Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Meravellosament perduda entre una teranyina de paraules encadenades arribo al bell mig del laberint lingüístic examinant cada bri de sensible cadència, sonoritat i bellesa que la meva sensibilitat estètica pugui assaborir com a indispensable tresor de la condició humana.
Les descobertes narratives i poètiques provoquen troballes amagades guarnides d’una estètica sublim i inspiradora.
Perquè en la dialèctica quotidiana rarament ens adonem de la transcendència gentil i sensitiva de les poètiques que amaguen les paraules i les seves musicalitats o emocions.
Pot tenir un mot emoció? Vaig més enllà i afirmaria que té tot un univers que traspassa el sol significat que volem transmetre.
El misteri s’escapoleix serpentejant emocions i et transporta a indrets inversemblants, màgics, càlids, tenebrosos o esperpèntics, però sempre amb la subtil carícia del mot rar i atraient, el lirisme velat de la poètica dels mots estrellats i amorosits, les consonàncies de les lletres i vocals que l’atzar va disposar de manera harmònica.
L’intent d’expressar el fet comunicatiu no exclou la transcendència subjectiva d’una bellesa sonora, simètrica o senzillament plaent i divertida. Els éssers humans i les nostres divergències artístiques amb tantes mirades com artistes, i que al capdavall ens ofereix una generositat entenedora i universal.
En un instant qualsevol d’un dia qualsevol les troballes literàries i poètiques et meravellen amb petites joies.
Atzabeja, trencadís, tèrbola, crisantems, rauxa, xiuxiuejar, ginesta, atzavara, crisòlit, pegadolça, pleniluni…
La capacitat de comunicació és factor d’èxit i la capacitat d’emocionar darrere una lectura una joia extraordinària
Escriure és un acte d’observació constant, adonar-te de la perfecció o imperfecció única de cada instant i interpretar-ho d’infinites formes i sentiments.
La paraula no vol morir, no vol ser relegada a un segon pla mediocre i menspreat.
Parlar i escriure per convèncer, per dialogar, per conversar, per mentir o agradar.
La paraula com a principal recurs que ens connecta amb el món, però també el vehicle transmissor dels coneixements, sentiments i desitjos, de la subtilesa simètrica entre sonoritat, significat i interacció entre les persones.
Recentment, han sortit notícies molt decebedores sobre la comprensió lectora i la manca d’interès humanístic entre els nostres joves.
Les demandes acadèmiques exigeixen un nou concepte global i ideològic, amb una voluntat d’engrandir les aspiracions dels estudiants i jovent en la cerca de la bellesa, de la riquesa literària i creativa.
La paraula com a principal recurs que ens connecta amb el món, però també el vehicle transmissor de coneixements, sentiments i desitjos en aspirar a ser alguna cosa més que consumidors de dades i coneixement digitalitzat.
La inquietant amenaça de la intel·ligència artificial ens transporta a universos desconeguts, on el pensament i la contribució a un avenç de la societat poden resultar menyspreats i substituïts per altres formes de saber.
En aquesta societat tan competitiva com l’actual la capacitat de comunicació és factor d’èxit i la capacitat d’emocionar darrere una lectura una joia extraordinària.
Com deia en començar, un bon dia em vaig perdre en el capdell més apassionant per un escriptor: la troballa, la descoberta, l’enamorament sobtat i efímer que et trasbalsa el cor, les paraules encadenades i guarnides de preciosa subtilesa.
I així va ser com l’atzabeja esperava mirant-me de reüll, amb un somriure maliciós i inquietant… La seva grandiosa bellesa poètica em va captivar per sempre.
La poètica de les paraules… Un regal per a l’esperit, sens dubte. Més enllà del sentit del llenguatge, l’encís amagat d’una poètica narrativa i valuosa que hem d’atresorar per sempre.
El Diari de l’Educació, 2025