Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els nens tindran un suport més per perseguir les violacions dels seus drets. Aquest dilluns 14 d’abril entra en vigor el III Protocol facultatiu de la Convenció dels Drets de l’Infant (CDN) que crea un mecanisme de denúncies davant les Nacions Unides sobre violacions dels drets de la infància. La via obre la possibilitat d’iniciar les comunicacions amb l’ONU als mateixos menors, als seus representants i als Estats signants del protocol.
“És una mesura molt positiva”, afirma Mª Ángeles Espinosa, directora de l’Institut Universitari de Necessitats i Drets de la Infància i l’Adolescència (IUNDIA) de la Universitat Autònoma de Madrid. “Era molt necessària una via per denunciar les violacions dels drets de la infància”, apunta.
L’entrada en vigor ha estat possible després de la ratificació del protocol per part de Costa Rica el passat gener, fet que xifrava en deu estats que es sumaven al document. Per Adolfo Lacuesta Antón, vicepresident de la Plataforma per la Infància, que Espanya estigui dins d’aquesta reduïda llista de països –amb Albània, Alemanya, Bolívia, Gabon, Eslovàquia, Montenegro, Portugal i Tailàndia– és “una gran notícia”.
El Comitè dels Drets de l’Infant és la instància encarregada d’investigar les vulneracions de drets. Aquest òrgan, format per 18 experts, supervisa l’aplicació de la Convenció dels Drets de l’Infant (CDN), aprovada el 1989 i que va constituir el primer instrument internacional que reconeix als nens i nenes com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.
La CDN és el tractat internacional més ratificat de la història. Només dos països no han acceptat el document: Estats Units i Somàlia. Des de la seva entrada en vigor el 1990, 54 articles reconeixen el dret a la no discrimació dels menors, a viure amb els seus pares i a que es tingui en compte la seva opinió en els assumptes que l’afecten, entre d’altres.
Els Estats signants de la Convenció estan obligats a complir el que disposa l’ONU i, a partir d’ara, hauran de retre comptes davant el seu Comitè si són denunciats. “Pot ser que aquesta obligatorietat de respondre davant l’ONU sigui el que ha provocat que encara no s’hagin sumat més països al protocol, però esperem que en poc temps s’uneixin més”, indica Lacuesta.
Quan podran dirigir-se a l’ONU
Els fets que poden denunciar són aquelles violacions dels drets que reconeix la Convenció i els dos protocols subscrits posteriorment, sobre la venda de nens i la prostitució infantil i allò relatiu a la participació dels nens en conflictes armats. El Comitè de l’ONU investigarà els casos un cop s’hagi esgotat la via interna dels estats part o en cas de dilatacions injustificades dels processos al país en qüestió.
Les vies per denunciar són fonamentalment dues: les comunicacions individuals i les comunicacions entre Estats. En les primeres, qualsevol menor (o grup de menors), així com els seus representants o organismes que siguin conscients de vulneracions de drets de la infància, podran sol·licitar una investigació al Comitè dels Drets de l’Infant. En el cas de les segones, els Estats només podran denunciar les irregularitats comeses per un altre país que hagi ratificat el protocol. De moment, aquesta via només és possible entre els deu països esmentats.
Les violacions denunciades han de ser posteriors a la data d’entrada en vigor de la disposició, aquest dilluns, “ja que els tractats no s’apliquen amb caràcter retroactiu”, explica Mª Ángeles Espinosa.
Abans d’efectuar la investigació i resoldre la denúncia, el Comitè podrà notificar a l’Estat part la demanda perquè aquest adopti les mesures provisionals necessàries per evitar possibles danys irreparables a les víctimes. A més, s’intentarà arribar a una “solució amigable” en què els països col·laborin aclarint cada situació i intentant solucionar els problemes existents.
Com passa amb altres tractats internacionals, les conclusions i recomanacions que emeti l’ONU una vegada finalitzada la investigació no són vinculants, però Espinosa no subestima el poder d’allò dictat per l’ONU: “El que marca les Nacions Unides afecta moralment als Estats, els avergonyeix a nivell internacional quan no queden ben parats”.
A més, el Comitè inclourà en l’informe que presenta cada dos anys un resum de l’activitat que hagi realitzat a propòsit d’aquest tercer protocol.
Difondre les eines entre els nens
Per Adolfo Lacuesta Antón, un dels principals reptes als quals s’enfronta la coalició de la Plataforma de la Infància i la resta de la societat és “difondre informació assequible per als nens sobre els seus drets i les possibilitats que els ofereix aquest protocol”.
Tot i que els nens poden acudir a les instàncies internacionals, Mª Ángeles Espinosa admet que la seva dependència i condicions no sempre faran fàcil que coneguin les vies per reclamar justícia. Per això, la Plataforma de la Infància (i les 53 organitzacions que la integren) treballen per fer més accessible tota la normativa que afecta la infància, en el que denominen com “versions amigables”. La píndola informativa sobre el tercer protocol ha quedat en mans de Save The Children.
L’organització ha posat xifres al drama de moltes llars espanyoles: la pobresa. Save the Children calcula que gairebé un terç de la població infantil a Espanya –més de dos milions i mig de nens– viu en llars que estan per sota del llindar de la pobresa. L’informe del gener passat posava especial èmfasi en els drets de la infància vulnerats com a conseqüència de la precarietat i la crisi econòmica.
Segons les dades de l’ONG, el 24% de les famílies que participen en els seus programes d’atenció afirma que els seus fills no mengen fruites ni verdures cada dia i el 42% no poden celebrar aniversaris ni esdeveniments especials. Al 21% de les llars, els nens no tenen un lloc adequat a casa per fer els deures.
Tot i que el respecte als drets dels infants a Espanya és més gran que en altres països, l’empitjorament de les seves condicions de vida no deixen indiferents a les associacions. “La pobresa infantil ha augmentat molt amb la crisi. Estem treballant per demanar un pacte d’Estat sobre el tema”, afegeix Lacuesta. A més, M ª Ángeles Espinosa apunta als drets a la participació dels menors com de les assignatures en què Espanya pot millorar. “Hi ha feina per fer i, ara, amb el suport de les Nacions Unides”, ha conclòs Lacuesta.
Vídeo de difusió del protocol:
https://www.youtube.com/watch?v=IrYVW8h1lbU
El Diari de l’Educació, 2025