Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El currículum vigent d’educació primària fa referència explícita al desenvolupament del pensament computacional (PC), la programació i la robòtica, no només en la competència digital, sinó també en àrees com matemàtiques i coneixement del medi.
Amb la finalitat de fomentar el pensament computacional per a la millora dels aprenentatges de forma contextualitzada, durant el curs 2025-2026, catorze docents de centres educatius d’educació primària del districte de Ciutat Vella de Barcelona han participat en la creació de la Xarxa de Pensament Computacional i Robòtica de Ciutat Vella de Barcelona,
Aquesta xarxa professional, orientada a la recerca, la capacitació docent i la co-construcció de recursos de pensament computacional i robòtica educativa, vol conscienciar el professorat del valor del PC per a la millora dels aprenentatges en contextos socialment desafavorits, a través de la programació i la robòtica educativa, i també induir i acompanyar un canvi metodològic a través de la implementació de la robòtica i el PC amb un enfocament transversal. El professorat, organitzat com a grup de treball, ha explorat conceptes clau com la descomposició de problemes, el reconeixement de patrons i el disseny d’algorismes, a partir de les aportacions de referents com Seymour Papert, Jeannette Wing, Mitchel Resnick i Marina Bers.
La literatura revisada posa de manifest que la robòtica educativa va més enllà de la dimensió tecnològica i esdevé una eina per afavorir el raonament lògic, les habilitats socioemocionals i la metacognició, considerades fonamentals per a l’aprenentatge. Aquest marc teòric ha facilitat la reflexió docent i la co-construcció de recursos de qualitat, centrats principalment en l’ús de robots compactes i la programació per blocs, amb una mirada transversal orientada a la millora educativa; tot aprofitant els recursos i equipaments provinents del programa Código Escuela 4.0.
Més enllà de la tecnologia, l’èxit de la xarxa es fonamenta en l’aprenentatge entre iguals i en el compromís d’un grup de docents amb la reflexió pedagògica i la millora contínua. Des del seu paper com a referents als centres, aquests professionals han començat a impulsar un canvi metodològic que afavoreix la integració del pensament computacional en àrees com la llengua, les matemàtiques o el coneixement del medi.
Un llenguatge universal més enllà de les barreres idiomàtiques
Un dels aspectes més rellevants treballats a la Xarxa és la concepció del pensament computacional i la programació com una forma de llenguatge. En un context d’alta diversitat cultural com Ciutat Vella, la programació —sigui mitjançant blocs d’icones o blocs de text— esdevé un vehicle de comunicació que transcendeix les barreres lingüístiques. En aquesta línia, Bers (2019) ho sintetitza afirmant que “aprendre a programar és aprendre a plasmar el pensament de manera que un altre el pugui entendre”.
Aquesta perspectiva situa la robòtica com una eina d’inclusió molt potent. L’ús de robots compactes i d’entorns de programació per blocs, com Scratch, facilita l’accés a l’activitat, redueix la càrrega cognitiva i afavoreix la participació de tot l’alumnat, independentment del seu nivell d’alfabetització o del domini de la llengua vehicular.
En conseqüència, la robòtica contribueix a incrementar l’autoeficàcia i la confiança dels infants en els processos d’aprenentatge, especialment entre aquells que sovint troben més barreres en contextos educatius tradicionals. Així, els reptes interdisciplinaris i transversals esdevenen oportunitats d’èxit per a tot l’alumnat i reforcen el valor de la robòtica com a eina d’equitat educativa, especialment en entorns d’alta vulnerabilitat socioeconòmica i cultural.
La importància de la xarxa docent i l’aprenentatge entre iguals
Tanmateix, el veritable motor del projecte no és la robòtica, sinó la xarxa de docents que la sosté. Com ha estudiat àmpliament David Duran, l’aprenentatge docent entre iguals és un mecanisme clau per al desenvolupament professional, ja que permet construir coneixement a partir del diàleg, la negociació i les decisions consensuades.
La xarxa afavoreix que l’escola esdevingui una institució que aprèn, on no només l’alumnat adquireix coneixements quan el docent transfereix a l’aula allò compartit amb altres professionals, sinó on el professorat també es manté en un procés d’aprenentatge permanent.
Les Jornades Finals: el producte estrella de la transferència a l’aula
El passat mes de maig han tingut lloc les dues Jornades Finals de la Xarxa de Pensament Computacional i Robòtica de Ciutat Vella, que van aplegar gairebé 200 infants de les escoles Baixeras, Castella, Collaso i Gil, Drassanes, IE Elisabets, Mediterrània, Milà i Fontanals, Parc de la Ciutadella, Escola Pia Sant Antoni, Rubén Darío, La Salle Comtal i Vedruna-Àngels.
Durant les jornades, els infants s’organitzen en grups cooperatius mixtos amb alumnat d’altres centres, fet que fomenta la col·laboració i la cohesió social del districte. Les activitats es van estructurar mitjançant narratives immersives vinculades al patrimoni cultural i arquitectònic local.
D’una banda, els infants de 1r, 2n i 3r de primària van haver d’ajudar diversos robots compactes -Blue-Bot, Tale-bot Pro i Code&Go Mouse- a retrobar els Gegants del Pi i el bestiari de la ciutat, desorientats després d’una forta ventada. Per completar la missió, els grups van resoldre reptes de pensament computacional relacionats amb la de llengua, les matemàtiques i el coneixement del medi.
De l’altra, l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària va participar en el misteri de l’ou com balla, tot recuperant l’ou desaparegut de la Catedral i seguint les pistes dels monuments més emblemàtics del districte per fer-lo ballar de nou. En aquest cas, van utilitzar robots amb sensors -Codey Rocky i Dash- per desplaçar-se pels carrers de Ciutat Vella i recuperar l’ou perdut.
Experiència i resultats en la millora dels aprenentatges
Tot i que les jornades són el moment més visible del projecte, el seu impacte es mesura en la implementació quotidiana a les escoles. Els docents recullen evidències* que mostren com l’ús del pensament computacional i la robòtica incrementen la motivació i el compromís de l’alumnat amb l’aprenentatge. L’experiència demostra que, quan els infants treballen amb reptes reals i contextualitzats, desenvolupen una mirada crítica i aprenen a provar, equivocar-se i corregir errors de manera autònoma.
A més, la participació de l’alumnat del batxillerat tecnològic -com el de l’Institut Milà i Fontanals- en el paper de dinamitzadors de la jornada per als més petits genera una estructura de tutoria entre iguals que reforça l’aprenentatge en totes les etapes educatives, qüestió en la qual val la pena aprofundir en futures edicions.
En definitiva, la Xarxa de Pensament Computacional i Robòtica de Ciutat Vella ha exemplificat, en la seva primera edició, com la col·laboració docent i l’aposta pel desenvolupament de la competència digital amb sentit poden transformar no només la pràctica a l’aula, sinó tota la comunitat educativa d’un districte, preparant docents i infants per pensar, comprendre i transformar el seu entorn.
*Es poden consultar les evidències pedagògiques al lloc web del Centre de Recursos Pedagògics del districte: https://serveiseducatius.xtec.cat/ciutatvella/xarxa-de-pensament-computacional/
Referències bibliogràfiques
Bers, M. U. (2019). Coding as another language: a pedagogical approach for teaching computer science in early childhood. Journal of Computers in Education.
Duran Gisbert, D. (2019). Aprenentatge docent entre iguals: mestres i escoles que aprenen uns dels altres. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, núm. 50
