Actualitat

La tímida recuperació no tanca la ferida de les retallades

El pressupost d’Educació ha crescut un 7% a Catalunya des del 2013. Aquestes xifres són certes i es corresponen amb el balanç en matèria d’educació d’aquesta legislatura que el Govern s’ha esforçat a traslladar. Però la comunitat educativa té memòria i segueix recordant -i patint- els efectes d’uns tisorades que es van aplicar al sistema educatiu en la primera part de l’anterior legislatura, ambdues dirigides per l’actual consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Si s’amplia la panoràmica, la foto que resulta és diferent: una caiguda del 16,6% -fins 886 milions d’euros- dels diners destinats a col·legis i instituts des de 2010 que se segueix acusant en els centres amb l’augment d’hores lectives dels docents o la reducció de professorat malgrat l’increment d’alumnes.

Si la consellera Rigau va mirar de convèncer el sector aquest inici de curs amb mesures com l’ampliació de la plantilla docent -han entrat al sistema 1.615 professors en els últims anys-, els sindicats van recordar tot seguit que a les aules hi ha avui 1.468 docents menys que el 2011. Si des de la conselleria argumenten que els professors substituts ja no cobren el 85% de la jornada -va passar durant tres cursos- sinó el 100%, aquest col·lectiu de professors matisa que hi ha ajustos que els segueixen perjudicant, com el fet que no es cobreixin baixes fins als deu dies. Quan la Generalitat defensa una ampliació de beques menjador -arribaran a 80.000 de nens-, les famílies ho consideren insuficient en un context de pobresa infantil que s’ha disparat fins a afectar un de cada tres menors, segons dades de la mateixa Administració.

Fins i tot quan la Generalitat esgrimeix els resultats acadèmics dels escolars catalans, que han millorat reduint el fracàs escolar a menys del 15% -el llistó europeu-, sindicats i famílies es mostren convençuts que és “gràcies al sobreesforç dels docents“, frase que sintetitzava en una entrevista recent Montse Ros, exsecretària general de CCOO Educació.

“Una de les mesures que més estrès ha causat és la que no preveu que es substitueixin els mestres fins al cap de 10 dies”, sosté Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. La Generalitat, per la seva banda, defensa que aquesta mesura forma part del decret aprovat per Wert en 2012 -el mateix que va pujar les ràtios i les taxes universitàries- i que a Catalunya s’ha suavitzat, per exemple substituint al moment als docents d’entorns pobres.

La Generalitat culpa al Ministeri d’Educació i la caiguda de les seves transferències d’alguns dels seus retallades més criticats. És el cas de la retirada de la seva part del finançament a les escoles bressol, un cost que han assumit temporalment les diputacions.

La LOMCE i el decret de plantilles

Malgrat que l’ecosistema educatiu segueix condicionat per les retallades, si el balanç se cenyís a l’actual legislatura de Rigau serien dues les notícies que s’haguessin colat al titular. Una d’elles seria l’aprovació del decret de provisió de plantilles, que dóna més capacitat als directors per a seleccionar part de la seva plantilla en funció d’especialitats. L’altra ha estat ha entrada en vigor de la llei d’educació aprovada pel PP i esquivada -amb èxit o no, segons a qui preguntem- per la Generalitat.

Cal no oblidar que si bé Rigau ha viscut grans manifestacions en contra seva -que en alguns casos eren a la vegada protestes contra Wert-, també ha encapçalat una de les mobilitzacions educatives més sonades a Catalunya, la que va treure al carrer a desenes de milers de persones en defensa del model d’immersió lingüística en català. L’inici de la segona legislatura de CiU al Govern va concedir amb l’eclosió de la LOMCE, fet que va provocar un tancament de files de la comunitat educativa a l’entorn de Rigau.

Però amb el temps el sector ha endurit la seva crítica a la implementació d’aquesta llei per part de l’administració catalana. En tot moment, la consellera ha defensat que la Generalitat aplicaria la norma “administrativament” però sense que condicionés el treball pedagògic dels centres. Així ha sortejat l’entrada del castellà com a llengua vehicular –malgrat algunes sentències concretes– i ha mantingut les assignatures artístiques. No obstant això, les famílies no li han perdonat que no es negués a passar les proves externes en Tercer de Primària o que els hagi deixat sense capacitat decisiva en els Consells Escolars, d’acord amb el que preveu el text de la LOMCE.

Les famílies paguen

El Baròmetre de Consum Barclaycard-IESE assenyalava la setmana passada que les famílies catalanes són les que major quantitat destinen del pressupost de la llar a l’educació: 223 euros al mes, un 51% superior a la mitjana espanyola. Fa gairebé una dècada dedicaven a això un 56,4% menys.

La crisi ha empobrezido a les famílies i això, encara que no tingui el seu origen en la política educativa, sí que deixa les seves consecuencuas a les aules. Un informe publicat per la Fundació Jaume Bofill el passat curs com el nivell econòmic dels alumnes marca més els seus resultats que fa una dècada. Aquesta desigualtat es plasma en el fet que només un 6,6% dels alumnes d’entorns de classe mitjana-alta obtenen resultats baixos en PISA, un percentatge que s’eleva fins al 35,3% en el cas dels fills de famílies amb més dificultats econòmiques.

La consolidació de les taxes universitàries

També en el sector universitari aquesta legislatura ha estat més plàcida que l’anterior. No s’han viscut grans canvis en les facultats en els últims dos anys, però sí que s’han consolidat a Catalunya les taxes universitàries més altes d’Espanya. Els preus de les matrícules oscil·len entre els 1.500 i els 2.300 euros, resultat d’un increment del 66% de les taxes que va portar els estudiants a diverses vagues durant la primera legislatura de CiU, un cicle de mobilitzacions que s’ha reproduït amb menys intensitat en els dos últims anys.

La Generalitat ha impulsat durant aquest temps el seu programa estrella d’ajudes, les anomenades Beques Equitat, que suposen una reducció de les taxes segons el tram de renda de les famílies. Però El Diari de l’Educació va revelar que no és la Secretaria d’Universitats la que assumeix tot el cost d’aquestes ajudes, sinó les facultats, que han acabat destinant fins a 30 milions d’euros a aquest programa que no se’ls retornaran mai.