Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’escriptor Joan Francesc Mira en deixava constància al pròleg del llibre Escola Valenciana. 25 anys de Trobades (2010): “Escola Valenciana és més que una escola, molt més que una Federació d’Associacions per la Llengua. És la prova vivent, l’argument empíric, que els valencians civils, justs, eficaços, responsables, dignes, lleials, també són -o som- uns valencians possibles i abundants: tan possibles, que Escola Valenciana mobilitza cada any dos-cents mil pares, mestres i criatures d’extrem a extrem del país”.
Aquest curs ja en farà 30 anys, de les Trobades que impulsa Escola Valenciana, una trajectòria que aquest dijous ha valgut el reconeixement del II Premi Martí Gasull i Roig, que otorga la Plataforma per la Llengua per l’exemplaritat el defensa de llengua. “És un reconeixement a tota la societat valenciana que treballa conjuntament per la unitat de la llengua”, va reivindicar ahir el president de l’entitat, Vicent Moreno, en recollir el guardó al qual optaven també Cerveses Moritz i Albert Janer, ànima de Cavall Fort.
Escola Valenciana va aparèixer a mitjans dels anys 80 amb la intenció de fer pressió per normalitzar la situació del valencià a les aules del País Valencià, una batalla que no ha estat fàcil. Prova d’això és que encara ara, 30 anys després, l’entitat es troba denunciant el retrocés de la llengua a les escoles, a causa d’una política del Govern del PP que menysté les línies en valencià. El curs 2013-2014 l’Executiu d’Alberto Fabra va tancar unes 150 línies en valencià, mesura que l’entitat va portar -sense èxit- als tribunals.
Però els esforços d’aquesta entitat, conformada per 29 associacions comarcals, no han estat en va. Només cal repassar les xifres d’expansió de la llengua a les aules. A principis dels 80 eren poc més d’un miler els alumnes que estaven escolaritzats en valencià. L’any 1992, ja n’eren 39.400. En part gràcies al marc de cobertura que va suposar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que estableix que totes les generacions han de sortir de l’institut amb el domini de català i castellà, una fita que, en el cas de la primera, no s’està assolint, segons Escola Valenciana, i que sí que es podria aconseguir amb el català com a llengua vehicular (i sense renunciar al plurilingüisme).
Aquest és, de fet, un dels punts que inclou el document L’escola que volem. Una escola valenciana per al segle XXI, que posa les bases d’un nou model d’educació -no només en l’àmbit de la llengua- per al País Valencià. Es tracta d’un dels principals fronts que ha obert Escola Valenciana. Aquest text de mínims, que en els propers mesos s’obrirà als actors de la comunitat educativa, ha de convertir-se en una proposta de model educatiu que trenqui amb la deriva “retrògrada” que, segons Moreno, pateix el País Valencià en matèria educativa des de fa anys, i que serveixi de guió i eina de pressió per al nou Govern sortint de les eleccions al maig.
Aquesta campanya coincidirà amb la trentena edició de les Trobades de l’Escola en Valencià, unes jornades festives i reivindicatives per diferents municipis valencians en defensa de la llengua que apleguen més de 200.000 persones. El seu tret de sortida serà la ‘Crida’, una jornada també de celebració a València que coincideix, el dia 21 de febrer, amb el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Més enllà de l’escola, aquesta ja històrica entitat ha impulsat campanyes de defensa de la llengua en àmbits com el cinema, la literatura, la democràcia o la música. En són exemples projectes com l’Oficina de Drets Lingüístics o la Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià.
