de pobresa participa un mínim de dues setmanes en activitats gratuïtes d’estiu.
• Proposta: Pla nacional per la promoció d’una oferta àmplia, diversa i accessible.

10. Polítiques de suport a la funció educativa de les famílies.

Les famílies amb menys recursos econòmics són les que tenen més dificultats per acompanyar i oferir oportunitats educatives als fills i filles. És aquí on neix la reproducció de les desigualtats socials en l’educació. La implementació de programes de suport a les famílies és precària i molt desigual entre municipis, sovint se sustenta en l’acció i els recursos de les entitats del tercer sector.

• Objectiu 2030: Aconseguir que el 80% de municipis de més de 10.000 habitants tenen activitats estables de suport a la funció educadora de les famílies.
• Proposta: Pla nacional de suport a la funció educadora de les famílies amb fills d’entre 0 i 16 anys.

Les entitats participants atenen i acompanyen un milió d’infants a Catalunya i són, juntament amb Bofill i PINCat, Aliança Educació 360, Coordinadora Síndrome de Down Catalunya, Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Fundació Pere Tarrés, Educo, COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat), Creu Roja Catalunya, FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), UCCAP (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i FMRPC (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya).

També han participat ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Càritas Catalunya, Save the Children, Fundació Privada Pere Closa, Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social, UNICEF Comitè Catalunya, FUNDESPLAI, Fundació Marianao, FEPA (Xarxa per l’Emancipació Juvenil), Federació Salut Mental Catalunya, Federació ECOM, FEDELATINA (Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya) i FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya).