Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Des que el març del 2020 es va declarar la pandèmia de covid19, hem après molt sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i el seu paper en la malaltia pediàtrica”, escriuen a la revista de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) pediatres d’una desena d’hospitals i xarxes d’investigació espanyols, encapçalats per Cristina Calvo, de l’Hospital Universitari La Paz.
Fer repàs és útil per valorar el balanç risc/benefici de vacunar els menors d’11 anys, l’únic grup de població a Europa que encara no disposa d’una vacuna contra la Covid-19. Als Estats Units s’acaba d’aprovar la vacuna de Pfizer-BioNTech per a nens entre 5 i 11 anys. L’Agència Europea del Medicament es podria pronunciar d’aquí a un mes.
Com ha afectat els nens a Espanya la covid19?
“Els nens s’infecten en un percentatge semblant als adults, si bé la majoria pateixen quadres lleus o asimptomàtics. Al voltant d’un 1% dels infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats”, escriuen els pediatres Cristina Calvo, Alfredo Tagarro, Ana Méndez Echevarría, Belén Fernández Colomer, Rosa Albañil Ballesteros, Quique Bassat i M. José Mellado Peinado en un article publicat a Anales de Pediatria a finals de setembre.
Al voltant d’un 1% d’infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats
Estimen una mortalitat de 0,21 per 100.000 nens de 0-9 anys i de 0,34 per 100.000 nens de 10 a 19 anys. Segons dades recollides en un informe del ministeri de Sanitat, fins al 30 de juliol passat havien mort nou nens entre 6 i 11 anys.
En la majoria, afirmen els pediatres, la covid19 provoca infeccions respiratòries i quadres gastrointestinals que no necessiten tractament. L’excepció, molt poc freqüent, és l’anomenada síndrome inflamatòria multisistèmica (MIS-C).
El 60% dels nens que van necessitar cures intensives, i el 90% dels que van morir tenien altres patologies greus. En concret, la malaltia cardíaca i del fetge i l’asma s’associen a un risc més gran de Covid greu en nens; en canvi, aquesta associació no apareix amb pacients oncològics, malaltia reumàtica ni diabetis.
Emmalalteixen més amb la variant delta?
Tant Cinta Moraleda, responsable de l’estudi EPICO -que recull dades de nens amb Covid-19 a 74 hospitals espanyols-, com Francisco José Álvarez García, coordinador del Comitè Assessor de Vacunes (CAV) de l’AEP, insisteixen que no hi ha hagut a Espanya més hospitalitzacions de nens atribuïbles a la variant delta. Als Estats Units sí que s’ha observat una coincidència temporal entre l’extensió de la delta i un augment d’ingressos, però podria ser degut a factors diferents de la variant en si.
La publicació en Anales de Pediatria reflecteix més aviat que “la gravetat i la freqüència de les hospitalitzacions pediàtriques segueixen disminuint” a cada nova onada de la pandèmia, “i no és clar si aquests canvis es deuen a l’emergència de noves variants o al nostre major coneixement sobre la malaltia”.
Nounats: no hi ha contagis a través de la lactància
“El nounat es pot infectar, si bé la transmissió vertical és molt baixa (< 1 %), i s’ha demostrat que el nadó pot cohabitar de manera segura amb la seva mare i rebre lactància materna”, escriuen Calvo i la resta de pediatres a Anales de Pediatria. “En general, les infeccions neonatals han estat lleus o asimptomàtiques”.
La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància -no hi ha casos confirmats per aquesta via-.
La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància
Però els pediatres assenyalen: “Aquesta pandèmia també ha tingut un impacte col·lateral derivat de les limitacions imposades a la presència dels pares i mares a les unitats de nounats i de l’estrès dels sanitaris”.
Què se sap sobre la síndrome inflamatòria (MIS-C)
“Un petit percentatge de nens experimenten la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (PIMS-TS/MIS-C), generalment 4 a 6 setmanes després d’un quadre lleu de covid19”, informa Sanitat. No s’ha estimat encara la incidència de manera precisa.
Els símptomes són variats: “febre, símptomes gastrointestinals, erupcions cutànies, lesions miocàrdiques, aneurismes a les coronàries i xoc”. És freqüent l’ingrés a UCI. El MISC-C se segueix investigant, perquè encara que comparteix característiques amb altres síndromes inflamatòries en nens, també té diferències. En un estudi amb dotze nens espanyols de 5 a 14 anys sense malalties prèvies, els pacients van estar 10 dies de mitjana ingressats, gairebé la meitat a UCI. Cap no va morir.
Els pediatres espanyols van elaborar ja fa un any un document de consens sobre com tractar aquesta síndrome.
I la covid persistent?
Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir covid persistent, assenyala l’informe de Sanitat. “Els principals símptomes associats són: fatiga, mal de cap, dispnea, debilitat, confusió mental, deteriorament cognitiu i canvis d’humor, que poden afectar les activitats de la vida diària i l’exercici acadèmic, impedint assistir a l’escola o realitzar activitats extraescolars”. També és una àrea de recerca activa, explica Álvarez García.
Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir covid persistent
És, de fet, “la part que més desenvolupem a EPICO”, diu a SINC Moraleda, “però encara no tenim dades per compartir”. Els símptomes són variats i inespecífics, “estem encara lluny de caracteritzar-los bé, però no podem banalitzar-los. Cal continuar investigant”.
Són contagiats més que contagien, i no a l’escola
Ja no hi ha dubtes, assegura el pediatre Ángel Hernández Merino, de l’AEP, que al contrari que amb altres virus respiratoris, com ara la grip, els nens no són grans contagiadors de la Covid-19. Al contrari. “Els nens rarament originen successos de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults”, escriuen els pediatres a Anales de Pediatria. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana. Això és així, tot i que s’ha detectat alta càrrega viral, de virus viables, en nens i nadons.
Els nens rarament originen esdeveniments de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana
Els nens i nenes s’infecten sobretot a casa, assenyala Sanitat: “La major part dels contagis en nens tenen lloc en l’àmbit domèstic, fins i tot durant el curs escolar. En els brots als centres educatius, sovint els treballadors són els casos índexs (…). D’altra banda, en general, els adults en els entorns escolars no presenten una vulnerabilitat més gran a patir Covid greu que la població general”.
Tot i així, els pediatres recorden que aquestes dades s’han recaptat amb una comunitat educativa que compleix estrictament l’ús de màscara.
Efectes indirectes de la pandèmia
La pandèmia no només ha provocat la malaltia de la covid19. També s’han produït nombrosos danys col·laterals derivats de la dificultat d’accés a l’assistència, escriuen els pediatres a Anales de Pediatría. “La salut mental de la població pediàtrica s’ha vist seriosament afectada“.
En un recent article a La Voz de Asturias, Federico Martinón Torres, Cap del servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, alertava de la necessitat de prendre “les mesures adequades de protecció de la població infantil de les greus conseqüències indirectes d’aquesta pandèmia: descens en les cobertures vacunals rutinàries i «reemergència» d’infeccions pediàtriques greus, “despriorització” en les estratègies de salut, increment alarmant en patologia psiquiàtrica infantojuvenil, augment dels maltractaments infantils i violència domèstica, o interferències significatives en la seva educació i relacions socials amb imprevisibles conseqüències a curt i mitjà termini”.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí
El Diari de l’Educació, 2025