Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El mes de setembre és sinònim de tornada a les aules, però també de la reaparició de discursos d’odi i desinformació cap a l’alumnat migrant. A Catalunya, el 12,89% dels estudiants són de nacionalitat estrangera, segons les últimes dades de l’Idescat, corresponents al curs 2022-2023. Ara bé, quines són les afirmacions concretes que s’adrecen a aquest col·lectiu? S’ajusten a la realitat? Com podem desmuntar-les?
En els darrers dies, a les xarxes han estat freqüents missatges que generalitzen i asseguren, per exemple, que “som quatre catalans a classe: el Pau, el Pol, l’Aina i jo”, en al·lusió a una suposada majoria d’alumnat estranger. No obstant això, els nouvinguts representen poc més d’un de cada deu estudiants, malgrat que hi ha regions o escoles amb una proporció més gran d’alumnat estranger, com passa a la comarca d’Osona.
La narrativa de desinformació també s’empra en altres països europeus, com el Regne Unit, on l’any passat va circular la fotografia d’una classe amb predominança d’alumnes d’origen asiàtic per denunciar que ja no quedaven criatures d’origen anglès. Tal com vam explicar, la imatge no era representativa de la realitat.
L’odi cap als estudiants amb altres cultures es materialitza, també, amb el rebuig de l’ensenyament de l’àrab. La viralització recent d’una circular de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni en què s’oferia la possibilitat d’aprendre aquesta llengua als alumnes que així ho volguessin n’és un exemple. El document ha corregut a les xarxes acompanyat de múltiples missatges que denunciaven l’oferiment i, fins i tot, afirmaven que era una nova imposició. Tanmateix, la iniciativa no és nova, sinó que és resultat d’un conveni signat pel Govern d’Espanya i el Regne del Marroc fa dècades, el 1980, i s’emmarca en l’oferta de cursos extracurriculars. És a dir, en horari no lectiu i totalment optatiu. Ni és una novetat ni substitueix en cap cas l’ensenyament del català o el castellà.
També és freqüent assenyalar l’oferta de menús amb carn halal —permesa per la Unió Europea—, que són una opció i no una obligació per a tots els usuaris dels menjadors escolars. En aquesta mateixa línia, a l’esfera digital circulen continguts que clamen que l’alumnat musulmà està exempt d’acudir a classe i de fer els exàmens durant el Ramadà. Aquest descàrrec, però, només es permet en el final de la festivitat, i no durant tot el mes, com s’insinua. És, en definitiva, un altre exemple de la narrativa de desinformació que defensa que els estudiants musulmans tenen més privilegis que la resta.
L’alumnat estranger no provoca fracàs escolar
És habitual topar-se amb comentaris, sigui en l’àmbit digital o presencial, que apunten que la presència d’alumnat estranger perjudica els nadius i, fins i tot, s’han registrat casos en què les famílies decideixen canviar els seus fills d’escola perquè hi ha “massa immigrants”.
La taxa d’abandonament prematur dels estudis és considerablement superior en el cas d’estudiants de fora de la Unió Europea (UE), d’un 34,2%, mentre que la xifra per a l’alumnat nascut a Catalunya és del 10,1%. Les notes en les avaluacions PISA d’estudiants migrants són, de mitjana, més baixes. Però, tal com han recollit diversos estudis, entre els quals, un informe recent de la Fundació Bofill, això no s’explica per l’origen els joves, sinó pel context socioeconòmic de les famílies. Quan les condicions entre alumnat estranger i nadiu són les mateixes, les diferències entre les notes disminueixen.
En qualsevol cas, aquestes casuístiques no impliquen que l’alumnat estranger provoqui fracàs escolar. Més aviat, segons va explicar a Verificat Silvia Carrasco, professora titular d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els estudiants estrangers són els que pateixen més la desigualtat educativa. Una metaanàlisi del 2010 va demostrar que una major “proporció de minories ètniques sembla tenir un efecte més fort en els estudiants del mateix grup ètnic que no pas en els estudiants del grup ètnic majoritari o d’altres grups minoritaris”. En qualsevol cas, no hi ha una evidència concloent sobre l’impacte de col·lectius migrants en la resta d’alumnes que, en tot cas, podria tenir “un petit efecte negatiu en el rendiment dels nadius en llengua”, però no en matemàtiques, segons una investigació del Banc Mundial amb dades dels Països Baixos.
Els estudiants pateixen les conseqüències
Sigui com sigui, els principals afectats de la desinformació són els mateixos alumnes d’origen estranger, que veuen com l’odi es materialitza, també, a l’aula. Segons un estudi, el racisme i el rebuig a grups minoritaris són les principals causes de discriminació entre adolescents als centres. “Els mateixos companys van ser identificats com a principals perpetradors (73,9%), sent els centres educatius el context primari (69,4%) on es produeix la discriminació. La discriminació sovint mancava de raons clares (27,78%), però l’ètnia (23,83%) i l’aparença física (22,51%) van ser els factors més comuns”, reflecteix l’informe.
Davant d’aquesta situació, els docents tenen un paper fonamental en la prevenció i gestió de la problemàtica. L’Ajuntament de Barcelona va publicar el 2024 la guia pedagògica Parlem de racisme a les escoles amb l’objectiu d’atorgar eines al professorat per combatre el racisme en els espais escolars. Hi inclouen activitats pràctiques, definicions i l’explicació històrica del racisme.
Educar per identificar i verificar continguts que desinformen i sembren odi cap a les minories, com és el cas de l’alumnat estranger, és fonamental per poder combatre’ls. A Desfake, el projecte educatiu de Verificat, hem dissenyat una proposta pedagògica específica per treballar els prejudicis existents en la nostra societat i les narratives més comunes de desinformació que promouen el discurs d’odi, entre altres, el racisme. La càpsula Dels prejudicis a l’odi, ajuda a comprendre l’impacte negatiu d’aquesta mena de missatges per a la convivència entre l’alumnat i dona recursos per reconèixer-los i desmuntar-los a l’aula.
